La síndrome de Haglund és un conjunt de signes i símptomes dolorosos del taló posterior relacionats amb una prominència òssia posterosuperior del calcani, coneguda com a deformitat de Haglund, que pot associar-se a bursitis retrocalcània i a tendinopatia insercional del tendó d'Aquil·les.Vaishya, R.; Agarwal, A.K.; Azizi, A.T.; Vijay, V. «Haglund's syndrome: a commonly seen mysterious condition». Cureus, 8(10), 2016, e820. DOI: 10.7759/cureus.820. PMC: 5101401. PMID: 27843738. El terme s'utilitza sobretot en adults amb dolor a la part posterior del taló, irritació mecànica pel calçat i inflamació de les estructures situades entre el calcani i el tendó d'Aquil·les.American College of Foot and Ankle Surgeons. «Haglund’s Deformity». Foot Health Facts. https://www.foothealthfacts.org/conditions/haglund%E2%80%99s-deformity [Consulta: 7 juliol 2026].
La deformitat de Haglund, considerada estrictament, és una variant morfològica o una prominència del calcani posterosuperior. La síndrome de Haglund, en canvi, implica que aquesta prominència és clínicament simptomàtica i s'acompanya d'irritació dels teixits tous, especialment de la borsa retrocalcània i de la inserció aquil·liana. Per aquest motiu, no totes les persones amb una prominència radiogràfica del calcani tenen una síndrome de Haglund, i la correlació entre la imatge i els símptomes s'ha d'interpretar dins del context clínic.Pavlov, H.; Heneghan, M.A.; Hersh, A.; Goldman, A.B.; Vigorita, V. «The Haglund syndrome: initial and differential diagnosis». Radiology, 144(1), 1982, p. 83-88. DOI: 10.1148/radiology.144.1.7089257.
Terminologia El nom prové del cirurgià ortopèdic suec Patrick Haglund, que va descriure alteracions doloroses del taló posterior a començaments del segle XX. En la literatura mèdica i en l'ús clínic apareixen diversos termes relacionats, però no sempre equivalents: deformitat de Haglund, exostosi retrocalcània, prominència posterosuperior del calcani, pump bump en anglès, bursitis retrocalcània i tendinopatia insercional del tendó d'Aquil·les.
La distinció és important perquè la deformitat òssia pot existir sense dolor, mentre que la síndrome descriu un quadre clínic. També cal diferenciar-la de l'esperó calcani plantar, que es localitza a la cara inferior del calcani i s'associa més sovint a la fascitis plantar. En alguns països, especialment en terminologia alemanya, el nom de Haglund també s'ha relacionat històricament amb el dolor del taló en infants, anomenat a vegades Sever-Haglund. Aquest quadre correspon principalment a l'apofisitis calcània o malaltia de Sever i té una fisiopatologia, una edat d'aparició i un maneig diferents dels de la síndrome de Haglund de l'adult.American Academy of Orthopaedic Surgeons. «Sever's Disease». OrthoInfo. https://orthoinfo.aaos.org/ [Consulta: 7 juliol 2026].
Anatomia i mecanisme El tendó d'Aquil·les s'insereix a la part posterior del calcani. Entre la cara anterior del tendó i el calcani hi ha la borsa retrocalcània, una estructura que redueix la fricció entre el tendó i l'os. En la part més superficial també hi pot haver una borsa subcutània, situada entre la pell, el calçat i el tendó. Quan la porció posterosuperior del calcani és prominent, pot augmentar el conflicte mecànic amb el tendó d'Aquil·les i amb la borsa retrocalcània durant la marxa, la cursa, la flexió dorsal del turmell o l'ús de calçat amb contrafort rígid.
Aquest conflicte pot produir dolor, inflamació local, engruiximent dels teixits tous i irritació de la inserció aquil·liana. En alguns casos, la síndrome forma part d'un espectre de trastorns del taló posterior que inclou la bursitis retrocalcània, la tendinopatia insercional del tendó d'Aquil·les, les calcificacions insercionals i els entesòfits retrocalcanis.Chimenti, R.L.; Cychosz, C.C.; Hall, M.M.; Phisitkul, P. «Current concepts review update: insertional Achilles tendinopathy». Foot & Ankle International, 38(10), 2017, p. 1160-1169. DOI: 10.1177/1071100717723127. La presència d'una prominència òssia no explica per si sola tots els símptomes, ja que el dolor pot dependre també de l'estat del tendó, de la inflamació de la borsa, de la càrrega mecànica i de la sensibilitat dels teixits locals.
