Illinois (estilitzat Sufjan Stevens Invites You to: Come on Feel the Illinoise a la portada; de vegades escrit com Illinoise) és el cinquè àlbum del cantautor estatunidenc Sufjan Stevens, publicat el 4 de juliol del 2005. Es tracta d'un àlbum conceptual que inclou cançons que fan referència a llocs, esdeveniments i persones relacionades amb l'estat estatunidenc d'Illinois. És el segon àlbum de Stevens basat en un estat dels Estats Units, després de l'àlbum Michigan del 2003, amdós part d'una planificada sèrie de cinquanta que Stevens ja ha reconegut que era una broma.
Stevens va gravar i produir l'àlbum en diversos llocs de la ciutat de Nova York utilitzant equips d'estudi de baixa fidelitat i una varietat d'instruments, de finals de 2004 a principis de 2005. L'art i les lletres del disc exploren la història, la cultura, l'art i la geografia de l'estat; Stevens les va desenvolupar després d'analitzar documents criminals, literaris i històrics. Després del seu llançament, va promocionar Illinois amb una gira mundial.
Els crítics van elogiar l'àlbum per les seves lletres ben escrites i les seves complexes orquestracions. En particular, els crítics van assenyalar el progrés de Stevens com a compositor des del llançament de Michigan. Illinois va ser nomenat l'àlbum més ben rebut del 2005 per l'agregador de ressenyes Metacritic, i va ser inclòs a les llistes de "millors de la dècada" de diverses publicacions, entre elles Paste, All Songs Considered i Rolling Stone. Segons el lloc web Acclaimed Music, Illinois és l'àlbum més aclamat del 2005, el setè més aclamat dels anys 2000 i el 95è més aclamat de la història.
L'àlbum va suposar el principal èxit comercial de Stevens fins ara: va ser el seu primer a aparèixer a la Billboard 200, i va encapçalar la llista Billboard dels "Heatseekers Albums". La variada instrumentació i la composició experimental de l'àlbum va provocar comparacions amb l'obra de músics com Steve Reich, Neil Young i The Cure. A més de nombroses referències a Illinois, Stevens va continuar un tema important de la seva carrera com a compositor fent nombroses referències a la seva fe cristiana.
Antecents i gravació alt=A view from across the street of St. Paul's Church in Carroll Gardens, Brooklyn—a brick building with a small stained glass windows and a grey roof|miniatura|Stevens va gravar Illinois a diversos llocs de la ciutat de Nova York, inclosa l'església de St. Paul de Brooklyn. Stevens va començar el seu projecte dels 50 estats l'any 2003 amb l'àlbum Michigan, i va optar per centrar-se en Illinois amb aquest enregistrament perquè "no era un gran salt", i li agradava l'estat perquè el considerava el "centre de gravetat" de l'Oest Mitjà americà. Abans de crear l'àlbum, Stevens va llegir literatura dels autors d'Illinois Saul Bellow i Carl Sandburg, i va estudiar registres d'immigració i llibres d'història de l'estat, prenent la decisió deliberada d'evitar esdeveniments actuals i centrar-se en temes històrics. També va fer viatges per diversos llocs d'Illinois i va demanar a amics i gent de sales de xat d'Internet anècdotes sobre les seves experiències a l'estat.
Tot i que l'any 2004 Stevens va començar a treballar en cançons temàtiques d'Oregon i va considerar breument llançar un senzill sobre Rhode Island, des de Illinois no ha publicat cap àlbum centrat en un estat. En una entrevista amb Paste al novembre de 2009, va dir que "tota la premissa era una broma", i a l'octubre del mateix any havia dit a Andrew Purcell de The Guardian: "No tinc cap escrúpol a admetre que [el projecte dels cinquanta estats] va ser un truc promocional". Una cançó relacionada amb Arkansas va ser llançada a través de NPR amb el nom «The Lord God Bird», i material sobre Nova Jersey i Nova York es va convertir en The BQE.
