La batalla de Bakhmut és una sèrie d'enfrontaments militars prop de la ciutat de Bakhmut entre les Forces Armades d'Ucraïna i la combinació de les Forces Armades de Rússia i les forces pro-russes del Donbàs.
Antecedents Bakhmut, anteriorment conegut com a Artemivsk, va ser el lloc de la batalla d'Artemivsk de 2014 entre Ucraïna i l'autodeclarada República Popular de Donetsk. Els separatistes pro-russos havien capturat parts de la ciutat durant els disturbis pro-russos de 2014 a Ucraïna a l'abril, i una unitat de forces especials ucraïnesa juntament amb la Guàrdia Nacional van ser enviades per expulsar els separatistes de la ciutat. Els separatistes van ser expulsats als afores de la ciutat, on els enfrontaments van continuar fins al juliol de 2014, quan finalment es van retirar de la zona.
El 24 de febrer del 2022, Rússia va envair Ucraïna, en una forta escalada de la guerra russo-ucraïnesa, que havia començat el 2014. La invasió va provocar la crisi de refugiats de més ràpid creixement a Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb més de 6,5 milions d'ucraïnesos fugint del país i un terç de la població desplaçada. El 8 de maig, Serguei Haidai, governador de l'óblast de Luhansk, va dir al seu canal de Telegram que els russos controlaven només la meitat de la ciutat de Popasna, però després va admetre que les forces ucraïneses se n'havien retirat.Luhansk governor refutes Russia’s claims of capturing entire oblast El 12 de maig, les forces russes havien derrotat les forces ucraïneses a la batalla de Rubijne i havien establert el control total de la ciutat, promovent els seus intents d'envoltar Severodonetsk.
Bombardeig de la ciutat miniatura|Bloc d'apartaments a Bakhmut després del bombardeig del 17 de maig del 2022. El 17 de maig del 2022, les forces russes van començar a bombardejar la ciutat, interrompent el subministrament elèctric. Cinc persones van morir-hi, inclòs un nen de dos anys. Un equip de notícies de Letònia va capturar les conseqüències immediates del bombardeig d'un apartament. Un cop van quedar resolts els bloquejos, es va saber que hi havia cinc morts, entre ells un nen.
El 20 de maig, les forces russes van avançar més a l'oet i al sud de Popàsnaia, amb l'objectiu de tallar la carretera a Severodonetsk. Malgrat la resistència ucraïnesa, les forces russes finalment van obrir-se pas a l'àrea de Popàsnaia el 20 de maig. El 22 de maig, les forces russes van aconseguir assegurar la seva ruta d'avanç i van intentar avançar simultàniament envers l'oest, cap a Bakhmut, i cap al nord per tallar els enllaços fora de la carretera amb Severodonetsk. El 24 de maig, les forces russes van atacar des de Popàsnaia amb l'objectiu d'aïllar Bakhmut, Lissitxansk i Severodonetsk, guanyant terreny. Les forces ucraïnsese van fer una retirada controlada al sud-oest de Popàsnaia per enfortir la seva posició defensiva a Bakhmut. Posteriorment, els russos van capturar Svetlodarsk. L'endemà, les forces russes van aconseguir entrar a la carretera entre Bakhmut i Lissitxansk, prop de les viles de Nagórnoie i Belogórovka. Els avanços russos van posar en perill les línies de subministrament de les tropes ucraïneses a l'àrea de Lissitxansk i Severodonetsk.
El 26 de maig, els russos van aconseguir establir un post de control a la carretera T-1302, que després va ser destruïd, la qual cosa va permetre que tornés a haver-hi trànsit.
El 30 de maig van esclatar intensos combats a la carretera entre Konstantínovka i Bakhmut, després que les forces russes intentessin tallar una carretera al nord-est de la ciutat de Lissitxansk i Severodonetsk, on una ofensiva russa intentava envoltar les tropes ucraïnseses. L'objectiu d'aquesta operació militar de l'exèrcit russ era separar les forces ucraïnseses de Bakhmut i Lissitxansk amb la intenció de rodejar les forces ucraïnseses a tres calderes a l'aglomeració de Severodonetsk-Lissitxansk, Bakhmut-Konstantínovka-Dzerjinsk i Slaviansk-Kramatorsk.
