Clara Sophie Tybjerg, amb cognom de soltera Sarauw (1864-1941), fou una activista, pacifista i educadora danesa pels drets de les dones. El 1915, assistí a la Conferència Internacional de Dones a la Haia, juntament amb Thora Daugaard. De llavors ençà, cofunda, i del 1916 al 1920 dirigeix Danske Kvinders Fredskæde (Cadena de Pau de Dones Daneses), que esdevingué la branca danesa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. També és recordada per ajudar a portar xiquets víctimes de la guerra de Viena a Dinamarca després de la Primera Guerra Mundial.

Primers anys i educació Nasqué el 3 de març del 1864 a la parròquia de Kalvehave, prop de Vordingborg. Clara Sophie Sarauw era filla del guarda forestal Conrad August Nicolaus Sarauw (1816-1886) i de Betzy Wilhelmine Hansen (1834-1909). Després de la mort de son pare, se n'anà a Copenhaguen, on exercí de professora al Den Kellerske Åndssvageanstalt, especialitzat en l'educació d'infants multifuncionals. Després marxà als Estats Units, on treballà i continuà els estudis a Pennsylvania Training School for Feebleminded Children fins al 1892.

El 18 de maig del 1893 es casà amb el jutge Erland Tybjerg (1863-1925). Fou contractada com a professora d'anglés en H. Adlers Fællesskole, la primera escola mixta danesa, on va romandre fins al 1915.

Participació en el moviment feminista danés Tybjerg participà en el moviment feminista danés. El 1913 era secretària internacional del Danske Kvinders Nationalråd (Consell de Dones de Dinamarca) i també membre de Kvindelig Læseforening (Associació de Lectores). Fins que les dones daneses aconseguiren el seu dret a vot al 1915, ella i la seua germana Elna Munch van lluitar per la causa.

Carrera com a activista per la pau El 1915, assistí a la Conferència Internacional de Dones per la Pau a la Haia. Fundà, juntament amb Thora Daugaard, Danske Kvinders Fredskæde, la branca danesa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Tybjerg creà una xarxa d'estudi formada per 30 dones, entre les quals Gyrithe Lemche, Henni Forchhammer, Estrid Hein, Matilde Bajer i Ellen Hørup. Viatjaren per tota Dinamarca animant les dones a afiliar-s'hi. Tybjerg va presidir l'organització del 1915 al 1920. Després va presidir-ne la branca de Copenhaguen del 1921 al 1925. Thora Daugaard la va succeir en la presidència.

Finalitzada la Primera Guerra Mundial, la WILPF organitzà una segona conferència a Zúric. Tybjerg hi anà en representació de la branca danesa. A partir del 1921, es va esforçar per ajudar xiquets de Viena que sofrien desnutrició. Va aconseguir que molts se'n traslladaren a Dinamarca, on van poder recuperar la salut en llars daneses.

Vida personal Tybjerg estava casada i tenia dos fills. Després de perdre el marit el 1925, visqué uns anys a Hillerød, on continuà militant en el pacifisme. Va morir a Copenhaguen el 14 de gener del 1941. Està enterrada al cementeri de Tibirke, prop de Tisvilde.

Referències

Categoria:Sufragistes europeus Categoria:Persones del municipi de Vordingborg Categoria:Morts a Copenhaguen Categoria:Pacifistes europeus Categoria:Activistes danesos