Burning Man (o BM) (de l'anglès, Home cremant) és un esdeveniment centrat en la comunitat, l'art, l'autoexpressió i l'autosuficiència que se celebra anualment a l'oest dels Estats Units d'Amèrica.
El nom de l'esdeveniment prové de la seva cerimònia culminant: la crema simbòlica d'una gran efígie de fusta, anomenada «L'Home» (The Man), que es produeix la penúltima nit de Burning Man, que és el dissabte al vespre abans del Dia del Treball.
L'esdeveniment se celebra des de 1991 a Black Rock City, al nord-oest de Nevada, una ciutat temporal erigida al desert de Black Rock a uns 160 km al nord-nord-est de Reno. Tal com va assenyalar el cofundador de Burning Man Larry Harvey el 2004, l'esdeveniment es guia per deu principis: inclusió radical, regal, desmercantilització, autosuficiència radical, autoexpressió radical, esforç comunitari, responsabilitat cívica, no deixar rastre, participació, i immediatesa.
L'esdeveniment es va originar el 22 de juny de 1986, a Baker Beach a San Francisco, com una petita funció organitzada per Larry Harvey i Jerry James, els constructors del primer Home. Des de llavors s'ha celebrat anualment, abastant els nou dies previs i inclòs el Dia del Treball. Al llarg de la història de l'esdeveniment, l'assistència ha augmentat en general. El 2019, 78.850 persones van participar en l'esdeveniment. El 2021, l'esdeveniment no oficial va comptar amb uns 20.000 assistents.
NPR va dir sobre Burning Man: «Una vegada es va considerar una reunió clandestina per a bohemis i esperits lliures de tots els estils, Burning Man s'ha convertit des d'aleshores en una destinació per a influents de les xarxes socials, celebritats i l'elit de Silicon Valley». A Burning Man, els participants (burners)Els participants estan acostumats a classificar-se (sense judici de valor) en dues categories: els que acudeixen per primera vegada al Burning Man i que es diu que són «virgin burners» (cremadors verges), i els que ja han participat i que s'anomenen «veteran burners». dissenyen i construeixen tot l'art, activitats i esdeveniments. Les obres d'art de Burning Man (Art Camps) inclouen escultures experimentals i interactives, edificis, performances i art car (cotxes d'art), entre altres medis. Aquestes contribucions estan inspirades en un tema que es tria anualment pel Burning Man Project. Un assistent anònim va explicar una vegada que «Burning Man tracta de 'per què no' i aclaparador 'per què'». La participació és un precepte clau per a la comunitat, per la qual cosa hi ha molta controvèrsia a la comunitat sobre el problema dels influencers i d'elits no participants a l'esdeveniment.
Burning Man està organitzat pel Burning Man Project, una organització sense ànim de lucre que, el 2013, va succeir a Black Rock City LLC, una societat de responsabilitat limitada amb ànim de lucre. Black Rock City LLC es va formar el 1999 per representar els organitzadors de l'esdeveniment i ara es considera una subsidiària de l'organització sense ànim de lucre. El Burning Man Project avala múltiples esdeveniments regionals més petits guiats pels principis de Burning Man, tant als Estats Units d'Amèrica com a nivell internacional. L'organització proporciona la infraestructura essencial de Black Rock City i treballa durant tot l'any per portar la cultura Burning Man al món mitjançant programes com Burners Without Borders, Black Rock Solar i Global Arts Grants.
Història Dècada del 1980 Burning Man va començar com un ritual de foguera el solstici d'estiu. L'escultora Mary Grauberger, una amiga de la parella de Larry Harvey, Janet Lohr, va celebrar reunions de fogueres del solstici a Baker Beach (San Francisco, Estats Units d'Amèrica) durant diversos anys abans de 1986, algunes de les quals va assistir Harvey. Quan Grauberger va deixar d'organitzar-lo, Harvey «va agafar la torxa», amb el permís de Grauberger, i va continuar aquesta tradició. Ell i Jerry James van construir la primera efígie de fusta amb una carcassa de ferralla la tarda del 21 de juny de 1986, per ser incendiada més tard aquella nit. El 22 de juny de 1986, Larry Harvey, Jerry James i uns quants amics es van conèixer a Baker Beach, i van cremar un home de fusta de 8 peus (2,4 m) d'alçada, així com un gos de fusta més petit. Harvey va descriure més tard la seva inspiració per cremar aquestes efígies com un acte espontani «d'autoexpressió radical». El 1987, l'home va créixer fins a 15 peus (4,6 m) d'alçada, i el 1988, havia crescut fins a 30 peus (9,1 m).