El matí del 9 de juny, avions russos van impactar contra un complex de magatzems agrícoles als afores de Bakhmut. Va ser el tercer cop al complex en les últimes setmanes.
El 12 de juny, va haver-hi una manca de pa a causa de la creixent pressió de les forces russes per tallar la carretera Lissitxansk-Bakhmut. Les forces russes havien estat bombardejant la carretera i Bakhmut durant setmanes, en un intent d'aïllar les ciutats bessones de la resta del territori controlat per Ucraïna. Durant els dies següents va haver-hi forts atacs de l'aviació russa sobre Bakhmut. El 16 de juny, les forces russes van intentar millorar la seva situació tàctica en direcció a Bakhmut realitzant una operació d'assalt i bombardejos d'artilleria prop de diversos assentaments. En direcció a Bakhmut, els russos van llançar un assalt a la zona per millorar la seva posició tàctica. Va haver-hi bombardejos d'artilleria a la zona de Vessela, Soledar, Berestovoie i Vovtxoiarivka, des d'on es va llançar un assalt a Bakhmut. El 3 de juliol, després que comencés la batalla de Séversk, Rússia va intensificar els seus atacs contra Bakhmut. El 16 de juliol, després del final de la pausa operativa, Bakhmut i Séversk van esdevenir el focus clau de la guerra. El 19 de juliol, el ministre de defensa de Rússia va insinuar que, a diferència del que havia predit ISW i la majoria dels experts, Rússia empraria Séversk com a escenari per a Bakhmut, no Slaviansk. Poc després, ISW va dir que Rússia planejava centrar-se primer a Bakhmut i Séversk, abans de centrar-se en l'objectiu principal de Slaviansk i Kramatorsk.
El 25 de juliol va caure la planta d'energia de Vugledar a Novolugànskoie, tallant tota la línia defensiva de Svetlodarsk. Novolugànskoie va caure a mitjans de maig. Això va succeir després d'una retirada ucraïnesa controlada de l'àrea. Aquell mateix dia, Berestovoie va caure també.
El 26 de juliol, mentre es desenvolupava la batalla del Donbàs, es va confirmar que les tropes russes havien capturar la central tèrmica de carbó d'Uglegorsk, a uns 55 km de Bakhmut. Un assessor del president d'Ucraïna, Aleksei Arestóvitx, va dir que la captura de la planta va donar a les forces russes una "avantatge tàctic" mentre cercaven reiniciar la seva ofensiva a l'est.
El 27 de juliol, les forces russes van començar un intens bombardeig diari de Bakhmut just abans de l'ofensiva contra la pròpia ciutat. Els russos van véncer a Bakhmut en forma d'atacs d'artilleria. Un hotel de la ciutat fou atacat. El governador ucraïnès de Donetsk, Pavlo Kirilenko, va dir que almenys tres persones van morir i tres més van quedar ferides. Sis edificis residencials i sis cases particulars van quedar afectats.
Batalla Primers enfrontaments L'1 d'agost, les forces russes van llançar atacs terrestres massius contra els assentaments al sud i sud-est de Bakhmut. El canal rus a Telegram de Voienni Osvedomitel va publicar imatges de vehicles destruïts en un camp, afirmant que les forces russes es trobaven a dos quilòmetres de Bakhmut. El Ministeri de Defensa de la Federació Russa va anunciar que havia començat la batalla i l'assalt a la ciutat de Bakhmut. L'endemà, les forces russes van aconseguir un avantatge al sud-est de Bakhmut i van continuar les operacions ofensives al nord-est i sud-est de la ciutat. L'Estat Major d'Ucraïna va informar que l'aviació russa suposadament havia augmentat la intensitat dels atacs aeris i havia començat un atac terrestre contra la ciutat. Es van produir feroços combats als afores del sud-est de la ciutat. El 3 d'agost, les forces russes van continuar els atacs aeris i amb míssils en direcció a Bakhmut des dels assentaments de Kodem, Semiguíria, Travneve, Vimka, Berestov, Bakhmutske i Opitne. L'endemà, 4 d'agost, el canal rus de Telegram va anunciar que el PMC Wagner, amb el suport de l'artilleria russia, va aconseguir obrir-se pas des del costat est fins al carrer Patrice Lumumba a Bakhmut i que la barricada ucraïnesa va quedar destruïda a la carretera entre Bakhmut i Séversk.
