Katharine Cornell (Berlín, 16 de febrer de 1893 – Tisbury, Massachusetts, 9 de juny de 1974) va ser una actriu teatral estatunidenca, a més d'escriptora i productora teatral. Cornell és coneguda com la més important actriu teatral estatunidenca del segle XX. Va ser sobrenomenada "First Lady of the Theatre" (primera dama del Teatre).
Primers anys Va néixer a Berlín, aleshores part de l'Imperi alemany i actualment Alemanya, en una rica família de Buffalo. El seu avi, Samuel Garretson Cornell, era fundador de Cornell Lead Works. Un dels seus fills, Peter, es va casar amb Alice Gardner Plimpton. En el moment de néixer l'actriu, el seu pare estudiava medicina a la Universitat de Berlín. Sis mesos més tard van tornar a Buffalo. La família de Cornell era aficionada al teatre i el seu pare era un notable director amateur; tot això va despertar la seva vocació d'actriu. El seu pare finalment va deixar la medicina i es va dedicar a la direcció dels teatres Star, de Buffalo i Majestic. Ella es va iniciar en funcions escolars i familiars, així com en el Buffalo Studio Club. A més de tot això, Cornell va estudiar a la Universitat de Buffalo.
Carrera inicial El 1915 va morir la seva mare, deixant-li prou diners per a independitzar-se, per la qual cosa es va traslladar a Nova York, on es va unir als Washington Square Players, sent aclamada com una de les actrius més prometedores de la temporada.Washington Square Players – FREE Washington Square Players information | Encyclopedia.com: Find Washington Square Players research Després de dues temporades va entrar a formar part de la Jessie Bonstelle Company, una companyia de repertori novaiorquesa que passava els estius representant a Detroit i Buffalo.Bonstelle, Jessie – FREE Bonstelle, Jessie information | Encyclopedia.com: Find Bonstelle, Jessie research http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7973815 https://web.archive.org/web/20121023013440/http://www.ibdb.com/person_bio.php?id=14227 Als 25 anys va començar a rebre de manera constant crítiques elogioses. esquerra|miniatura|241x241px|Katharine Cornell, al 1919, com a Jo, en la representació de Donetes Katharine Cornell va formar part de diverses companyies teatrals, incloent la Bonstelle, que va recórrer la Costa Est dels Estats Units. El 1919 va viatjar amb Bonstelle a Londres, on va interpretar el personatge de Jo en una adaptació de l'obra de Louisa May Alcott Donetes. Encara que l'obra no va agradar a la crítica, sí que va lloar el treball de Cornell. Després de tornar a Nova York va conèixer Guthrie McClintic, un jove director teatral, i va debutar a Broadway en l'obra Nice People, de Rachel Crothers, en la qual va fer un petit paper al costat de Tallulah Bankhead. El seu veritable primer paper a Broadway va arribar el 1921 amb la peça A Bill of Divorcement, que es va representar en 173 ocasions.
Cornell es va casar amb Guthrie McClintic el 8 de setembre de 1921 a Cobourg, el Canadà.Mosel, "Leading Lady"
Fama El 1924, ella i el seu marit formaven part de The Actor's Theatre, un grup d'actors que buscava actuar en democràcia sense la presència d'estrelles. La seva primera producció va ser Candida, de George Bernard Shaw, una obra considerada perfecta per a ells, ja que cap personatge hi destacava sobre els altres. Les crítiques van ser molt bones, i el públic va respondre-hi positivament."Leading Lady: The World and Theatre of Katharine Cornell", by Tad Mosel with Gertrude De Macy, Little, Brown and Company, 1978. El següent paper de Cornell va ser el d'Iris March a The Green Hat, de Michael Arlen, el 1925. L'obra versava sobre la moral relaxada i sobre la sífilis. Leslie Howard hi interpretava el paper de Napier. Mentre es representava a Chicago, l'obra es va convertir en un èxit internacional, coneguda en tots els Estats Units i Europa. No obstant això, la crítica tendia a ser severa amb l'obra en si, encara que lloava el treball de Cornell. La peça va fer 231 funcions a Nova York abans de passar a Boston i a girar per tot el país.
