miniatura|La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres. És el principal nucli urbà i el pol econòmic i comercial de l'Empordà.
Medi físic Llista de topònims de Figueres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Està situada en el centre de la plana empordanesa, a 39 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Als seus peus corre el torrent de Galligans, que aporta al Manol aigua plujana de les comes de ponent. El Puig de les Basses amb 136 metres com a punt més elevat.
Clima
Característica fonamental de Figueres és la tramuntana, vent sec i fred del nord que bufa indistintament a totes les estacions però que a l'hivern pot arribar a condicionar la vida quotidiana: efecte de reforç de la sensació tèrmica de fred pel vent fort. Així, durant l'onada de fred del febrer de 2012 es va arribar a registres percebuts de -22 º a causa de la coincidència de temperatures inferiors als -5 º amb vents sostinguts de 50 km/h amb ratxes de més de 100 km/h.
La tramuntana és d'altra banda causant de l'ombra pluviomètrica que afecta la plana de l'Empordà. De manera que al sud a la comarca del Gironès, se superen els 800 mm. anuals, a l'est, a la Garrotxa els 1000 mm. i al nord, a les muntanyes de l'Albera i cap a la banda de La Vajol, els 1200 mm. A Figueres i rodalia cauen al voltant dels 500 mm. com demostren les sèries de dades del període 1971-2000.
La tramuntana es presenta amb particular incidència entre el novembre, el març i a l'estiu, particularment al juny, pot comportar-se com un vent sec i caldejat de característiques Fohn. Aquesta tramuntana, coneguda com a Tramuntana calenta o Tramuntana de Sant Joan, ha contribuït en episodis d'incendis forestals que han assolat les Garrigues d'Empordà, l'Albera i el massís del Cap de Creus a la dècada dels 80.
La temperatura màxima absoluta registrada a la ciutat va ser de 45,3 °C al 18 de juliol de 2023 i la mínima absoluta els -16 °C de l'11 de febrer del 1956. A l'estiu són freqüents les tempestes que des del Pirineu Oriental, s'acosten a la costa a la tarda, tot i que ràpidament, la tramuntana les tira cap al mar. La precipitació màxima en 24 hores van ser els 223 mm. recollits el 16 de setembre de 1974. Aquestes precipitacions de gran intensitat horària i diària són causants d'inundacions de trista memòria en la zona compresa entre els rius Manol, Muga i Llobregat d'Empordà.
Figueres es troba geogràficament en el punt per on entren a la península Ibèrica les grans onades de fred siberianes o simplement d'origen europeu, donant-se una mitjana de tres dies de nevada anuals que, en episodis de tramuntana negra (tramuntana que es dona amb temps pertorbat) han donat lloc a grans nevades de 1944 (mig metre de neu), 1954, 1956, 1962, 1963, 1970, gener de 1985, gener de 1986, febrer del 87, gener del 92, desembre del 97, març del 93, gener del 2000, desembre del 2001 i la tempesta de neu de març del 2010 que va causar col·lapse de la xarxa elèctrica de la comarca a causa de la combinació de la neu humida amb les congestes ocasionades per la tramuntana.
Història
Època antiga Cap al 600 a C hi hauria en el turó de la Muntanyeta (on actualment es troba la Fortalesa de Sant Ferran) un primitiu assentament ibèric de la tribu dels indicetes.ROMERO,A. i RUIZ, J. Figueres. Girona, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 34, 1992, p. 8. En aquella època bona part de la plana alt-empordanesa estava inundada per aiguamolls i grans extensions de joncs. Els habitants de la comarca vivien en els petits pujols o a les zones més elevades lliures de les aigües estancades. D'aquesta època anterior a la presència romana podem destacar una troballa ceràmica realitzada a finals del que rep el nom de vas de l'Aigüeta (correspon al segle V a C i es troba en el Museu Arqueològic de Barcelona).