Durant tot l'agost, les forces russes van continuar el bombardeig contra les parts centrals de la ciutat, provocant víctimes civils i fent malbé edificis emblemàtics de la ciutat com el Centre Martínov per a la Cultura i l'Oci, alhora que es produïen combats als afores de la vila amb avanços per part de les forces russes encapçalades pel Grup Wagner. El 14 d'agost, el Ministeri de Defensa Ucraïnès va informar oficialment que les forces russes estaven aconseguint un èxit parcial prop de Bakhmut, sense més especificacions.
El 20 de setembre, el mateix dia que a la premsa occidental s'informava que el Grup Wagner buscava nous reclutes entre la població russa, un comdandant del grup, Aleksei Naguin, va ser assassinat prop de Bakhmut.
El bombardeig nocturn al centre de la ciutat el 21 de setembre va cremar el Palau de la Cultura de Martynov, on treballava la seu humanitària. Durant l'extinció de l'incendi, el departament de bombers local va ser bombardejat, el qual va informar que dos membres del personal del SES van ser ferits i l'equipament danyat. A la nit, un edifici de cinc pisos va ser parcialment destruït pel bombardeig rus.
Un atac de míssils rus el 22 de setembre va destruir el pont principal a través del riu Bakhmutka que travessa la ciutat, interrompent els viatges civils i la logística militar ucraïnesa.
El 26 de setembre, la 144a Divisió de Fusellers Motoritzats de la Guàrdia, que tenia una força anterior a la guerra de més de 12.000 soldats, havia estat en gran part destruïda i ineficaç com a resultat de les fortes baixes sofertes en els combats.
El 7 d'octubre les forces russes van aconseguir avançar per diversos districtes dels afores de Bakhmut, reconegut pel Ministeri de Defensa i el president ucraïnès el 10 d'octubre.
El 12 d'octubre, les forces russes van afirmar haver capturat Opytne, situada a 3 km al sud de Bakhmut, i Ivanhrad, tot i que aquestes ciutats encara estaven en disputa.
El 24 d'octubre, un contraatac ucraïnès va reprendre el control de fàbriques dels afores de la ciutat que havien estat conquerides per l'avanç rus setmanes abans, fent retrocedir la línia de contacte uns 2 km i reprenent per complet el control del districte urbà de Bakhmut, si bé les forces russes continuaven en possessió de diversos districtes propers.
A principis de novembre, gran part dels combats al voltant de Bakhmut havien caigut en condicions de guerra de trinxeres, sense que cap bàndol fes cap avanç significatiu i centenars de baixes informades diàriament enmig de bombardejos ferotges i duels d'artilleria. L'1 de novembre, el periodista ucraïnès Iurii Butusov va descriure la naturalesa evolutiva de la batalla en una entrevista. Butusov va assenyalar que les forces russes havien patit "enormes pèrdues cada dia" assaltant Bakhmut i els seus afores des de principis de maig, però va insistir que estaven adaptant les seves tàctiques contra els defensors ucraïnesos cada vegada més esgotats. Va assenyalar que els russos estaven concentrant diversos petits grups d'infanteria per trencar línies de defensa en seccions "estretes" del front. Les forces russes van trencar les línies de defensa en l'aproximació sud de Bakhmut, capturant els pobles d'Andriivka, Ozarianivka, i Zelenopillia, i fent petits avenços a Opytne entre el 28 i el 29 de novembre. Les tropes de Wagner van atacar Kurdyumivka, adjacent a Ozarianivka, i alguns warblog russos van reclamar que l'assentament va ser capturat. Les forces russes també van atacar les posicions ucraïneses al sud-est de Bakhmut.