va ser un investigador argentí que va explorar la possibilitat de colonització d'Amèrica per diversos grups ètnics antics.
Va ser el primer a identificar les costes de l'Equador i el Perú als mapes de Ptolemeu i de Marí de Tir a l'anomenada Península de Cattigara (o Cua de Drac). Va basar algunes de les seves hipòtesis en els suggeriments fets per l'historiador argentí Enrique de Gandía al llibre Primitivos navegantes vascos (1942).
Va ser considerat per Paul Gallez, membre de l'Escola Argentina de Protocartografia.
Biografia Va néixer a Concordia (Argentina), fill d'Alberto Ibarra i Ada Grasso. Va viure a diferents localitats per la professió del seu pare: mariner. No va assistir a l'escola i va ser instruït pel seu pare.
Als seus 27 anys es va mudar a Bolívia, on va fer investigacions i va participar de la fundació de diferents entitats culturals. Durant tota la seva vida es va mantenir actiu en el camp de la investigació brindant xerrades formatives fins a l'any de la seva mort, i dirigint una expedició a Tiahuanaco el 1999, als 85 anys d'edat.
Va morir el 2000 i va ser sepultat al Cementiri de la Chacarita.
Investigació en Los Andes A partir de 1940 va treballar a Bolívia com a arqueòleg i antropòleg autodidacta. Allà va passar 23 anys, duent a terme investigacions a tot el país en 32 expedicions. Va fundar el 1951 el museu de la Universitat Major de San Simón (UMSS) del qual va ser el primer director; a Chuquisaca va promoure la fundació de la secció antropologia del museu de la Casa de Moneda de Bolívia, a la col·lecció de la qual va realitzar donacions; el 1963 va fundar l'Escola d'Antropologia, la primera de Bolívia i tercera de Llatinoamèrica. Fou membre fundador de l'Acadèmia de Ciències de Bolívia, entitat de la qual fou nomenat vocal vitalici. El 1957, juntament amb Carlos Ponce Sanginés i altres personalitzats de la naixent arqueologia a Bolívia, va organitzar la primera Taula Rodona d'arqueologia Boliviana.
A Bolívia el seu principal tema d'investigació va ser l'escriptura indígena, que al respecte esmentava:
La col·lecció de l'Institut d'Investigacions Antropològiques i Museu Arqueològic de la Universitat Major de San Simón (UMSS), successor del museu fundat per Ibarra, conserva 30 peces recollides per ell a Copacabana, i peces de la vall de Chuquisaca, llocs on Ibarra Grasso va fer investigacions sobre l'escriptura indígena andina.
El 2008 María Augusta Machado, museòloga i escriptora brasilera, va lliurar al govern de Bolívia una col·lecció de 450 cartes i documents relacionats amb Ibarra Grasso.
Docència A l'escola d'antropologia de la UMSS va ser docent de Ramón Sanzetenea i Mario Montaño Aragón. A l'Argentina va ser docent de la Universitat Nacional de Tucumán (UNT) i la Universitat Nacional de Rosario (UNR).
Reconeixements i homenatges Va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Major de San Simón (UMSS). Va rebre la condecoració Còndor dels Andes, la més alta de l'estat bolivià en el grau Gran Comendador el 1990. Reconeixement ordre Agustín Aspiazu, el 1998 per la Prefectura del Departament de La Paz. El Centre d'Informació i Documentació de l'INIAM porta el seu nom.
Publicacions (selecció) Entre la seva producció intel·lectual hi ha 35 llibres, i nombroses publicacions, entre elles:
(en col·laboració amb Carlos Albert)
(coautor junt amb Roy Querejazú).
Referències
Bibliografia
Vegeu també Paul Gallez. Enrique de Gandía. Gustavo Vargas Martínez. Demetrio Charalambous. Poblament d'Amèrica. Contactes transoceànics precolombins.
Enllaços externs
Categoria:Antropòlegs argentins Categoria:Arqueòlegs americans Categoria:Historiadors argentins Categoria:Persones de la província d'Entre Ríos Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1914