Totes les cançons dIllinois van ser escrites, gravades, dissenyades i produïdes per Stevens, la majoria a l'estudi The Buddy Project a Astoria, Queens, i a l'apartament de Stevens de Brooklyn. Piano addicional va ser grabat a l'església de St. Paul de Brooklyn. Les cordes i veus van ser interpretades als apartaments dels propis col·laboradors, i un orgue electrònic va ser gravat al New Jerusalem Recreational Room de Clarksboro, Nova Jersey. El vibràfon va ser tocat als Carroll Music Studios de Nova York.
Stevens va crear l'àlbum principalment sense col·laboració, centrant-se en l'escriptura, la interpretació i la creació tècnica de l'àlbum ell mateix: "Vaig ser bastant miope en la construcció dIllinois. Vaig passar molt de temps sol, uns mesos aïllat treballant pel meu compte i a l'estudi. Deixo que les coses germinin i es conrein de manera independent, sense pensar en un públic o un espectacle en directe".
Stevens va emprar equips de gravació de baixa fidelitat, que li van permetre mantenir el control creatiu i els costos baixos en gravar Illinois. Normalment, el seu procés implicava gravar en una cinta de 8 pistes de 32 kHz amb micròfons econòmics com el Shure SM57 i l'AKG C1000. Després va emprar Pro Tools per a les mescles i altres tasques de producció.
Després de consultar amb Michael Kaufmann i Lowell Brams de la discogràfica Asthmatic Kitty sobre la quantitat de material que havia gravat, Stevens va decidir no fer un àlbum doble, dient que seria "arrogant". El 2006, diversos temes gravats durant aquestes sessions van ser enviats al músic i productor de Seattle James McAllister per a instrumentació i producció addicionals, i es van publicar el 2006 a l'àlbum The Avalanche: Outtakes and Extras from the Illinois Album. Entre aquestes preses hi ha tres enregistraments separats de la cançó «Chicago».alt=Shara Worden—a Caucaisan woman in her 20s with red hair—plays guitar in front of a microphone wearing a glittering costume|miniatura|200x200px| Shara Worden de My Brightest Diamond va ser una dels diversos col·laboradors a Illinois i també va obrir per a Stevens en la seva gira posterior. Llançament i gira Illinois va ser llançat el 4 de juliol de 2005 a través de Rough Trade Records a Europa i distribuït a nivell nacional per Asthmatic Kitty Records a partir del 5 de juliol de 2005. Tot i que inicialment no tenia previst interpretar aquest material en directe, menys de dues setmanes després del llançament d'Illinois Stevens es va embarcar en una gira pels Estats Units per promocionar l'àlbum, actuant amb una secció de cordes de vuit a deu membres, anomenats The Illinoisemakers. Va optar deliberadament per evitar la televisió com a eina de promoció i es va centrar en les actuacions de la gira. En alguns concerts va rebre el suport dels teloners Liz Janes i Laura Veirs, així com el projecte en solitari de la col·laboradora dIllinois Shara Nova, anomenat My Brightest Diamond. Va tornar a fer una gira de suport a l'àlbum de setembre a novembre de 2006, aquesta vegada amb dates a diverses ciutats europees. Durant les dates del 2006, Stevens i la seva banda van passar de portar vestits temàtics de la Universitat d'Illinois a vestits de papallona i ales d'ocell.
Estil musical i temes alt=A worm's eye view shot of Sufjan Stevens playing an orange and black electric guitar while singing into a microphone. He is wearing a blue T-shirt with an orange letter "I" on it and orange pants.|miniatura|Sufjan Stevens en concert durant la gira dIllinois. Ell i la seva banda, els Illinoisemakers, portaven vestits modelats com els de les animadores de la Universitat d'Illinois.Els crítics musicals han observat similituds entre Illinois i músics i compositors de diversos gèneres musicals, des del pop fins a la clàssica contemporània i melodies d'espectacle i temps basats en el jazz. Les lletres i els seus rics elements temàtics s'han destacat per la seva qualitat literària, guanyant comparacions amb Ralph Waldo Emerson, Henry David Thoreau, William Carlos Williams i Walt Whitman. L'àlbum ha estat considerat indie folk, indie pop, indie rock, folk rock, anti-folk, folk barroc i lo-fi.
