Fuego gris és una pel·lícula argentina surrealista-dramàtica de 1994 coescrita i dirigida per Pablo César i protagonitzada per María Victòria D'Antonio, Cristina Banegas, Arturo Bonín, Leonardo Sbaraglia, Alejo García Pintos i Eleonora Wexler. Es va estrenar el 25 d'agost de 1994.
El film, definit pel director com a "drama rock", compta amb una banda sonora composta per Luis Alberto Spinetta, editada també com àlbum homònim i llançat abans de la pel·lícula.Discografía de Spinetta - Década de 1990 Sitio Oficial de Luis Alberto Spinetta És l'única banda sonora en la qual Spinetta va participar durant tota la seva carrera.
El film fantàstic no té diàlegs, i la seva història es desenvolupa mitjançant una sèrie d'imatges majorment al·legòricas, entrellaçades amb les cançons de Spinetta. Segons el director, la pel·lícula té una estructura de recorregut/aventura a través del món subjectiu i del món objectiu, a la manera d'una "Alicia al País dels Horrors".
Sinopsi La història comença amb un epígraf, (i l'únic text que apareixerà en tot el seu transcurs):
La protagonista (María Victoria D'Antonio) apareix primer treballant en una oficina en la qual els empleats es maltracten, i després condueix una moto a través d'un embotellament de trànsit, igualment violent; es tracta d'una adolescent que va ser violada de nena pel seu pare (Arturo Bonín), i que ara es troba alienada del món i del seu entorn més pròxim.
Una nit la protagonista va al recital del seu ídol de rock, Kakón el Griego, però no pot ingressar perquè totes les entrades estan venudes. Mentre forceja per a intentar ingressar al recital, de sobte cau per un embornal. La jove es veurà obligada llavors a córrer "pels túnels pluvials de la ciutat de Buenos Aires a la recerca de la llum cap al seu centre interior"".
La seva mare (Cristina Banegas), que també ha estat víctima de la violència i el clima familiar insuportable que va crear el pare, s'ha tornat boja. Al mateix temps i després del suïcidi de la seva única amiga, la protagonista entra de cop en un estat abstret, estat que l'acompanya mentre alternativament recorre i s'amaga en un món ominós i inestable dins de la seva ment. En un moment la protagonista aconsegueix sortir al món exterior, només per a comprovar que la realitat objectiva és tant o més irracional que la realitat subjectiva, quan una pluja de gripaus en paracaigudes cauen sobre ella i enfront de l'Obelisc de Buenos Aires.
En adonar-se que ella mateixa ha creat els foscos escenaris pels quals transita, la protagonista decideix revertir la situació, i realitzar una catarsi que l'alliberi dels seus dimonis interns. Lentament, la jove comença a travessar els seus processos psíquics i simbòlics, enfrontant-se als traumes causats per l'abús físic i psicològic del seu pare, el sofriment que li provoca la situació de la seva mare i les pors que l'han perseguit per tant temps, amb una ànsia renovada d'alliberar-se de les seves cadenes mentals i aconseguir la pau interior.
Repartiment
María Victoria D'Antonio Arturo Bonín Cristina Banegas Eleonora Wexler Leonardo Sbaraglia Alejo García Pintos Pompeyo Audivert Ana Elisa Paz Margot Moreyra Luis Alberto Spinetta Jorge Polaco Pablo César Viviana Puerta Roxana Randon Catarina Spinetta Valentino Spinetta Juan Minujín
Producció La pel·lícula manca de diàleg i està sostinguda per les imatges i la banda musical composta per Luis Alberto Spinetta a manera d'obra integral dramàtic-musical ("drama-rock"). Spinetta va compondre 17 cançons especialment per a la pel·lícula a partir del guió, que constitueixen l'eix de la trama al costat de les imatges:
El músic també va participar com a extra en les escenes que representen el Avern, i també apareixen els seus fills Catarina i Valentino. Sobre el paper principal interpretat per María Victoria D'Antonio, Pablo César va dir:
El guió va ser escrit suposant que Luis Alberto Spinetta acceptaria compondre la música, cosa que finalment va fer. Les escenes de túnels i soterranis es van filmar en una sitja de cerals situada al barri de Retiro, mentre que dues escenes van ser filmades en exteriors en Cap Verd.
El pòster promocional del film va ser creat i dissenyat pel famós artista argentí Ciruelo.Ciruelo muestra arte y fantasía de alto vuelo 13-08-2013, Rosario 3 El pòster del film també va ser utilitzat per a il·lustrar la tapa de l'àlbum homònim de Spinetta que va formar part de la banda sonora del film.
Anàlisi El periodista Claudio D. Minghetti de Página/12, va analitzar la pel·lícula en aquests termes:
El periodista Claudio España va realitzar a La Nación la següent anàlisi:
El periodista Ricardo Bustos la va descriure així:
Referències
Enllaços externs Fuego gris a Cine Nacional
Fuego gris Categoria:Pel·lícules de l'Argentina de la dècada del 1990 Categoria:Pel·lícules dramàtiques de l'Argentina Categoria:Pel·lícules de terror de l'Argentina