El 348 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Lenat (o, més rarament, any 406 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «348 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments Antiga Grècia Olint, ciutat de la península Calcídica, cau en mans de Filip II de Macedònia a finals d'aquell any, sembla que per la traïció de Lastenes i Eutícrates. Els macedonis arrasen la ciutat i els seus habitants són venuts com a esclaus. Filip II ocupa les 32 ciutats de la Lliga Calcídica sense resistència.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 53
Antiga Roma S'estableix un pacte entre Roma i Cartago, anomenat Segon tractat romanocartaginès. Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Corvus i Marc Popil·li Lenat.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 23 Valeri Corvus, l'any anterior (349 aC) era tribú militar a l'exèrcit del cònsol Luci Furi Camil en la campanya contra els gals, i va guanyar a un gal gegantí en combat singular amb l'ajuda d'un corb. Va ser elegit cònsol in absentia per la seva popularitat amb només 23 anys.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 26 Jocs Seculars. La celebració d'aquests Jocs la citen els historiadors antics Quint Valeri Ànties, Varró, Verri Flac, Titus Livi i Zòsim. André Piganiol creu que es van celebrar per les tensions que hi havia entre Roma i els llatins en aquella data i per la propagació d'una epidèmia que, segons Titus Livi, va motivar la consulta dels Llibres sibil·lins, i dels rituals del Lectisterne.
Referències
Categoria:Anys del segle IV aC