Estil musical La crítica també ha comparat l'estil de Stevens a Illinois amb els de Steve Reich, Vince Guaraldi, The Danielson Famile, Neil Young, Nick Drake i Death Cab for Cutie. L'ús de grans arranjaments orquestrals (gran part d'ells interpretats per ell mateix mitjançant l'ús d'enregistraments multipista) ha estat destacat per diversos crítics. Rolling Stone va resumir les influències musicals d' Illinois dient que "la música beu de bandes de marxa d'institut, melodies d'espectacle i electrònica ambiental; podem sospitar que Music for 18 Musicians de Steve Reich és un disc que es reprodueix sovint a la casa d'Stevens, ja que li encanta fer-ne ressò en els seus llargs passatges instrumentals". Una ressenya a The AV Club es va referir a alguns dels treballs vocals com a "comunalisme regressivament twee", però va trobar que la música en general estava "molt desenvolupada". La cançó «Come On! Feel the Illinoise!» té una part de saxo que s'assembla a «Close to Me» de The Cure.
La creació d'Illinois va marcar un canvi en l'èmfasi de Stevens per la composició de cançons i el treball d'estudi cap a la interpretació en directe i conceptes més abstractes de moviment i so. Les gires i àlbums posteriors van emfatitzar la música electrònica i la dansa moderna per sobre del material indie folk de Michigan i Illinois. Stevens va deixar d'escriure cançons sobre personatges individuals amb narracions senzilles o àlbums conceptuals, i va considerar breument deixar el negoci de la música per complet després de crear i promocionar el disc. També va descobrir que la manera en què escoltava música havia canviat després de produir Illinois:
Stevens és un oboista de formació clàssica i el seu coneixement sobre música clàssica i barroca va influir en molts dels seus arranjaments. Ell mateix ha assenyalat la influència dels compositors clàssics Igor Stravinsky, Sergei Rachmaninoff i Edvard Grieg, i dels compositors contemporanis Terry Riley, Steve Reich i Philip Glass. La música del disc va ser escrita per ser grandiosa, per coincidir amb la història del territori. Stevens va utilitzar canvis en la signatura de temps en la composició dIllinois per obtenir un efecte dinàmic, per exemple, «Come On! Feel the Illinoise!» comença amb un compàs de 5/4 i després canvia a un 4/4 estàndard.
Temes d'Illinois alt=A painting of Casimir Pulaski leading a cavalry and brandishing a sword.|miniatura|Casimir Pulaski està commemorat a Illinois amb el nom de Pulaski County, Pulaski Road a Chicago, així com la celebració del Casimir Pulaski Day . Moltes de les lletres dIllinois fan referències a persones, llocs i esdeveniments relacionats amb l'estat. «Concerning the UFO Sighting Near Highland, Illinois» tracta d'un albirament d'OVNI per part d'agents de policia a prop de Highland, Illinois, on diverses persones van informar haver vist un gran objecte triangular amb tres llums volant de nit. «Come On! Feel the Illinoise!» fa referència a la World's Columbian Exposition, que va tenir lloc a Chicago el 1893.
«John Wayne Gacy, Jr.» explica la història de l'assassí en sèrie dels anys 70 del mateix nom amb seu a Chicago. Diverses lletres fan referències explícites a esdeveniments de la seva vida: "[w]hen the swingset hit his head" es refereix a quan, durant la infància de Gacy, un gronxador li va colpejar el cap i li va causar un coàgul de sang al cervell. "He dressed up like a clown for them / with his face paint white and red" al·ludeix al sobrenom donat a Gacy: el "Pallasso assassí", i "He put a cloth on their lips / Quiet hands, quiet kiss on the mouth" fa referència a l'ús que Gacy va fer del cloroform per sotmetre les seves víctimes. La cançó acaba amb el narrador referintse a si mateix amb les línies "And in my best behavior, I am really just like him / Look beneath the floorboards for the secrets I have hid". Stevens va declarar en una entrevista de 2009 a Paste que "tots som capaços del que va fer [Gacy]".