Mon beau-frère a tué ma soeur, () és una pel·lícula francesa de thriller de comèdia de 1986 dirigida per Jacques Rouffio. Es va presentar en competició al 36è Festival Internacional de Cinema de Berlín. A la pel·lícula, dos membres de l'Académie Française accepten ajudar a la jove i atractiva veterinària Esther a investigar la mort sospitosa de la seva germana. Esther està convençuda que el seu cunyat és el responsable, però aviat es fa evident que els responsables estan vinculats als més alts esglaons de poder al Vaticà.
Sinopsi Octave Clapoteau, antropòleg, i Etienne Sembadel, psicoanalista, són tots dos membres de l'Acadèmia Francesa, amics des de la infància, investiguen fins a Suïssa i el Vaticà a petició de la seva jove amiga, Esther Bouloire: la seva germana ha desaparegut. durant dos anys, acusa el seu cunyat Raoul d'Homécourt de la Vibraye d'haver-la assassinat.
Com que molts membres de la família Bouloire ja han mort accidentalment, s'ha de prendre seriosament aquesta acusació?
Repartiment Michel Serrault: Octave Clapoteau Michel Piccoli: Etienne Sembadel Juliette Binoche: Esther Bouloire, veterinària Jean Carmet: Jocelyn Bouloire, oncle de l'Esther Milva: Renata Palozzi, mestressa d'Octave Jean-Pierre Bisson: vescomte Raoul d'Homécourt de la Vibraye, conegut com "d'H" Tom Novembre: Léon, cosí per matrimoni d'Esther Isabelle Petit-Jacques: Micheline Sembadel, esposa d'Etienne Agnès Garreau: Muriel, cosina de l'Esther Francis Girod: l'entrevistador televisiu Gérard Klein: el periodista de ràdio Jean-Paul Roussillon: majordom de Jocelyn Raoul Billerey: comissari Brûlez Maurice Chevit: Mestre Bongrain Didier Flamand: el redactor en cap Christine Pignet: la clienta de la consulta veterinària Alexandra Lorska: secretària de Sembadel Jean-Pierre Malignon: un policia suís Georges Montillier: l'inspector de policia a Suïssa René Morard: el porter de l'estadi Michel Pascal: un policia suís Gerard Surugue
Producció Un personatge anomenat "Vescomte Raoul d'Homécourt de la Vibraye" ja apareix a Le Sucre, interpretat per Gérard Depardieu, inspirat en la vida d'un corredor de borsa, Roland Gadala, que va fer la fortuna del capità de la indústria, François Pinault.La petite histoire des matières premières (2/10). En 1974, une bulle oubliée faisait caraméliser les cours du sucre, Le Temps
César (escultor), sense acreditar als crèdits, apareix al fons d'una escena on Renata, interpretada per Milva, demana a la recepcionista de l'hotel que truqui a Gallimard.
El quadre Nus amb sabates blaves penjat a Etienne Sembadel és de Marie-Antoinette Chalus, també titulat Les sabates blaves, és esmentat a la pel·lícula.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules de França del 1986 Categoria:Pel·lícules de comèdia de França Categoria:Thrillers de França Categoria:Pel·lícules en francès