El 1988, Larry Harvey va batejar formalment el ritual del solstici d'estiu «Burning Man», titulant fulletons per a l'esdeveniment com a tal (per evitar referències com «home de vímet», referint-se a la pràctica de cremar sacrificis vius en gàbies de vímet). Harvey ha declarat que no havia vist la pel·lícula de culte de 1973 The Wicker Man fins molts anys després i que no va inspirar l'acció.
1990-1996 El 1990, Kevin Evans i John Law van planificar un esdeveniment separat al llac sec (o playa)El terme «playa» està molt estès als Estats Units d'Amèrica per designar aquesta mena de llac sec. A més, s'ha convertit en el nom comú utilitzat durant el Burning Man per referir-se al terreny on es desenvolupa. De fet, en aquest article, aquest és el terme que s'utilitzarà. remot i en gran part desconegut conegut com Black Rock Desert, a uns 160 km al nord-nord-est de Reno, Nevada. Evans la va concebre com una zona temporalment autònoma dadaista amb escultures per cremar i art performatiu situacionista. Va demanar a John Law, que també tenia experiència al llac sec i va ser un fundador definitori de la Cacophony Society, que assumís funcions organitzadores centrals. Al butlletí de la Cacophony Society, es va anunciar com a Zone Trip No. 4, A Bad Day at Black Rock (inspirat en la pel·lícula de 1955 del mateix nom).
Mentrestant, la festa de la platja va ser interrompuda per la policia del parc per no tenir permís. Després d'arribar a un acord per endur-se l'Home sense cremar-lo, els organitzadors de l'esdeveniment van desmuntar l'Home i el van tornar al solar buit on s'havia construït. Poc després, les cames i el tors de l'Home van ser serrats i les peces es van retirar quan el solar va ser arrendat inesperadament com a aparcament. L'Home va ser reconstruït, dirigit per Dan Miller, l'aleshores company de casa d'en Harvey durant molts anys, just a temps per portar-lo a Zone Trip No. 4.
Michael Mikel, un altre cacofonista actiu, es va adonar que els participants que no estiguessin familiaritzats amb l'entorn del llac sec haurien de rebre l'ajut de persones expertes per assegurar-se que no es perdessin a l'immens llac sec amb el risc de patir deshidratació i morir. Va prendre el nom de Danger Ranger i va crear els Black Rock Rangers. Així, Black Rock City va començar com una fraternitat, organitzada per Law i Mikel, basada en les idees d'Evans i Grauberger, juntament amb l'home simbòlic d'Harvey i James. A partir de l'experiència en el negoci dels rètols de neó i de l'escultura amb llums, John Law va preparar tubs de neó personalitzats per a l'Home a partir de 1991 perquè es pogués veure com «un far per ajudar a la navegació a la nit» molt abans que hi hagués cap carretera planificada.
En els seus primers anys, la comunitat va créixer només amb el boca-orella, tots eren considerats (i, en general, no es convidaven fins que es podia esperar que fossin) participants sota la seva contribució a l'ambient situacionista cacofònic. No hi havia artistes o actuacions artístiques pagades o programades, ni separació entre art i vida, ni espai d'art i espai vital, ni regles excepte «No interfereixis amb l'experiència immediata de ningú més» i «Prohibides les armes al campament central».
El 1991 va ser el primer any que l'esdeveniment va tenir un permís legal, a través de la BLM (l'Oficina d'Administració de Terres). El 1991 també va ser l'any que la model d'art i ballarí de foc (i més tard el primer director d'art de Burning Man) Crimson Rose va assistir a l'esdeveniment.
