, , Vanó Ilitx Muradeli, , Vanò Iliaí Muradian, Vanó Ilias dze Muradeli, nascut Ivan Ilitx Muràdov, , fou un compositor i director d'orquestra soviètic.
Biografia Ivan Muràdov va néixer a Gori, llavors part de la gubèrnia de Tiflis de l'Imperi Rus (actual Geòrgia) de pares georgians i armenis.Butlletí d'informació de l'URSS, volum 6, Ambaixada de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1946, pàg. 677The Encyclopedia Americana, Volum 2, Grolier, 1992, pàg. 336Laurel E. Fay, Shostakovich and His World (Princeton University Press, 2004), 44.
Nascut a la mateixa ciutat que Ióssif Stalin, fou un fervent estalinista en la seva joventut. Levon Oganéssovitx Akopian Дмитрий Шостакович: опыт феноменологии творчества. // Dmitri Xostakóvitx: experiència de la fenomenologia de la creativitat. - Dmitri Bulanin, 2004 — . — pàg. 262. Va canviar el seu cognom a la manera georgiana per tal d'apropar-lo en so al cognom Djugaixvili.El cognom real de Ióssif Stalin era Djugaixvili A més, va canviar el seu nom a la manera georgiana i es va identificar com a georgià.Колодный Л. Забытые песни о главном. — Moskovski Komsomólets, 22.12.2004 El fill d'un viticultor armeni, Ivan Muràdov, va néixer a Gori, lloc de naixement de Stalin. D'oïda, va aprendre a tocar la guitarra i el piano, va treballar com a pianista i carregador. Parlava georgià, volia ser georgià, va canviar el seu nom i cognoms a la manera georgiana i es va convertir en Vanó Muradeli. Va escriure a les seves memòries que a cinc anys només parlava georgià. Шкаф, полный времени. ВАНО… — Михаил Садовский Els seus contemporanis de Moscou el percebien a l'edat adulta com un georgià.О великом друге и вожде — Liudmila Kafanova, «Txaika» #11(11) del 19 de desembre de 2003
El 1925-1926 va estudiar a l'escola musical de Tiflis (actualment Tbilisi. El 1931 es va graduar al Conservatori de Tiflis (classe de composició de Sarguis Barkhudarian i Vladímir Sxerbàtxov, classe de direcció de Mikhaïl Bagrinovski. De 1934 a 1938 va estudiar composició al Conservatori de Moscou amb Nikolai Miaskovski i Borís Xékhter. Del 1939 al 1948 Muradeli va ser membre del Presidium del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors Soviètics. El 1942-1944, durant la Gran Guerra Patriòtica, va exercir com a cap i director artístic del Conjunt Central de Cançó i Dansa de la Marina Soviètica. El 1942 el compositor es va incorporar al PCUS.
El 1948 Muradeli va ser exiliat a la part asiàtica de la Unió Soviètica. El motiu fou la seva òpera Velikaia drujba, , "La gran amistat". La resolució del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de Bolxevics de tota la Unió sobre l'òpera "La gran amistat" de V. Muradeli del 10 de febrer de 1948, publicada al diari Pravda l'11 de febrer de 1948, condemnava el formalisme en la música i declarava l'òpera de Vanó Muradeli "La gran amistat" obra antiartística viciosa. Muradeli va ser rehabilitat el 1958. El 1959-1970, va ser el president de l'organització de Moscou de la Unió de Compositors. Entre 1960 i 1970, va ser el secretari de la junta de la Unió de Compositors de Rússia. El 1968-1970, secretari de la Junta de la Unió de Compositors Soviètics.
La seva tomba es troba al cementiri de Novodévitxi a Moscou.
Obres A més de l'òpera La gran amistat, Muradeli va escriure dues simfonies, diverses obres orquestrals i corals, música de cinema i teatre, així com moltes cançons i cors. El 1946 va rebre el premi Stalin per la seva 2a simfonia La guerra d'alliberament. Les següents obres de Muradeli són especialment conegudes:
Cançons i peces corals Guimn Moskve, ("Himne a Moscou", 1947) Guimn Mejdunarodnogo soiuza studéntov ("Himne de la Unió Internacional d'Estudiants", 1949) Pàrtia — naix rulevoi, ("El partit és el nostre timoner", 1952) Pésnia o Lénine, ("La cançó de Lenin", 1954) Bukhenvaldski nabat, ("La campana de Buchenwald", 1958)
Simfonies Simfonia núm. 1 en si menor En memòria de Serguei Kírov (1938) Simfonia núm. 2 en re major La guerra d'alliberament (1945)
Obres tardanes Oktiabr, (Òpera "Octubre", Moscou 1962) Dévuixka s golubimi glazami, (opereta "La noia dels ulls blaus", Moscou 1966)
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, pàg. 238 () Willibald Gurlitt (ed.): Riemann Musik Lexikon, secció de persones L–Z, 12a edició, Mainz 1961, pàgina 287 s., article „Muradeli, Wano Iljitsch“ Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht (ed.): Brockhaus-Riemann Musiklexikon (edició electrònica), Biblioteca Electrònica, Volum 38, Berlín 2004, Directmedia, pàg. 7070, article „Muradẹli, Wano Iljitsch“ Julian Barnes, The Noise of Time, Vintage, Londres 2017,
Enllaços externs )
Categoria:Compositors d'òpera russos Categoria:Compositors georgians del segle XX Categoria:Armenis de Geòrgia Categoria:Alumnes del Conservatori de Moscou Categoria:Orde de Lenin Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Morts a Tomsk Categoria:Persones de Gori Categoria:Alumnes del Conservatori Estatal de Tblisi Categoria:Compositors soviètics Categoria:Compositors russos nascuts al segle XX Categoria:Compositors russos morts al segle XX