Vina Fay Wray, va ser una actriu canadenca que va desenvolupar la seva carrera als Estats Units i va adquirir reconeixement internacional per la seva interpretació del paper femení principal de King Kong (1933). Es va destacar principalment com a actriu en pel·lícules de terror que li van valer el sobrenom de «la reina del crit» ("Scream Queen" en anglès).
Després d'obtenir breus papers cinematogràfics, va guanyar l'atenció de la premsa pública quan va ser seleccionada com una de les WAMPAS Baby Stars. Això va portar al fet que Wray fos contractada en la seva joventut per Paramount Pictures, amb la qual va realitzar més d'una dotzena de pel·lícules, entre elles The Wedding March (1928), el seu primer paper protagonista.
Després d'abandonar la Paramount, va signar contractes amb diferents companyies cinematogràfiques que inicialment la van llançar com a actriu de pel·lícules de terror; durant aquesta etapa, es van destacar les seves participacions a The Bowery (1933) i ¡Viva Villa! (1934), ambdues protagonitzades per Wallace Beery.
Per a RKO Radio Pictures, va protagonitzar el seu film més representatiu, King Kong. Després de l'èxit d'aquest, Wray va aparèixer al cinema i la televisió amb personatges importants fins al seu retir definitiu com a actriu al 1980. Al moment de la seva mort, comptava amb prop de 100 pel·lícules filmades, tant mudes com sonores.
Biografia Infància i joventut La família de Wray tenia orígens mormons i era descendent del colon William Pynchon, fundador de la ciutat de Springfield, Massachusetts.«Fay Wray: Leading Lady King Kong» (en anglès) ldsfilm.com. Consultado el 4 de enero de 2013. Va néixer a un ranxo pròxim a Cardston, Alberta, al Canadà, la quarta dels sis fills de Joseph Heber Wray (19 de desembre de 1861 - 5 de maig de 1930), provinent de Kingston upon Hull, Yorkshire, i Elvina Marguerite Jones (24 de gener de 1870 - 28 d'abril de 1938), originària de Salt Lake City, Utah. La seva família va tornar als Estats Units quan Fay tenia tres anys i després es va traslladar a Salt Lake City el 1912,The Salt Lake Tribune, 26 de enero de 2009, «Utah-Hollywood connection runs deep», p. B2 i posteriorment a Lark, Utah, el 1914. El 1919, quan els seus pares es separaren, Fay i els seus germans van retornar amb la seva mare a Salt Lake City a causa de l'epidèmia de grip estesa després de la Primera Guerra Mundial que li va costar la vida a una de les germanes de Fay al 1918. Posteriorment es van traslladar a Califòrnia, on Fay va assistir a la Hollywood High School.
Començaments de la seva carrera Al 1923, Wray va aparèixer en la seva primera pel·lícula quan va debutar amb tot just 16 anys en un curtmetratge històric patrocinat per un diari local. Al llarg de la dècada de 1920, va aconseguir el paper principal en la pel·lícula muda The Coast Patrol (1925)«Fitxa de The Coast Patrol (1925)» (en anglès) Imdb.com. Consultat el 3 de gener de 2013. així com altres treballs breus per als estudis Hal Roach, on va romandre sis mesos —després de treballar breument en els estudis Century.
Al 1926, l'Associació Occidental d'Anunciants Cinematogràfiques, una organització estatunidenca de cinema, va seleccionar a Wray com una de les WAMPAS Baby Stars, un grup de dones triades per ser les més prometedores del panorama cinematogràfic del moment. L'actriu es trobava en aquest moment sota contracte amb la Universal Studios, en la seva majoria com a coprotagonista de westerns de baix pressupost.«Biography por Fay Wray» (en inglés) IMDb.com. Consultado el 4 de enero de 2013.
miniatura|L'actriu vers 1930.A l'any següent va signar un contracte amb la Paramount Pictures per a realitzar una sèrie de pel·lícules de mitjana qualitat al costat de Gary Cooper i Jack Holt, de les quals es destaca The Texan (1930). El 1928, el director Erich von Stroheim la va seleccionar per a encapçalar l'elenc femení principal de la pel·lícula The Wedding March, estrenada per la Paramount després d'un rodatge extens i dificultós que es va destacar pel seu alt pressupost i els valors de producció. Si bé va ser un fracàs financer, li va donar el seu primer paper protagonista. El melodrama va estar dirigit i protagonitzat per von Stroheim en el rol d'un príncep vienès incapaç de triar a la dona que estimava —Wray en el paper de Mitzi— per una noia rica que podia assegurar el seu futur. L'actriu va comentar a The Guardian en 1998: «Mai vaig tenir un altre director tan genial com Stroheim... El seu talent era una capacitat infinita per la cura dels detalls... I encara que es tractava d'una pel·lícula muda, va insistir que els actors havien de parlar línies precises». L'actriu sempre va creure que si hagués continuat treballant amb von Stroheim, la seva carrera hagués pres un rumb i una qualitat diferents. Es va sorprendre amb els seus mètodes de treball i va arribar a estar enamorada d'ell però quan va començar a demostrar els seus sentiments, les insinuacions de von Stroheim la van intimidar. Va romandre a la Paramount fins a 1929 per a realitzar més d'una dotzena de pel·lícules i fins i tot va continuar treballant durant la transició del cinema mut al sonor. miniatura|Erich von Stroheim i Fay Wray al set de The Wedding March Pel·lícules de terror i King Kong miniatura|Fay Wray i Joel McCrea a Les caceres del comte Zaroff (1932). Després d'abandonar la Paramount, Wray va signar contractes amb diverses companyies cinematogràfiques. Va ser sota aquests acords que va ser llançada com a actriu de pel·lícules de terror, com en The Vampire Bat (1933), Doctor X (1932) o Mystery of the Wax Museum (1933), que li van valer el sobrenom de «La Reina del Crit». No obstant això, les seves pel·lícules més destacades es van estrenar quan va treballar sota el segell de la RKO Radio Pictures. El seu primer film per a aquesta companyia va ser Les caceres del comte Zaroff (1932), una adaptació de la història breu de Richard Connell coprotagonitzada per Joel McCrea. Les preses —en la seva majoria a la nit— van ser realitzades en els mateixos sets utilitzats durant el dia per a les seqüències de l'Illa Calavera de King Kong.«Most Dangerous Game (1932)» (en inglés) Amazon.com. Consultado el 4 de enero de 2013. Wray i Robert Armstrong van participar de totes dues pel·lícules.
