El tinent coronel Robert Blair Mayne, DSO & Tres Barres (11 de gener de 1915 - 14 de desembre de 1955), més conegut com a Paddy Mayne, va ser un oficial de l'exèrcit britànic de Newtownards, jugador de rugbi amb Irlanda i els British Lions, advocat, boxejador aficionat, i membre fundador del Servei Aeri Especial (SAS).
Durant la Segona Guerra Mundial, Mayne va ser un dels soldats més condecorats de l'exèrcit britànic.The Oxford Companion to World War II, Oxford University Press, 2001 paperback edition, , 'Special Air Service' Se li va negar polèmicament la Creu Victòria.
Biografia Primers anys i assoliments esportius Robert Blair «Paddy» Mayne, nascut a Newtownards, comtat de Down (Irlanda; ara Irlanda del Nord), va ser el sisè de set fills d'una família protestant. Els Mayne eren terratinents destacats que posseïen diversos negocis minoristes a la ciutat. Van posar-li Robert Blair en honor d'un cosí segon, que quan ell va néixer era oficial de l'exèrcit britànic en la Primera Guerra Mundial.
Mayne va assistir a l'escola de secundària Regent House, on es va fer evident el seu talent per al rugbi a 15, i des del setze anys va jugar a l'escola i també a l'equip local de l'Ards RFC. A l'escola també va jugar a cricket i a golf, i va mostrar aptituds com a tirador al club de tir. Després va estudiar dret a la Queen's University de Belfast, per ser advocat. Mentre era a la universitat, Mayne era oficial cadet a la Queen's University, Contingent de Belfast, del Cos d'Ensenyament d'Oficials.
A la universitat també es va dedicar a la boxa, i va ser campió de pes pesant de les universitats irlandeses l'agost de 1936. Va seguir així i va arribar a la final del campionat de pes pesant de les universitats britàniques, però va ser derrotat per punts. Amb un handicap de 8, va guanyar l'any següent la Scrabo Golf Club President's Cup.
El seu primer trofeu amb la selecció de rugbi irlandesa també va arribar el 1937, en un partit contra Gal·les. Després d'aconseguir cinc trofeus més per a Irlanda com a davanter, Mayne va ser seleccionat per a la gira dels British Lions de 1938 a Sud-àfrica. Magrat que van perdre el primer partit, un diari sud-africà va declarar que Mayne era «excel·lent en un grup que va aguantar de manera valenta i incansable la tremenda tasca". Va jugar en disset dels vint partits provincials i en les tres proves. En tornar de Sud-àfrica, va fitxar pel Malone RFC de Belfast.
Mentre era de gira a Sud-àfrica amb els Lions l'any 1938, el seu caràcter incontrolable va fer-se patent; va destrossar les habitacions d'hotel dels seus col·legues, va alliberar temporalment un pres amb el qual s'havia fet amic i que estava treballant en la construcció de l'Ellis Park Stadium i també es va escapar d'un sopar formal per anar a caçar antílops.
A principis de 1939, Mayne es va graduar a Queen's i es va entrar a treballar a George Maclaine & Co a Belfast, després d'haver fet pràctiques a TCG Mackintosh durant els cinc anys anteriors. Mayne va rebre elogis durant els tres partits d'Irlanda que va jugar el 1939, amb un informe que afirmava «l'eficàcia tranquil·la, gairebé despietada, de Mayne contrasta clarament amb l'eufòria d'O'Loughlin; apareix en el costat lent, però recorre el camp a una velocitat extraordinària per a un home de la seva constitució, comhan descobert els tres quarts ala i el darrer».
Segona Guerra Mundial Tasques inicials El març de 1939, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Mayne s'havia inscrit en la Reserva Suplementària a Newtownards i va rebre un encàrrec a l'Artilleria Reial, sent destinat a la 5a bateria antiaèria lleugera, al 8è Regiment antiaeri, més tard al 8è Regiment Antiaeri Pesat (Belfast). Quan la bateria va ser assignada al 9è Regiment Antiaeri (més tard al 9è Regiment AA Pesat (Londonderry) per al servei a l'estranger, Mayne va ser transferit al 66è Regiment Lleuger AA d'Irlanda del Nord. Després, l'abril de 1940, va ser transferit de nou, aquesta vegada als Royal Ulster Rifles.