Després, el 1927, va protagonitzar La Carta, de William Somerset Maugham, a suggeriment del mateix dramaturg. Encara que les crítiques no van ser bones, sí que ho va ser l'assistència del públic, amb una nit d'estrena en la qual una multitud esperava en el teatre. El 1928 Cornell va interpretar la Comtessa Ellen Olenska en una versió dramatitzada de la novel·la d'Edith Wharton L'edat de la innocència. Totes les crítiques van ser positives i, després de l'èxit, a Cornell li van oferir el primer paper a The Dishonored Lady, originalment pensat per a Ethel Barrymore, que l'havia rebutjat. miniatura|214x214px|Katharine Cornell a l'octubre de 1922
The Barretts of Wimpole Street Katharine Cornell és potser més coneguda pel seu paper de la poeta Elizabeth Barrett Browning a The Barretts of Wimpole Street, una obra basada en la vida real de la família Barrett a Wimpole Street, Londres. L'obra va ser rebutjada per 27 productors novaiorquesos fins que Guthrie McClintic la va llegir i va decidir portar-la a escena, aconseguint a Londres la col·laboració de l'actor Brian Aherne. McClintic la va dirigir, amb una durada total de tres hores, i Cornell hi apareixia com la productora, encara que la producció realment va córrer a càrrec de C. & M.C. Productions, Inc., companyia totalment dependent de McClintic i Cornell. L'obra es va estrenar a Cleveland, representant-se després a Buffalo abans d'arribar a Nova York al gener de 1931. Totes les crítiques van ser unànimes i elogiaven l'actuació de Cornell; se'n van fer 370 representacions.
Irving G. Thalberg, a la vista de l'èxit de la producció, va voler que Cornell interpretés el seu paper en una adaptació al cinema de MGM.Brian Aherne, "A Proper Job", Houghton Mifflin Co., Boston 1969 No obstant això, el va rebutjar i finalment l'interpretaria l'esposa de Thalberg, l'actriu Norma Shearer.
De fet, Cornell va rebutjar molts papers cinematogràfics que finalment van suposar Premis Oscar per a les actrius que els van interpretar, entre els quals el d'Olan a La bona terra, de Pearl S. Buck, i el de Pilar a Per a qui toquen les campanes, d'Ernest Hemingway. A més, moltes de les seves obres d'èxit van acabar sent interpretades per altres grans actrius, tant en escena com en les seves versions cinematogràfiques. No obstant això, el progressiu gust del públic pel cinema en detriment del teatre, va decidir encara més a Cornell a continuar treballant en aquest últim a fi d'ajudar a mantenir-ho vigent. miniatura|228x228px|Katharine Cornell com a Lucrècia, el 1933
La gira de 1933 Després de finalitzar Barretts, Cornell va interpretar els primers papers de Lucrece i Alien Corn. Una part considerable del seu paper a Lucrece era pantomima, i el seu èxit en l'obra li va valer aparèixer a la portada de Time el 26 de desembre de 1932.
La seva següent producció va ser Romeo i Julieta, amb McClintic a la direcció i Cornell en el paper de Julieta. Era la primera vegada que actuava en una obra de Shakespeare. L'estrena va tenir lloc a Buffalo, i va tenir moments difícils. La seva amiga, la coreògrafa Martha Graham, va dissenyar les seqüències de dansa.
L'obra va ser incorporada en una gira de set mesos pel país en la qual representaven tres peces, Romeu i Julieta, Barretts, i Candida, amb un elenc en el qual hi havia Orson Welles, Basil Rathbone i Brian Aherne. Planificada en els pitjors moments de la Gran Depressió, molts experts aconsellaven no dur-la a terme, perquè a més era la primera vegada que es portava un xou de Broadway a una gira d'aquestes característiques. Van representar en ciutats com Milwaukee, Seattle, Portland, San Francisco, Los Angeles, Oakland, Sacramento, Salt Lake City, Cheyenne, San Antonio, Nova Orleans, Houston, Savannah i, finalment, Nova Anglaterra.
