La casa Cordelles és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix, 7-9 i de Verdaguer i Callís, 3 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment acull l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona, que aglutina una biblioteca pública, l'Escola de la Dona, la Bonne i diverses oficines.
Història En el seu testament del 1564, Jaume de Cordelles va instituir una causa pia, nomenant-ne com a patró el seu nebot Miquel de Cordelles (†1596),AHPB, notari Joan Sala, 28-04-1564. que el 1593 faria construir l'edifici del Col·legi de Cordelles a la Rambla. A finals del o principis del , Isabel de Cordelles i Guinard, pubilla de Felicià de Cordelles i Ramanyer, senyor de Mura, es va casar amb Josep de Copons i d'Esquerrer, VI senyor de Malmercat, amb qui va tenir vuit fills, un dels quals, Francesc de Copons i de Cordelles, VII senyor de Malmercat, heretà tot el patrimoni i títols dels Cordelles.
El 1787, Francesc Antoni de Copons-Cordelles i Vilallonga, X senyor de Malmercat, va demanar permís per a edificar una casa de planta baixa i quatre pisos a la vora del carrer de Montjuïc de Sant Pere (actualment de Verdaguer i Callís), on hi havia l'hort. El 1805, va demanar novament permís per a construir unes botigues de planta baixa a l'hort i reformar la façana del carrer de Sant Pere Més Baix, i el 1815 encara va fer-hi més obres. El 1820 va demanar permís per a posar una gelosia de fusta en un balcó.
La seva neta Martina Portella i de Copons-Cordelles es va casar amb Zenón de Castillón, veí de Ponzano (província d'Osca), i l'hereu fou José Tomás de Castillón y Portella, que hi va emprendre un seguit de reformes, a càrrec dels mestres d'obres Francesc Ubach (1849),AMCB, Q127 Foment 427 bis C, 30-05-1849. Joan Soler i Cortina (1855),AMCB, Q127 Foment 782 C, 28-02-1855. i Josep Fontserè i Mestre (1857-1858). Casat amb Pilar Martínez de Arizala i de Sabater, la propietat fou heretada per la seva filla Dolors de Castillón i Martínez de Arizala, incapacitada i casada amb Ramon Maria de Bielsa i Hostalric.
El 1902, en el curs d'un litigi instat per Manuel Raventós i Domènech per impagament d'un préstec hipotecari, va ser subhastada, essent adquirida per Francesc Vallès i Mas, cavaller de l'orde de Sant Jaume, que la va revendre a la superiora de la Congregació de Religioses del Sagrat Cor de Jesús.AHPB, notari Josep Fontanals i Arater, manual 1.388/124, f. 437-446v, 20-02-1904. El 1903 s'hi va instal·lar el Foment del Teatre Líric Català, i uns anys després hi havia el Foment de la Pietat Catalana, editorial de llibres religiosos en català fundada el 1909 per Eudald Serra i Buixó.
El 1919, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison, va presentar a l'Ajuntament de Barcelona el projecte de reforma de la part vella (al principal de la qual hi ha encara la biblioteca) i la construcció de nova planta amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que incloïa una capella amb pintures de Josep Obiols, obra de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Les noves instal·lacions foren inaugurades el 8 d’octubre del 1922.
El 1941, la biblioteca i el casal van passar a mans de la Diputació de Barcelona.
miniatura|esquerra|Escut de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona esquerra|miniatura|Biblioteca miniatura|esquerra|Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Es tracta d'un edifici consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati central amb escala protegida per una llotja.
Als baixos hi ha un gran portal adovellat, amb una placa a la clau on figura la llegenda «Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona». L'aparell d'aquest tram i de més amunt és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarser, llinda marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcons amb rajoles del i baranes de ferro forjat. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.
Referències
Vegeu també Can Cordelles Castell de Mura Torre de Castellnou de Bages L'Estela (les Corts)
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix