miniatura|Tomba d'Arrasse al cementiri de Montparnasse. Daniel Arasse (Alger, 5 de novembre de 1944 - París, 14 de desembre de 2003) va ser un historiador de l'art francès, especialista en l'art renaixentista i italià.
Biografia Daniel Arasse era fill de Raymond i Henriette Arasse. Graduat com a primer a l'École Normale Supérieure el 1965,Site Internet de l'Association des anciens élèves, élèves et amis de l'ENS. i després com a segon a l'agregació de lletres clàssiques, Daniel Arasse va començar tot seguit una tesi a la Sorbona amb André Chastel sobre l'art del Renaixement italià, al voltant del personatge de Bernardin de Siena. Arran d'un incident ocorregut a Florència el juliol de 1976 i relatat a Histoires de peintures ("La tesi robada”), va canviar de director i de tema per treballar sota la direcció de Louis Marin, a l' École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS).Antoine de Baecque, Hervé Gauville et Élisabeth Lebovici, « Arasse en détail », Libération, 22 décembre 2003.
Del 1969 al 1993, Daniel Arasse va ensenyar història de l'art modern, del segle XV al XIX, a la Universitat de París-IV (dos anys) a continuació a la Universitat de París-I.
De 1971 a 1973 va ser membre de l'Escola Francesa de Roma, que va abandonar per diferències amb el director Georges Vallet. De 1982 a 1989 va dirigir l'Institut Francès de Florència, on va crear el festival France Cinéma.Antoine de Baecque, Hervé Gauville et Élisabeth Lebovici, « Arasse en détail », Libération, 22 décembre 2003. Des de l'any 1993 va ser director d'estudis de l'EHESS, on va ser elegit a partir de la seva candidatura tot i que mai havia defensat la seva tesi.
El divulgador Independentment de la seva trajectòria professional, Daniel Arasse va ser apreciat pel gran públic per les seves qualitats com a divulgador i el seu amor per compartir« Sa générosité, […] un souci permanent de transmettre et de convaincre », Bernard Comment, « Une voix pour voir », introduction à Histoires de peintures. les seves anàlisis d'obres en què mira de no "sobreinterpretar-ne" el contingut: posa de manifest allò que és visible per a tothom, ens anima a buscar per nosaltres mateixos i a no sotmetre excessivament la figuració a l'ordre del discurs acadèmic. Vegi's en aquest sentit la seva anàlisi exemplar sobre el "bagul", cofre matrimonial obert i el nu presentats conjuntament a la Venus d'Urbino de Ticià.
El 2003, va comissariar l'exposició Botticelli al Musée du Luxembourg.
El maig de 2003 va participar en un documental sobre un quadre: La Mare de Déu de Laroque.Film realitzat per G. Brousmiche per a France 5 i produït per Sunset-presse (Arnaud Hamelin). En aquest film opina sobre el quadre desconegut i l'atribueix al taller de Leonardo da Vinci, a Milà, entre 1490 i 1495.
Mort Daniel Arasse va morir el 14 de desembre de 2003 al 13è districte de París, als cinquanta-nou anys, a causa de la malaltia de Charcot (esclerosi lateral amiotròfica), que se li va desenvolupar en només dos anys. Va ser enterrat el 22 de desembre al cementiri de Montparnasse (divisió 9).Antoine de Baecque, Hervé Gauville et Élisabeth Lebovici, « Arasse en détail », Libération, 22 décembre 2003.
Principals publicacions 1978: ''L'Univers de Léonard de Vinci'' (L'univers de Leonardo da Vinci), coll. "Les Carnets de dessin", Henry Screpel "L'Homme en perspective. Les primitifs d'Italie" (L'home en perspectiva. Els primitius d'Itàlia), Famot - reeditat el 2008 (format petit) i 2011 (format gran) per Hazan-Hachette 1980: “L'Homme en jeu. Génies de la Renaissance italienne" (Home en joc. Genis del Renaixement italià), Famot 1987: “La Guillotine et l'Imaginaire de la terreur" (La guillotina i l'imaginari del terror), Flammarion 1992: “Le Détail. Pour une histoire rapprochée de la peinture” (El detall. Per una història propera de la pintura), Flammarion (republicat 1998, 2014, 384 pàgines), Premi Charles Blanc de l'Acadèmia Francesa el 1993 1993: “L'Ambition de Vermeer” (L'ambició de Vermeer), Adam Biro 1997: “Le Sujet dans le tableau. Essais d'iconographie analytique” (El tema del quadre. Assajos d'Iconografia analítica), Flammarion (republicat el 2006) “Léonard de Vinci. Le rythme du monde” (Leonardo da Vinci. El ritme del món, Hazan, Premi André-Malraux, “La Renaissance maniériste”(El Renaixement manierista), Gallimard, Univers de formes », en col·laboració. amb Andreas Tonnesman “L'Art italien du s.IV à la Renaissance” (Art italià, del IV IV segle IV al Renaixement), Citadelle-Mazenod, en col·laboració. amb Philippe Morel i Marco D'Onofrio 1999: “L'Annonciation italienne. Une histoire de perspective” (L'Anunciació italiana. Una història de perspectiva), Hazan, 1999, 2010 2000: “On n'y voit rien. Descriptions” (No hi veiem res. Descripcions), Denoel (canya. Folio-pocket 2002) 2001: “Anselm Kiefer”, Editions du Regard (republicat el 2010) “Raphaël grâce et beauté” (Rafael: gràcia i bellesa), Skira (capítol El taller de la gràcia) “L'Apparition à Marie-Madeleine” (L'aparició a Marie-Madeleine), participació en un dels 3 textos del llibre, amb l'assagista Marianne Alphant i el teòleg Guy Lafon, Desclée de Brouwer 2003: “Les Visions de Raphaël” (Les visions de Rafael), Liana Levi
Pòstumes
2014: “Saint Bernardin de Sienne - Entre dévotion et culture : fonctions de l'image religieuse au s.XV” (Sant Bernardí de Siena - Entre la devoció i la cultura: funcions de la imatge religiosa al segle XV), Hazan 2011: “Léonard de Vinci” (Leonardo da Vinci), Hazan 2010: “Le Portrait du Diable” (El retrat del diable), edicions Arkhê 2009: “Décors italiens de la Renaissance” (Frescos italians del Renaixement), en col·laboració. amb Philippe Morel, Hazan 2004: “Histoires de peintures” (Històries de pintures), Denoël (réed. Folio-pocket 2006) ; transcripció de la sèrie de programes emesos a France Culture durant l'estiu de 2003 (llibre i CD-Rom sota mp3) reemès al programa Un altre dia és possible del 15/10 al 15/11/2012.
Resum d'emissions
Notes i referències Notes
Referències
Bibliografia
" Davant de la pintura, Daniel Arasse », Spirit, juny de 2006 Col·loqui Daniel Arasse (París, auditori de l' Institut national d'histoire de l'art, 8-10 de juny de 2006), organitzat per Maurice Brock (Universitat de Tours), Giovanni Careri (EHESS), Danièle Cohn (EHESS), Frédéric Cousinié (INHA), Philippe Dagen (univ. París I), Yves Hersant (EHESS), Nadeije Laneyrie-Dagen (ENS) i Philippe Morel (univ. París I) ; anunci ; vídeo en línia . Sara Longo, Daniel Arasse i els plaers de la pintura, Edicions Sorbona, 2022.
Categoria:Morts d'esclerosi lateral amiotròfica Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Historiadors de l'art francesos Categoria:Alumnes de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Categoria:Persones d'Alger Categoria:Morts a París Categoria:Historiadors algerians