miniatura|350x350px| La Porta daurada de Kíev, en gran part reconstruïda, c. 1100 miniatura|390x390px| Les diverses estructures de la Lavra de Pechersk de Kíev daten de diferents períodes i, a través dels seus estils, ofereixen una visió de la història d'Ucraïna i la rica artesania que es va desenvolupar durant el seu llarg període. Larquitectura ucraïnesa com arquitectura nacional, s'inicia amb l'estat eslau oriental de Rus de Kiev. Després del segle XII, una història arquitectònica diferenciada va continuar als principats de Galícia-Volínia i més tard al Gran Ducat de Lituània, Rutènia i Žemaitia. Durant l'època dels cosacs de Zaporoges, es va desenvolupar un estil únic a Ucraïna sota les influències de la Confederació de Polònia i Lituània.
Després de la unió amb el Tsarat Rus, l'arquitectura a Ucraïna va començar a desenvolupar-se en diferents direccions, amb moltes estructures a l'àrea oriental més gran, governada per Rússia, construïdes amb els estils de l'arquitectura russa d'aquell període, mentre que l'oest de Galitsia es va desenvolupar sota les influències de l'Arquitectura d'Àustria i Hongria En tots dos casos aportant casos rellevants. Els motius nacionals ucraïnesos s'utilitzarien finalment durant el període de la Unió Soviètica i a l'Ucraïna independent moderna.
Antiguitat esquerra|miniatura|Túmul reial Kurgan amb volta arcaica prop de l'actual Kertx (Segle IV aC) Els monuments més antics d'arquitectura monumental en terres de l'actual Ucraïna se situen a la costa de la mar Negra, localitzades a les antigues colònies gregues que es remunten als segles VIII-VII aC. Les poblacions més grans d'aquest període són: Tira, per sobre el riu Tiras; Òlbia, per sobre l'estuari de l'Hípanis; Quersonès (vora l'actual Sebastòpol), Teodòsia i Panticapea (actual Kertx) a la Tàurida; Fanagòria, davant de Kertx; i Tànais, prop de l'actual Rostov del Don, entre d'altres. Els científics associen les restes del complex arquitectònic del fort de Bilskoie (segles VII-III aC) amb l'antiga ciutat de Geló, capital dels gelons i descrita per Heròdot.
A aquesta regió durant els segles VIII - VI aC es troben restes d'estil jònic. La construcció romana es caracteritza per les muralles defensives de ciutats (Òlbia, Panticapea, Nimfèon, Gorgípia), alguns edificis residencials, el temple d'Apol·lo a Òlbia i diversos fragments de columnes, capitells, que mostren la seva diferència amb exemples purament grecs de l'Àsia Menor. Són d'especial interès les tombes com Kertx amb voltes fetes amb pedres amb pilastres forma de falca. Aquest nou sistema constructiu de superposició en aquell moment no era conegut per si mateix Grècia, però sí en algunes colònies gregues com a Alexandria.
Durant l'època cristiana i de l'Imperi Romà d'Orient dels segles IV - VII es van construir esglésies cristianes a les antigues ciutats gregues, aprofitant materials dels edificis més antics. Quersonès va ser el centre més gran de la construcció cristiana. Les restes conservades dels fonaments i parts dels murs de 27 esglésies i capelles mostren la seva amplitud. Les esglésies més antigues eren de tipus de creu grega amb forma de triangle isòsceles. Durant els segles VII al IX trobem edificis rodons (anomenades rotondes), amb capelles baptismals i edificis de tipus mitjà entre una basílica i un baptisteri. Tots els edificis estaven coberts amb un sostre de fusta, i només els absis i les rotondes més petites tenien voltes.
Rus medieval (988–1230) miniatura|La catedral de la Transfiguració de Txernihiv data de l'any 1030 (esquerra), mentre que la propera catedral de Boris i Gleb data de 1123 (dreta). miniatura|Catedral de Santa Sofia, Kíiv, 1017/1037. Va ser construït en estil romà oriental al . restaurat a l'estil barroc ucraïnès. esquerra|miniatura|Església de Sant Pantaleó (Panteleimon) a Xevtxenkove, 1194. esquerra|miniatura|Església de Sant Nicolau, Chesnyki, segles XIV-XVI.. L'estat medieval de Rus de Kiev va ser el predecessor dels estats moderns d'Ucraïna, Rússia i Belarús i les seves respectives cultures, inclosa l'arquitectura. Al principi, tots els edificis -fortificacions, palaus, esglésies- eren de fusta. L'estructura principal dels edificis a l'antiguitat era una casa de troncs, col·locats horitzontalment amb una coberta de tela. La tradició de construir cabanes de troncs es va mantenir fins a principis del . Fins i tot avui, s'utilitzen cabanes de troncs similars per a habitatges, que es poden veure, per exemple, a Txerníhiv.
