El 6 d'octubre de 2018 es van celebrar eleccions legislatives a Letònia. Després de les eleccions, es va formar un govern de coalició format per Qui és el propietari de l'Estat?, el Nou Partit Conservador, Desenvolupament/Per!, l'Aliança Nacional i Nova Unitat. Malgrat pertànyer al partit amb representació parlamentària més petita, Arturs Krišjānis Kariņš, de Nova Unitat, va ser elegit primer ministre.More progress for Latvia’s new government expected in January Baltic News Network, 27 December 2018
Antecedents Les eleccions legislatives letones de 2014, celebrades el 4 d'octubre, van comportar la continuïtat del govern de coalició de centre-dreta liderat per la primera ministra Laimdota Straujuma format per Unitat, Unió de Verds i Agricultors i Aliança Nacional. Tot i que el partit prorús Harmonia va guanyar en vots, el bloc governant va revalidar la seva majoria parlamentària en un context marcat per la tensió geopolítica amb Rússia.
Unitat fou sancionat en 2015 per despesa excessiva a les eleccions provocant la interrupció del finançament del partit amb càrrec al pressupost nacional. La disputa entre l'anterior líder, Solvita Āboltiņa i la primera ministra Laimdota Straujuma a finals del 2015 va causar la dimissió de Straujuma i una remodelació governamental en què Unitat va perdre el domini i la Unió de Verds i Agricultors va aconseguir el càrrec de primer ministre, amb Māris Kučinskis convertint-se en el nou cap de govern l'11 de febrer de 2016.
Sistema electoral Els 100 membres de la Saeima són elegits mitjançant escrutini proporcional plurinominal amb llista oberta en cinc circumscripcions plurinominals, que tenen entre 12 i 36 escons i corresponen a les regions de Letònia. Els escons es distribueixen mitjançant el mètode Sainte-Laguë, amb un llindar electoral nacional del 5%. Els vots emesos a l'estranger s'inclouen en la circumscripció de Riga.
Els electors poden expressar preferències pels candidats de la llista que han escollit. Poden marcar amb un signe més (+) el nom d’un candidat per indicar una preferència positiva, o bé ratllar-lo per expressar-hi una preferència negativa. El nombre de vots obtinguts per cada candidat es calcula sumant els vots de la seva llista a les preferències positives i restant-ne les preferències negatives. Dins de cada llista que ha obtingut escons, els candidats amb més vots de preferència ocupen els escons que corresponen a la candidatura.
Enquestes sense marc|650x650px
Resultats +Resultats de les eleccions legislatives letones de 2018Fitxer:2018 Latvian Saeima.svg Partits Vots % Escons +/-Partit Socialdemòcrata «Harmonia» (SSDP)167 117 19,80 1Qui és el propietari de l'Estat? (KPV LV)120.26414,25 16Nou Partit Conservador (JKP)114.69413,59 16Desenvolupament/Per! (A/P)101.68512,04 13Aliança Nacional (NA)92.96311,01 4Unió de Verds i Agricultors (ZZS)83.6759,91 10Nova Unitat (JV)56.5426,69 15Associació Letona de Regions (LRA)35.0184,14 8Unió Russa de Letònia (LKS)27.0143,20Progressistes (P)22.0782,61Per Letònia des del Cor (NSL)7.1140,84 7Nacionalistes Letons (LN)4.2450,50Per una Alternativa (PA)2.9000,34Aliança SKG1.7350,20Partit d'Acció Euroescèptica (RP)1.0590,12Partit de Centre (LCP)8970,10Vots emesos839.00099,30Vots blancs i invàlids4.9200,58Sobres invàlids1.0050,12Total844.925100100Abstenció703.74845,44Inscrits/Participació1.548.67354,56
Conseqüències Krišjānis Kariņš va encapçalar un govern de Nova Unitat (JV), Aliança Nacional (NA) i Llista Unida (AS) després dels fracassos de Jānis Bordāns i Aldis Gobzems en un polèmic procés de negociació.
Referències
Categoria:Eleccions del 2018 Categoria:Eleccions de Letònia