Les caceres del comte Zaroff va ser seguida per la pel·lícula més memorable de Wray, King Kong, estrenada al Radio City Music Hall i en el Roxy Theatre. Segons Wray, Jean Harlow havia estat l'actriu triada inicialment per la RKO, però no va estar disponible pel fet que la MGM l'havia posat sota contracte exclusiu durant la preproducció de la pel·lícula. El director Merian C. Cooper li va oferir a Wray el paper d'Ann Darrow, la captiva de King Kong, amb un sou de 10.000 USD per deu setmanes de treball. L'actriu va recordar com Cooper «em va cridar a la seva oficina i em va mostrar esbossos d'una selva. Després em va dir: "Treballaràs amb el galant més alt i fosc de Hollywood". Bé, jo vaig pensar que em parlava de Clark Gable. No obstant això, després em va mostrar el dibuix d'un simi gegantesc, de la grandària de l'edifici del Empire State, i em va dir: "Aquest és el teu galant"». La pel·lícula va ser un èxit comercial i Wray, que només va veure King Kong quatre vegades, es va sentir orgullosa que la seva labor salvés a la RKO de la fallida. El film va recaptar 90.000 USD durant els primers quatre dies, una xifra summament elevada si es té en compte que els Estats Units estava restablint-se de la crisi de 1929 i les entrades de cinema costaven 15 centaus. La pel·lícula va romandre lligada per sempre a la carrera de l'actriu, que a més va ser elogiada per la crítica per la seva combinació de sensualitat, vulnerabilitat i capacitat per a cridar. The New York Times va publicar: «Imaginin a una bèstia de quinze metres amb una noia a les seves urpes, escalant per l'exterior de l'edifici Empire State, i que després de deixar-la en una sortint, tracti d'agafar als avions i que després, aquests disparin bales de les seves metralladores al cos del monstre». (en inglés) Si bé la majoria de les crítiques van ser favorables, Joe Bigelow de la revista Variety va afirmar que King Kong seria una bona pel·lícula d'aventures si «l'audiència s'acostumés als moviments mecànics, als desperfectes exposats de l'animal i a la falsa atmosfera de la pel·lícula».
En el film Wray va representar a Ann Darrow, una actriu desocupada que accepta un treball amb una empresa de cinema que es dirigeix a filmar en una illa misteriosa. King Kong és el gegantesc simi que habita a l'illa i se sent atret per l'actriu, motiu pel qual la segresta. Una vegada traslladat a Nova York, mor en caure des de l'alt de l'Empire State.«Synopsis for King Kong (1933)» (anglès) Imdb.com. Consultat el 4 de gener de 2013. No obstant això, Wray sempre va ser conscient que seria recordada per la culminació del film en la qual el simi gegant la puja a la part superior de l'edifici, la col·loca suaument sobre una cornisa, arremet amb fúria contra els avions de combat que el crivellen a trets i finalment cau mort des de dalt del gratacel de 102 pisos.
miniatura|Fay Wray en una escena al costat de King Kong (1933).Wray va recordar que la part més perillosa de la filmació de King Kong va ser quan va sentir que estava a punt de caure a causa de la tendència de la mà del goril·la gegant a afluixar-se mentre estava suspesa molt per sobre dels sets de filmació. En aquesta escena li va implorar al director Merian C. Cooper que la baixés al terra per descansar uns minuts abans de ser assegurada una vegada més a la mà i elevar-la de nou. A pesar que King Kong representava diversos metres d'altura en la pel·lícula, en la realitat consistia en 18 centímetres de tela, metall i cautxú els efectes especials del qual van estar a càrrec de Willis O'Brien. L'única part del monstre que era de grandària natural era el braç de sis metres de llarg i la pota. Les extremitats es van exhibir durant un temps en el Museu d'Història Natural de Los Angeles.
D'altra banda, Wray va passar un dia sencer gravant de manera addicional crits estridents i planyívols que un editor va inserir posteriorment en la banda sonora i que fins i tot, van ser utilitzats per a altres pel·lícules de terror. En preguntar-li com va ser capaç de reproduir aquests crits, va respondre: «Em vaig fer creure a mi mateixa que l'esperança de rescat més pròxima possible estava almenys a una milla de distància».
Wray va manifestar en una entrevista de 1993 que va arribar a sentir que Kong «va ser una cosa molt especial per a molts, però també per a mi. Encara que ell tenia una força tremenda i el poder de destruir, algun tipus d'instint li va fer apreciar el que ell veia com tan bell». També va manifestar que la pel·lícula «pot afectar homes de totes les edats. Recentment, un nen de 6 anys d'edat, em va dir: "He estat esperant la meitat de la meva vida per conèixer-te"». En una entrevista de 1987, Wray va confessar que havia rebut un guió per interpretar un petit paper en la remake de 1976 de King Kong, en la qual Jessica Lange era la coprotagonista. El columnista Roderick Mann va manifestar en el mateix any que «el King Kong original era tan extraordinari, tan ple d'imaginació i efectes especials que mai serà igualat».
Carrera posterior