Causes i factors associats L'etiologia exacta de la síndrome de Haglund no és del tot coneguda. S'han proposat diversos factors que poden contribuir al desenvolupament o a la persistència dels símptomes, com ara un peu cavus, un tendó d'Aquil·les tens, determinades formes del calcani, factors hereditaris, l'ús de calçat rígid a la part posterior i la repetició de càrregues sobre el taló. El calçat amb contrafort dur pot incrementar la pressió directa sobre la prominència i irritar la pell, la borsa superficial i els teixits pròxims al tendó.
La síndrome s'ha descrit més sovint en adults de mitjana edat i pot aparèixer en un o en tots dos peus. Algunes fonts clíniques assenyalen una freqüència major en dones, probablement relacionada en part amb determinats tipus de calçat, tot i que aquesta associació no ha de considerar-se una causa única ni universal. En esportistes o persones físicament actives, la càrrega repetida del tríceps sural i del tendó d'Aquil·les pot afavorir la simptomatologia, especialment si hi ha canvis bruscos en el volum d'entrenament, superfícies dures, pujades o calçat inadequat.
Manifestacions clíniques El símptoma principal és el dolor a la part posterior del taló, sovint localitzat prop de la inserció del tendó d'Aquil·les. El dolor pot augmentar amb el calçat rígid, la cursa, la pujada d'escales, la flexió dorsal del turmell o després de períodes de repòs seguits de càrrega. Pot observar-se una prominència visible o palpable, tumefacció, eritema local i sensibilitat a la pressió sobre la zona posterior del calcani.
Quan hi ha bursitis retrocalcània, el dolor pot accentuar-se en comprimir els teixits tous entre el tendó i el calcani. Quan predomina la tendinopatia insercional, el dolor és més clar a la unió del tendó amb l'os, pot acompanyar-se d'engruiximent tendinós i pot limitar activitats que requereixen impuls o salt. La simptomatologia pot ser intermitent i variar segons el tipus de calçat, la càrrega física i la fase inflamatòria. La bilateralitat és possible i no implica necessàriament una gravetat major.
Diagnòstic El diagnòstic és principalment clínic i es basa en la història, la localització del dolor, la presència de prominència posterior del taló, la relació amb el calçat i l'exploració del tendó d'Aquil·les i de les borses locals. L'exploració pot incloure la palpació de la inserció aquil·liana, la valoració de la mobilitat del turmell, la tensió del tríceps sural, la forma del peu, el patró de marxa i la reproducció del dolor amb compressió o càrrega.
La radiografia lateral del peu o del turmell s'utilitza habitualment per valorar la morfologia posterosuperior del calcani, la presència d'exostosi, entesòfits o calcificacions en la inserció del tendó d'Aquil·les. S'han proposat diferents mesures radiogràfiques, com l'angle de Fowler-Philip, les línies de pitch paral·leles i altres paràmetres del calcani, però la seva utilitat diagnòstica és limitada si s'apliquen sense correlació clínica. Una prominència òssia pot aparèixer en persones asimptomàtiques, i un pacient simptomàtic pot tenir canvis radiogràfics discrets.
L'ecografia pot ser útil per valorar la borsa retrocalcània, l'engruiximent del tendó, alteracions de l'entesi i canvis inflamatoris superficials. La ressonància magnètica pot mostrar amb més detall la bursitis, l'edema ossi, les lesions parcials del tendó, la tendinopatia insercional i altres causes de dolor posterior del taló. Aquestes proves no són imprescindibles en tots els casos, però poden ser rellevants quan el diagnòstic és incert, els símptomes són persistents, hi ha sospita de lesió tendinosa o es considera un tractament quirúrgic.