Després de la crida de Churchill per formar una força d'atac "matar i marxar" després de l'evacuació de Dunkerque, Mayne es va oferir voluntària per al recentment format 11è Comando (escocès). Va veure l'acció per primera vegada el juny de 1941 com a segon tinent amb l'11è Comando durant la campanya Síria-Líban. Mayne va dirigir amb èxit una secció d'homes durant la batalla del riu Litani al Líban contra les forces franceses de Vichy. L'operació va ser comandada pel major Dick Pedder, Highland Light Infantry, que va morir en acció. Mayne va tenir un paper distingit en l'atac, pel qual va rebre una menció als despatxos.
Trasllat al SAS El nom de Mayne va ser recomanat al capità David Stirling pel seu amic el tinent Eoin McGonigal, un company de l'11è comando (escocès) i un dels primers voluntaris del Servei Aeri Especial (SAS); llavors coneguda simplement com la Unitat de Paracaigudes. Es creu àmpliament que Mayne estava arrestat per colpejar el seu comandant, el tinent coronel Geoffrey Charles Tasker Keyes quan Stirling el va conèixer. Una entrada escrita a mà al diari personal de Keyes diu que ell no estava al embolic de l'oficial de l'11è Comando (escocès) a Salamina, a Xipre, el vespre del 21 de juny de 1941, data en què Mayne va ser acusat d'haver colpejat un company, el major Charles Napier. Keyes s'havia quedat la nit en un altre lloc i va arribar a Salamina l'endemà, 22 de juny de 1941, quan els problemes ja havien passat. Keyes afirma al seu diari que va dur a terme una investigació i va trobar responsable a Mayne.Geoffrey Keyes personal diary, Lord Roger Keyes Papers
El diari de Keyes deixa clar que Mayne va ser portat davant el comandant de la division, el brigadier Rodwell, el 23 de juny, per haver agredit Napier, el segon al comandament del seu batalló. Mayne tenia rancúnia contra Napier, que no havia participat en l'atac de Litani i que, segons un membre de l'11è Comando, havia disparat al gos de la mascota de Mayne mentre Mayne havia estat fora. Mayne estava lligat a la seva mascota i estava furiós per això.private letter to Michael Asher, uncorroborated El diari de Keyes registra que, la nit del 21 de juny, després de beure molt al embolic, Mayne va esperar a la tenda de Napier i el va agredir quan va tornar. Keyes també registra al seu diari que Mayne va ser acomiadat de l'11è Comando l'endemà, 23 de juny, però no diu que va ser arrestat.The Regiment by Michael Asher, Geoffrey Keyes Personal Diary, Lord Roger Keyes Papers
SAS – 1941 i 1942 Des de novembre de 1941 fins a finals de 1942, Mayne va participar en moltes incursions nocturnes darrere de les línies enemigues als deserts d'Egipte i Líbia, on el SAS va fer estralls destruint molts avions enemics a terra. Mayne va ser pioner en l'ús de jeeps militars per dur a terme incursions sorpresa d'impacte i fugida, especialment als aeròdroms de l'Eix. Es va afirmar que havia destruït personalment fins a 100 avions.
La seva primera incursió reeixida a Wadi Tamet el 14 de desembre de 1941, on es van destruir avions i dipòsits de gasolina, va ajudar a mantenir el SAS en existència, després del fracàs de l'anterior incursió inicial darrere de les línies enemigues. Per la seva part en l'atac de Tamet, Mayne va rebre l'orde del Servei Distingit (DSO). També va rebre una nova menció als despatxos el 24 de febrer de 1942.