Juntament amb l'adopció del cristianisme l' any 988, a la Rus de Kíev, van aparèixer edificis d'arquitectura eclesiàstica, amb estil romà oriental. Les primeres esglésies ortodoxes orientals estaven fetes principalment de fusta, i la forma més senzilla d'església es coneixia com a església cel·lular. Les catedrals principals sovint presentaven desenes de petites cúpules, la qual cosa va portar a alguns historiadors de l'art a considerar-ho com una indicació de l'aparició de temples eslaus pagans precristians.
Diverses esglésies sobreviuen fins als nostres dies. No obstant això, en el transcurs dels segles -, molts van ser reconstruïts exteriorment a l'estil barroc ucraïnès. El millor exemple dels quals és la Catedral de Santa Sofia a Kíiv, registrant-se la seva fundació a l'any 1017, tot i que ha arribat fins als nostres dies, havent, però, sofert una important reconstrucció barroca. L'estil romà oriental a les terres eslaves oriental i Rússia va començar a reformar-se activament en cooperació amb idees sobre la construcció i l'ornamentació. Com a resultat d'aquesta reforma, els banys allargats de les esglésies de Kíev van aparèixer una combinació de colors específics amb pintures, frescos i mosaics.
Altres mostres d'art romà orienal: l'Església del Salvador a Berestove, construïda entre 1113 i 1125; i l'Església de Sant Ciril, ca. segle XII. Encara es poden trobar totes a la capital ucraïnesa.
Diversos edificis van ser reconstruïts a finals del , com la Catedral de l'Assumpció a Volodimir-Volynskyi, construïda el 1160 i reconstruïda el 1896-1900, l' Església de Paraskevi a Txerníhiv construïda el 1201 amb reconstrucció feta a finals de l'any 1940 i la Porta daurada, a Kiiv, construïda el 1037 i reconstruïda el 1982. La reconstrucció d'aquesta última va ser descartada per alguns historiadors de l'art i l'arquitectura com una fantasia revivalista.
Val a dir que pocs exemples d'arquitectura popular de la Rus de Kiev han sobreviscut fins als nostres dies.
Època cosaca miniatura|220x220px| Catedral de la Monestir de la Trinitat a Txerníhiv construïda el 1679 esquerra|miniatura|220x220px| Una església a Subotiv, el lloc de naixement de l'hetman ucraïnès Bohdan Khmeinitski miniatura|220x220px| Palau de Bakhchisaray
Primer barroc ucraïnès El barroc ucraïnès va sorgir durant l'època de l'Hetmantat cosac dels segles -. L'arquitectura barroca ucraïnesa, representativa de l'aristocràcia cosaca, es diferencia del barroc d'Europa occidental perquè els seus dissenys eren més constructivistes, tenien una ornamentació més moderada i eren formalment més senzills.
Durant els segles -, la majoria de les esglésies medievals de la Rus van ser redissenyades i ampliades significativament. Es van afegir cúpules addicionals de l'església i una elaborada ornamentació exterior i interior.
Exemples famosos d'arquitectura barroca ucraïnesa són el complex de la Monestir de les Coves de Kiiv, el Monestir de Vidubichi i el Monestir de Potxàiv.
Arquitectura tàrtara de Crimea Durant el govern del Kanat de Crimea, el període va deixar diverses construccions inspirades en motius islàmics. El més famós va ser el Palau Bakhchisarai, dissenyat per un esforç combinat d'influència de l'arquitectura persa, turca i italiana.
Barroc tardà ucraïnès Reconstrucció de la Catedral de Santa Sofia de Kiiv Estació de tren de passatgers de Kíiv
Període imperial miniatura|Església de Sant Andreu, un famós exemple d'arquitectura barroca del .