Els romans (que van desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion el 218 aC) cap al 195-194 a C van crear un petit nucli de població, a la zona baixa de l'actual terme municipal (zona del carrer Tapis i l'Aigüeta), que va rebre el nom de Joncària, ja que hi havia molts joncs en aquell terreny. Aquesta petita població va anar guanyant importància, ja que era una de les parades de la important calçada romana, primer de l'anomenada via Domícia i, després, de la via Augusta (s'han trobat restes d'una mansió romana a la zona de l'Aigüeta).«Localitzen restes de la "mansió romana Iuncaria" a l'Aigüeta». Setmanari de l'Alt Empordà, 29 maig 2007, p.44 Aquesta parada de la via romana es trobava a una jornada a peu del Pertús (XVI miliaris) i a una altra jornada de Girona (XVIII miliaris). Una resta d'aquest poblat romà de Joncària el tindríem en una estela funerària que es troba al Museu de l'Empordà de Figueres. Els romans segurament van obligar els indicetes que havien viscut en el turó de la Muntanyeta a baixa a la zona plana propera a la via romana i la seva mansió i, així, a poc a poc es va crear a la zona, primer, dos poblats (un ibèric i un altre romà) i, posteriorment, un sol assentament cada vegada més romanitzat.
A partir de l'any 258, a causa d'un caos administratiu dins els territoris de l'Imperi Romà, es va produir la invasió del poble germànic dels francs que va destruir i saquejar tot el que van trobar durant 12 anys; durant aquest període els bàrbars germànics haurien acabat amb la petita població de Joncària, deixant-la reduïda a un pilot de runes i cendres (que haurien donat el nom de Cendrassos a les restes d'aquest l'establiment romà). A partir d'aquest fet desapareix el nom de Joncària.
Però, un cop va passar el perill, la població hispanoromana va refer un nucli de població en aquella zona de la via Augusta; així es van refer les cases amb parets i tàpies de fang, que segurament van afavorir que el poblet rebés el nom de Tapioles.BERNILS i MACH, Josep Ma. Figueres. Figueres, Consell Municipal de Turisme, 1982 (2a edició), p. 9. D'aquesta població es va localitzar el seu cementiri, en unes excavacions a finals del , a la zona actual del barri del Cendrassos; on es van localitzar diversos tipus de tombes (algunes amb sarcòfags de marbre, d'altres amb sepulcres de pedra, i la resta amb teules o simplement amb terra). També es van trobar en aquesta necròpolis monedes romanes que van ser datades de la segona meitat del . El poblet de Tapioles va sobreviure (segons l'opinió dels historiadors locals) fins a l'arribada dels visigots en el , com a mínim, o fins a l'arribada dels sarraïns, a principis del . miniatura|Veure l'ambient de Figueres a la Rambla
Figueres medieval La invasió i conquesta de la península Ibèrica, que es va iniciar l'any 711, va arribar a l'Alt Empordà cap al 712. Les tropes sarraïnes haurien arribat de forma violenta a aquestes contrades i això hauria produït que bona part de la població de la comarca es refugiés en els boscos de les Alberes i de les Salines (zona pirinenca de l'Empordà) o fugís a les veïnes terres del Rosselló.RODEJA, Eduard. Llibre de Figueres. Barcelona, Editorial Selecta, 1962 Cap al 785 (que és l'any en què Girona es va lliurar a Carlemany) tot l'Alt Empordà ja seria territori franc i estaria lliure de musulmans.
