va ser una activista italiana, coneguda com l'única persona trans italiana supervivent d'un camp de concentració nazi.
Va néixer al municipi piemontès de Fossano el 1924 com a Luciano Salani i es va criar a Bolonya com a home homosexual. Com que era d'ideologia antifeixista, va desertar tant de l'exèrcit italià com del nazi i va ser consegüentment deportada a Dachau (Alemanya) el 1944. S'hi va estar sis mesos, fins a l'alliberament del camp per part dels Estats Units el 1945. Més tard, va viure a Itàlia i va viure entre Torí i Roma per a finalment tornar a Bolonya als anys vuitanta, on va morir el 2023.
És considerada per l'organització Movimento Identità Trans com l'única persona transgènere italiana que ha sobreviscut a les persecucions feixistes i nazis.
Difusió La seva figura ha estat difosa gràcies a la biografia Il mio nome è Lucy. L’Italia del XX secolo nei ricordi di una transessuale de Gabriella Romano, que també va dedicar-li el documentari Essere Lucy el 2011. Altres incursions en la pantalla gran de Salani inclouen l'entrevista que li va fer Gianni Amelio a Felice chi è diverso el 2014 i l'aparició al camp de Dachau a la pel·lícula C'è un soffio di vita soltanto, dirigit per Daniele Coluccini i Matteo Botrugno el 2021.
L'octubre de 2025 es va publicar un llibre sobre la seva vida, acompanyat d'alguns dels seus propis documents, titulat Quasi un secolo. Vita di Lucy Salani, editat per Simone Cangelosi i Fulvia Antonelli, i que incloïa nombrosos homenatges d'amics i activistes.
Referències
Bibliografia
Cangelosi, Simone, Antonelli, Fulvia (eds.), Quasi un secolo. Vita di Lucy Salani, CDP, 2025, p. 136, .
Categoria:Activistes LGBT italians Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Morts el 2023 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Supervivents dels camps de concentració nazis Categoria:Activistes pels drets de les persones trans Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Nascuts el 1924