El 1992 va néixer un esdeveniment proper més petit i intensiu (uns 20 participants el primer any; uns 100 el segon i tercer any) anomenat Desert Siteworks, ideat i dirigit per William Binzen i coproduït (el 1993 i 1994) amb Judy West. L'esdeveniment anual, de diverses setmanes, es va celebrar durant el solstici d'estiu a diverses aigües termals fèrtils que envolten el desert. Els participants van construir obres d'art i van participar en espectacles autodirigits. Alguns organitzadors clau de Burning Man també formaven part de Desert Siteworks (John Law, Michael Mikel) i William Binzen era amic de Larry Harvey. Per tant, els dos esdeveniments van veure molta pol·linització creuada d'idees i participants. «William Binzen was extensively interviewed for the film, with cross-references from Burning Man organizations' co-founders.» El projecte Desert Siteworks va durar tres anys (1992-1994).
El 1996 va ser el primer any que es va crear una associació formal per posseir el nom «Burning Man» i també va ser l'últim any que l'esdeveniment es va celebrar al mig del desert de Black Rock sense tanca al voltant.
Abans que l'esdeveniment s'obrís al públic el 1996, un treballador anomenat Michael Furey va morir en un accident de moto mentre anava des de Gerlach, Nevada, fins al campament de Burning Man al desert de Black Rock. Harvey va insistir que la mort no s'havia produït a Burning Man, ja que les portes encara no estaven obertes. Una altra parella va ser atropellada a la seva tenda per un art car (vehicle d'art) que conduïa cap al «campament rave», que en aquell moment estava lluny del campament principal. Després de l'esdeveniment de 1996, el cofundador i soci John Law va trencar amb Burning Man i va dir públicament que l'esdeveniment no hauria de continuar.
1997-2013 El 1997 va marcar un altre any important per a l'esdeveniment. La ubicació es va haver de traslladar perquè es va denegar el permís de Black Rock per a l'esdeveniment de 1997. Un equip que realitzava proves de velocitat en terra tenia un permís conflictiu que tenia prioritat. Fly Ranch, amb el llit sec del llac Hualapai més petit, a l'oest del desert de Black Rock, va ser escollit com a ubicació alternativa. Això va traslladar Burning Man de la terra del comtat de Pershing (BLM federal) a la jurisdicció del comtat de Washoe, que va portar una llarga llista de requisits de permís.
Per complir amb els nous requisits i gestionar l'augment de la càrrega de responsabilitat, els organitzadors van formar Black Rock City LLC, amb l'assistència de «Biz Babe» Dana Harrison. Will Roger Peterson i Flynn Mauthe van crear el Departament d'Obres Públiques (Department of Public Works, DPW) per construir el disseny de la quadrícula de la «Ciutat» (un requisit perquè els vehicles d'emergència es poguessin dirigir a una «adreça») dissenyat per Rod Garrett, un arquitecte. Rod va continuar com a dissenyador de la ciutat fins a la seva mort, el 2011, als 76 anys d'edat. També se li atribueix el disseny de totes les bases de l'Home des del 2001 fins al 2012, la cafeteria del campament central i el primer campament. L'any 1998 es va tornar al desert de Black Rock, encara que no a la Playa profunda, juntament amb una tanca perimetral temporal. L'esdeveniment s'ha mantingut així des d'aleshores.
A mesura que la població de Black Rock City va créixer i la BLM va afegir més restriccions, es van fer canvis en la manera de convidar a la gent a l'esdeveniment (sobretot l'addició de la venda d'entrades en línia publicitades a tots els participants) i es van establir més regles pel que fa a la seva supervivència. Alguns crítics de la fase posterior de l'esdeveniment citen la imposició d'aquestes regles com una incidència sobre les llibertats i principis originals, disminuint l'abast de l'experiència de manera inacceptable, mentre que molts assistents més nous troben que l'augment del nivell d'activitat equilibra més que els canvis. Una estructura de carrer en quadrícula.