L'informe oficial de Mayne sobre la incursió de Tamet assenyala: S'han produït els danys següents a l'aeròdrom o als voltants: (a) Es van col·locar bombes en 14 avions. (b) 10 aeronaus van resultar danyades per haver destruït els quadres d'instruments. (c) Van explotar dipòsits de bombes i benzina. (d) El reconeixement es va fer fins al passeig marítim però només es van trobar barraques buides. (e) Es van volar diversos pals de telèfon. (f) Alguns italians van ser seguits, i la barraca de la qual van sortir va ser atacada per metralleta i foc de pistoles i es van col·locar bombes sobre i al seu voltant. Semblava que hi havia una trentena d'habitants. Danys causats desconeguts.
Mayne va participar en l'atac de SAS més reeixit de la guerra del desert quan, la nit del 26 de juliol de 1942, amb divuit jeeps armats, ell i Stirling van atacar l'aeròdrom de Sidi Haneish. Van evitar la detecció, van destruir fins a 40 avions alemanys i van escapar amb la pèrdua de només tres jeeps i dos homes morts.
Comandant Després de la captura de Stirling el gener de 1943, el 1r Regiment SAS es va reorganitzar en dues parts separades, l'Esquadró d'Incursions Especials (SRS) i la Secció Especial d'Embarcacions (el precursor del Servei Especial d'Embarcacions). Com a major, Mayne va ser designat per comandar l'Esquadró d'Incursions Especials i va dirigir la unitat a Sicília i Itàlia fins a finals de 1943. A Sicília, Mayne va rebre una barra per a la seva DSO. La citació oficial diu el següent: El 10 de juliol de 1943, el major Mayne va dur a terme dues operacions amb èxit, la primera la captura de la bateria de CD, el resultat de la qual va ser vital per a l'aterratge segur del 13 Cos. A la nit, l'SRS havia capturat tres bateries addicionals, 450 presoners, a més de matar entre 200 i 300 italians. La segona operació va ser capturar i detenir el poble d'Augusta. L'aterratge es va dur a terme a la llum del dia, una operació combinada més perillosa. Per l'audàcia mostrada, els italians es van veure obligats a abandonar les seves posicions i masses de magatzems i equipament es van salvar de la demolició de l'enemic. En ambdues operacions, el coratge, la determinació i el lideratge excel·lent del Major Mayne van ser la clau de l'èxit. Va dirigir personalment els seus homes des de les embarcacions de desembarcament davant el fort foc de metralladores. Amb aquesta acció, va aconseguir forçar el seu camí a terra on era possible formar i resumir les defenses de l'enemic.
El gener de 1944 Mayne va ser ascendit a tinent coronel i nomenat oficial al comandament del 1r Regiment SAS reformat. Posteriorment va dirigir el SAS amb gran distinció a través de les campanyes finals de la guerra a França, els Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i Noruega, sovint fent campanyes al costat de lluitadors de la resistència locals, inclòs el maquis francès. En reconeixement del seu lideratge i al seu menyspreu personal pel perill mentre es trobava a França, en el qual es va formar i va treballar en estreta col·laboració amb la Resistència francesa, Mayne va rebre la segona barra per a la seva DSO La citació oficial deia: El tinent coronel R.B. Mayne DSO ha comandat 1 regiment SAS durant tot el període d'operacions a França. El 8 d'agost de 1944, va ser enviat a la base de l'operació Houndsworth, situada a l'oest de Dijon, per tal de coordinar i fer-se càrrec dels destacaments disponibles del seu regiment i coordinar les seves activitats amb un important aterratge aerotransportat que es preveia aleshores a prop de París. A continuació, va procedir en un jeep a la llum del dia fins a la base GAIN fent el viatge complet en un dia. A l'aproximació de les Forces Aliades, va passar a través de les línies del seu jeep per contactar amb les Forces Americanes i tornar a guiar a través de les línies que el seu destacament de vint jeeps va aterrar per a l'operació WALLACE. Durant les setmanes següents, va penetrar amb èxit en les línies alemanyes i americanes en quatre ocasions per tal de dirigir equips de reforços. Va ser totalment degut al bon lideratge i exemple del tinent coronel Mayne, i al seu total menyspreu pel perill, que la unitat va poder aconseguir èxits tan sorprenents.
Durant la guerra es va convertir en un dels soldats més condecorats de l'exèrcit britànic i va rebre la DSO amb tres barres.
Recomanació per a la Creu Victòria