Imperi Rus A mesura que Ucraïna oriental i central es van integrar cada cop més a l'Imperi Rus, els arquitectes russos van tenir l'oportunitat de desenvolupar els seus projectes en el paisatge que oferien moltes ciutats i regions ucraïneses. L'Església de Sant Andreu de Kíiv (1747–1754), construïda per Bartolomeo Rastrelli, és un exemple notable d'arquitectura barroca, i la seva ubicació al cim de la muntanya de Kíiv la va convertir en un monument reconeixible de la ciutat. Una contribució igualment notable de Rastrelli va ser el Palau Mariinski, que va ser construït per ser una residència d'estiueig de l'emperadriu Elisabet I de Rússia. esquerra|miniatura|Palau Mariinski Durant el regnat de l'últim hetman d'Ucraïna, Kirill Razumovsky, moltes de les ciutats de l'hetmanat cosac com Hlúkhiv, Baturin i Koselets van tenir grans projectes arquitectònics assignats a la Petita Rússia,per Andrey Kvasov.
Rússia, amb les seves victòries contra l'Imperi Otomà i el seu vassall Kanat de Crimea, va acabar annexant tot el sud d'Ucraïna i Crimea. Rebatejades com a Nova Rússia, aquestes terres havien de ser colonitzades, i es van fundar noves ciutats com Milolaiv, Odessa, Kherson i Sebastòpol. Aquests nuclis urbans incorporarien exemples notables de l'arquitectura imperial russa.
Imperi Austrohongarès Les zones occidentals d'Ucraïna que abans van formar part de l'Imperi Austrohongarès acullen alguns exemples destacats de l'arquitectura centreeuropea del , com ara el Teatre d'Òpera i Ballet de Lviv. esquerra|miniatura|Teatre d'òpera i ballet de Lviv
Arquitectura popular El terme arquitectura popular es pot utilitzar indistintament amb els termes "folk", "autòctona", "tradicional" se sol col·locar a l'altre extrem de l'espectre de la construcció dissenyada professionalment per arquitectes. El coneixement de la construcció en l'arquitectura popular es basa en les tradicions locals i, per tant, en el coneixement transmès a través de les generacions. Les diferents regions d'Ucraïna tenien el seu propi estil distintiu d'arquitectura popular. Per exemple, a les muntanyes dels Carpats, i a les faldes circumdants, la fusta i l'argila són els principals materials de construcció tradicionals.
El Museu d'Arquitectura Popular i Vida de l'Ucraïna del Dniéper central es troba a Pereiàslav. Es un museu a l'aire lliure conté 13 museus temàtics, 122 exemples d'arquitectura nacional i més de 30.000 objectes culturals històrics. El Museu d'Arts Decoratives és un dels museus destacats que conserva l'obra de les aplicacions arquitectòniques decoratives de l'arquitectura popular ucraïnesa.
Galítsia Esglésies de fusta a l'oest d'Ucraïna
Arquitectura de finals del i principis del XX Ucraïna oriental Casa Ginzburg Casa amb quimeres Rus-Bizanci a Ucraïna (Catedral de Sant Volodímir)
Ucraïna occidental Centre històric de Lviv - Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Universitat de Txernivtsi - Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Terminal de tren de Lviv
Unió Soviètica Després de la Revolució d'Octubre de 1917 i la Guerra Civil russa en què també va participar Ucraïna, la major part del territori ucraïnès es va incorporar a la nova República Socialista Soviètica d'Ucraïna comunista. Per primera vegada, els ucraïnesos, com a nació, es van convertir en una nacionalitat reconeguda i, com a resultat, es van fer grans esforços per desenvolupar un estil arquitectònic ucraïnès diferenciat.
Capital: Kharkiv (1917–1934) Durant els primers anys del domini soviètic, les polítiques d'Ucraïnització van promoure que molts arquitectes ucraïnesos s'animéssin a utilitzar motius nacionals únics a Ucraïna. Paral·lelament, l'arquitectura es va estandarditzar, i totes les ciutats van impulsar plans generals de desenvolupament als quals es portaren a terme projectes arquitectònics. No obstant això, els motius nacionals no es van adoptar com a nova moda arquitectònica del nou govern, i l'estil més consolidat es va convertir en constructivisme.