Diagnòstic diferencial El dolor posterior del taló té múltiples causes. La síndrome de Haglund s'ha de diferenciar de la tendinopatia insercional del tendó d'Aquil·les sense prominència òssia rellevant, la bursitis retrocalcània aïllada, la bursitis subcutània per fricció, les calcificacions insercionals, la ruptura parcial del tendó d'Aquil·les i les entesopaties associades a malalties inflamatòries. També cal considerar l'esperó calcani plantar i la fascitis plantar, que solen produir dolor a la cara inferior del taló i no a la regió posterosuperior.
En infants i adolescents, el diagnòstic diferencial principal és l'apofisitis calcània o malaltia de Sever, una causa freqüent de dolor del taló durant el creixement que afecta la placa de creixement del calcani i que es relaciona amb l'activitat física i els estiraments repetits del tendó d'Aquil·les sobre l'apòfisi calcània. Aquest quadre és diferent de la síndrome de Haglund de l'adult i generalment és autolimitat amb la maduració esquelètica.James, A.M.; Williams, C.M.; Haines, T.P. «Effectiveness of interventions in reducing pain and maintaining physical activity in children and adolescents with calcaneal apophysitis: a systematic review». Journal of Foot and Ankle Research, 6, 2013, 16. DOI: 10.1186/1757-1146-6-16.
Altres diagnòstics que poden imitar el quadre inclouen fractures d'estrès del calcani, contusions òssies, irritació del nervi sural, lesions cutànies per fricció, infecció local, artritis, gota, tumors ossis rars i dolor referit d'origen lumbar o neurològic. La presència de febre, dolor nocturn progressiu, antecedent traumàtic important, pèrdua de força sobtada o incapacitat per fer càrrega requereix una valoració específica.
Tractament conservador El tractament inicial sol ser conservador i té com a objectiu reduir la fricció, la pressió sobre la prominència i la càrrega irritativa sobre la borsa i el tendó. Les mesures habituals inclouen modificar el calçat, evitar contraforts rígids, utilitzar sabates amb taló posterior més tou o obert, protegir la zona amb coixinets, emprar taloneres o elevacions del taló i ajustar temporalment les activitats que incrementen el dolor. Aquestes mesures poden reduir la inflamació i el dolor, però no redueixen la prominència òssia.
La fisioteràpia pot incloure educació sobre càrrega, exercicis progressius del tríceps sural i del tendó d'Aquil·les, estiraments quan hi ha limitació clara de dorsiflexió, treball de força i control del retorn a l'activitat. En la tendinopatia insercional, els programes d'exercici s'han d'adaptar perquè la compressió del tendó contra el calcani en dorsiflexió pot agreujar alguns casos; per això, els exercicis excèntrics o de força sovint es modifiquen limitant l'amplitud inicial de moviment.
Els antiinflamatoris no esteroidals poden utilitzar-se per alleujar dolor i inflamació en fases simptomàtiques, sempre segons criteri clínic i tenint en compte contraindicacions individuals. Les infiltracions de corticoesteroides a la zona retrocalcània s'han descrit en alguns casos de bursitis, però s'han d'utilitzar amb prudència per la proximitat del tendó d'Aquil·les i pel risc potencial de debilitament tendinós si s'injecta dins del tendó. Altres tractaments, com les ones de xoc extracorpòries, s'han estudiat sobretot en tendinopatia insercional del tendó d'Aquil·les, però la qualitat i aplicabilitat de l'evidència pot variar segons el perfil del pacient i la presència d'exostosi o calcificació.
La immobilització temporal amb bota o guix pot considerar-se en casos molt dolorosos o quan la càrrega ordinària manté els símptomes, però no és una mesura de primera línia per a tots els pacients. La durada del tractament conservador abans de considerar cirurgia no és uniforme; sovint es valora després de mesos de tractament ben conduït, persistència funcionalment rellevant del dolor i correlació entre clínica i troballes d'imatge.Yuen, W.L.; Tan, P.T.; Kon, K.K. «Surgical treatment of Haglund's deformity: a systematic review and meta-analysis». Cureus, 14(7), 2022, e27500. DOI: 10.7759/cureus.27500. PMID: 36060327.