Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976) sacerdot, arxiver i historiador català.
Biografia Als nou anys va ingressar al Seminari de Barcelona, on va cursar la carrera eclesiàstica. D'estudiant es va sentir atret pel catalanisme, i més encara després d'haver llegit La Tradició Catalana de Torras i Bages. És ordenat sacerdot el 1915. Més endavant es traslladà a Roma per estudiar arxivística a l'Institut Paleogràfic Vaticà.
El 1927, el bisbe de Barcelona, Josep Miralles, li va encarregar l'organització de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, tasca que realitzà fins a l'any 1972. Com a arxiver diocesà de Barcelona, va fer la reorganització del fons de l'arxiu i hi aportà nous documents. El seu primer llibre, Los Sinodos Diocesanos de Barcelona, es va publicar el 1930.
A partir de 1930 es publicaren els diversos volums del manuscrit del Llibre de les Solemnitats de Barcelona, una reproducció del manuscrit original, realitzada juntament amb l'historiador Agustí Duran i Sampere.
Entre 1933 i 1935 tornà a Roma, on estudià els fons de l'arxiu Vaticà i especialment els temes relacionats amb Catalunya, aprofondint en el període històric de la Guerra dels Segadors.
El 7 de gener de 1933, el diari El Matí publicà un article de Sanabre on hi escrivia: «L’Arxiu de la Generalitat no ha de dependre de l’Estat Espanyol», defensant que el fons documental de la Generalitat històrica havia de ser transferit a la Generalitat de Catalunya un cop aprovat l'Estatut de Núria. Això seguint la línia de diversos articles publicats en diversos diaris en els darrers mesos per Rovira i Virgili, Carrasco i Formiguera i Fèlix Duran i Canyameras.
El 1934 va publicar la primera Guia de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, premiada per la Generalitat. miniatura|Estela en record i en homenatge a Josep Sanabre al recinte parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre El 1935 va visitar la Biblioteca Nacional de París a la recerca de la documentació francesa relativa a la guerra de Separació. Va col·laborar en revistes i publicacions, com El Matí, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, Ressenya Eclesiàstica de Catalunya i Catalunya Social.
Va assistir a l’anomenat “Contuberni de Múnic” (1962), una trobada d’opositors al franquisme que, en el marc del IV Congrés del Moviment Europeu, es va celebrar a la ciutat bavaresa.
Obra Los Sínodos Diocesanos de Barcelona. 1930, Guia de l'Arxiu diocesà de Barcelona. 1934, El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya 1960, Editorial Barcino, El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents 1961, Rafael Dalmau Editor, p. 57, Col·lecció: Episodis de la Història. Resistència del Rosselló a incorporar-se a França 1970, Editorial Barcino, , p.187 La Guerra "dels Segadors" en el Ampurdán, y la actuación de la casa condal de Peralada 1953, Publicacions Biblioteca Palacio Peralada. Serie In-4.º Mayor. Volum V. p.73 Martirologio de la iglesia en la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa, 1936-1939 1943, Ed.Lib. Religiosa, Barcelona, p.484 La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa 1640-1659 1956, p. 747 Història i País. Articles del diàri "El Matí" (1932-1936) 1992, Barcelonesa d'edicions - Institut d'Estudis Penedesencs, /
Bibliografia
Referències
Enllaços externs Dades de llibres de l'autor a Biblioteca Nacional de España
Categoria:Arxivers catalans del sud contemporanis Categoria:Penedesencs del Baix Penedès Categoria:Morts el 1976 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1892