Pel fet que el cinema s'havia imposat al teatre, hi havia grans àrees del país a les quals la gira no arribava. Moltes de les escales es duien a terme en petites ciutats que no havien vist mai o gairebé mai teatre. Tot això va contribuir que els resultats de taquilla fossin bons. Segons Variety, la gira va fer 225 funcions, amb un total de 500.000 assistents.
Èxit a Broadway i maduració del seu estil Romeu i Julieta Encara que havien fet gira amb aquesta peça, Cornell i Guthrie McClintic van decidir estrenar Romeu i Julieta a Nova York amb una producció totalment nova. Orson Welles va interpretar Teobald en el seu debut a Broadway. Maurice Evans va ser Romeu, Ralph Richardson Mercutio, i Edith Evans la Dida.
L'estil de la representació, allunyat del victorià, va suposar un canvi respecte a anteriors produccions, i es van tractar amb la mateixa importància els desitjos carnals i el juvenil romanticisme. La producció es va estrenar al desembre de 1934, i, com ja era usual, les crítiques van ser excel·lents.
Els Barretts reviscuts Romeu i Julieta va tancar el 23 de febrer de 1935, i dues nits més tard, la companyia reestrenà The Barretts of Wimpole Street, en la qual Burgess Meredith feia el seu primer paper destacat a Broadway. La crítica va trobar aquesta producció millor que l'original, però després de tres setmanes de funció va haver de tancar per a donar pas a noves obres contractades.
La següent obra, també protagonitzada per Meredith, va ser Flowers in the Forest, una peça que va ser un dels fracassos més importants de Cornell.Mosel, "Leading Lady"
Santa Joana En la temporada següent Cornell i el seu marit van decidir representar Santa Joana, de George Bernard Shaw. Guthrie va escollir Maurice Evans com el Dofí, Brian Aherne com a Warwick, Tyrone Power com a Bertrand de Poulengy, i Arthur Byron com l'Inquisidor. L'obra obtingué crítiques excel·lents. La producció va tancar en la primavera de 1936 perquè la companyia tenia un contracte per a produir la peça de Maxwell Anderson The Wingless Victory. Santa Joana va fer finalment una gira de set setmanes per cinc ciutats importants.
Wingless Victory Wingless Victory es va estrenar el 1936, amb crítiques diverses, de vegades dolentes. Alternant amb Victory, Cornell va reviure Candida, amb Mildred Natwick en el paper de Prossy. Després de la seva conclusió es va prendre un any lliure, que va aprofitar per a escriure les seves memòries (amb l'ajuda de Ruth Woodbury Sedgewick), titulades I Wanted to be an Actress. Van ser publicades per Random House el 1939. miniatura|239x239px|Fotografia promocional de No Time for Comedy, que mostra Katharine Cornell i Guthrie McClintic a casa seva
No Time for Comedy L'ajudant de Cornell, Gertrude Macy, va produir una revista musical titulada One for the Money, en la qual actuaven intèrprets desconeguts en aquell moment, com Gene Kelly, Alfred Drake, Keenan Wynn i Nancy Hamilton. Un cop acabada, va protagonitzar la seva segona comèdia, No Time for Comedy, de Samuel Nathaniel Behrman. McClintic va escollir un jove Laurence Olivier per al paper titular, fet que li va suposar la seva primera gran actuació a Broadway.
The Doctor's Dilemma Posteriorment Cornell va actuar en l'obra de Shaw El dilema del doctor, en la qual va treballar al costat de Raymond Massey. L'estrena va tenir lloc el 1941 a San Francisco, just una setmana abans de l'atac a Pearl Harbor, sent l'únic xou no cancel·lat. miniatura|255x255px|Katharine Cornell el 1945, a la portada del New York Sunday News
Els anys de guerra Poc després que els Estats Units entressin en la Segona Guerra Mundial, Cornell va decidir reestrenar Candida a benefici de la Army Emergency Fund i de la Navy Relief Society. Aquesta quarta producció de l'obra va estar esquitxada d'estrelles, entre les quals es trobaven Raymond Massey, Burgess Meredith, Mildred Natwick i Dudley Digges. Cornell va convèncer els actors, Shaw, la direcció teatral i l'organització Schubert per donar els seus ingressos en benefici de la fundació abans esmentada.
The Three Sisters