L'any 802 trobem per primera vegada en una inscripció el nom de "villa Ficerias" i el 962 apareix en un altre document el nom de "Figariae". L'opinió majoritària està a favor que el mot d'origen llatí "Ficarias" tindria la traducció de Figueres (per tant indica el nom dels arbres que produeixen les figues). L'any 1020 trobem ja documentada l'església parroquial de Sant Pere de Figueres ("Sancti Petri de Figarias"). Fins a la segona meitat del Figueres era un poblet d'uns 20 focs (entre 80 i 100 habitants) que havia crescut al voltant de l'església parroquial i es trobava en un petit turonet de només 39 metres d'altitud (a la zona de l'actual plaça de l'Església). Fins al 1111 aquest poblet va pertànyer al comtat de Besalú (era una de les parts més oriental d'aquest territori) i a partir d'aquest any va passar, com la resta del comtat, a estar sota el poder del comte de Barcelona. miniatura|Estàtua del rei Jaume I el Conqueridor (que va convertir Figueres en vila reial) a la plaça Ernest Vila de Figueres. El rei Jaume I el Conqueridor va prendre el 21 de juny de 1267 una important decisió per a Figueres: convertir-la en vila reial i donar-li una carta pobla que va proporcionar tota una sèrie d'avantatges i privilegis als vilatans (com no patir els mals usos, ser més lliures que els habitants de la rodalia i tenir un dia de mercat setmanal i una fira anyal de 8 dies de durada). El rei Jaume I va voler convertir aquest llogarret, que es trobava en la carretera de Girona a Perpinyà i feia frontera amb el Comtat d'Empúries, en la base principal del poder reial a la zona i, així, poder aturar al bel·licós i rebel comte d'Empúries i, també, qualsevol intent d'invasió francesa de l'Empordà. Les muralles que tancaven la població dibuixaven un petit rectangle format pels actuals carrers de Besalú, Pujada del Castell, Canigó i de la Jonquera; deixant extramurs bona part de l'actual plaça de l'Ajuntament. Aquest recinte emmurallat tenia una superfície de 15.000 m². De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, convertida actualment en la Torre Galatea del Teatre-Museu Dalí. Per aconseguir augmentar la reduïda població figuerenca l'infant Pere (el futur rei Pere II el Gran), el 12 de març de 1269, va facilitar la creació d'un call jueu a la nova vila reial alliberant durant cinc anys del tribut a tots els jueus que anessin a viure a Figueres. El barri jueu va existir durant més de 200 anys, es trobava a l'actual carrer Magre i comptava amb una sinagoga, carnisseria i forns propis.
El comte Hug V d'Empúries va intentar esclafar la nova vila reial i el 16 d'octubre de 1274 va assetjar Figueres que estava feblement fortificada i amb pocs defensors; després de tres dies de setge el comte d'Empúries i la seva host van aconseguir entrar dins la petita vila i van saquejar totes les cases, van matar molts dels seus habitants i es van emportar les portes de les muralles cap a Castelló d'Empúries (capital del seu comtat) com a trofeu de guerra. Però l'infant Pere va arribar a Figueres amb 180 cavallers (i els seus vassalls respectius) i va perseguir les tropes del comte Hug V fins que es va produir una aferrissada batalla on l'infant Pere va derrotar el rebel comte emporità. Després l'hereu de la Corona d'Aragó va tornar a Figueres on va iniciar la reconstrucció de les cases destruïdes i de les muralles fetes malbé. Durant la croada contra el rei Pere II el Gran dirigida pels francesos, 1285 Figueres va ser ocupada durant tres mesos per les tropes del rei de França Felip III l'Ardit. miniatura|Restes de la muralla del clos de Pere el Cerimoniós (segle XIV) a la plaça de les Patates de Figueres L'any 1361 el rei Pere III el Cerimoniós va decidir ampliar el recinte emmurallat, cap al sud i cap a l'est, formant el que es coneix com la vila vella. Aquest clos, d'una superfície de 50.000 m², estava delimitat pels actuals carrers de la Pujada del Castell, Canigó, de la Muralla, Ample, Monturiol i la Rambla (que era una petita vall per on corria la riera Galligans).BERNILS i MACH, Josep Ma. El procés urbanístic de Figueres a Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 27, Figueres, 1994, p. 154 El centre de la població es trobava a l'actual plaça de l'Ajuntament on es tallaven en angle recte les dues principals artèries viàries: el camí reial de Girona a Perpinyà (actuals carrers de Girona i de la Jonquera) i els camins que menaven a Besalú (i la zona de la Garrotxa i el Ripollès) i a Vilabertran i Peralada (actuals carrers de Besalú i de Peralada).