Generation X (més tard coneguda com Gen X) fou una banda anglesa de punk rock, formada a Londres el 1976. Van ser el punt de partida musical de la carrera del seu líder Billy Idol. Publicaren sis senzills que van figurar a la llista de senzills del Regne Unit i dos àlbums que van arribar a la llista d'àlbums del Regne Unit.
Història Formació Durant el moviment punk rock a Londres a finals de 1976, William Broad, un jove de 21 anys que tocava la guitarra tot abandonant la universitat; el bateria John Towe, un ajudant de la botiga de música del West End;'London's Burning – True Adventures on the Frontlines of Punk 1976-1977', by Dave Thompson (Pub. Chicago Review Press, 2009) Tony James, de 23 anys, antic baixista graduat universitari de Twickenham i antic membre de la London S.S.Interview with Tony James, 'Gary Crowley's Punk & New Wave Show', 21 October 2015, Soho Radio, London tots van respondre a un anunci publicat al Melody Maker per John Krivine, el propietari d'una botiga de roba de moda anomenada Acme Attractions en el carrer King's Road a Chelsea, que buscava músics per formar una nova banda de West London al voltant del vocalista i líder John O'Hara, també conegut com Gene October.Interview with Tony James in April 2002 for the 'Generation X Anthology' (2003)
Broad i Towe ja s'havien conegut a través d'un anunci publicat anteriorment al Melody Maker per Broad buscant altres músics.'England's Dreaming Tapes', by Jon Savage (Faber & Faber, 2009), p. 281
Després d'unes setmanes d'assajos, la banda va agafar el nom de Chelsea i va començar tocant uns quants concerts de suport a l'oest de Londres i Manchester, principalment interpretant versions de cançons de rock and roll dels anys 60. No obstant això, al novembre, Gene October va sentir que Broad i James s'estaven tornant massa dominants creativament i començaven a fer música que ell considerava massa lleugera,Interview with Gene October, 'Punk Rock: An Oral History', by John Robb (Pub. Ebury Press, 2006) i que la seva química personal amb ells no era bona, una sensació que corresponien. En conseqüència, Broad i James juntament amb Towe van abandonar Chelsea (abandonant l'October a l'escenari enmig d'un concert de la formació) i van formar una nova banda anomenada Generation X, que porta el nom del títol d'un llibre que pertany a la mare de Broad, que James va trobar quan visitava la casa de la seva família.Punk Rock - An Oral History, by John Robb. p. 240. (Pub. P.M. Press, 2012) La nova banda va ser dirigida inicialment per Andrew Czezowski, comptable d'Acme Attractions.
Amb el seu aspecte fotogènic i egoisme inherent, Broad, fent-se el seu estil amb un pseudònim punk de "Billy Idol", va abandonar la guitarra per ser el líder i cantant de la nova unitat. Quan el guitarrista principal de 17 anys Bob "Derwood" Andrews va ser reclutat de la banda de rock Fulham Paradox, 'Generation X' va pujar a l'escenari per primera vegada en públic a la Central School of Art and Design el 10 de desembre de 1976.
La nova banda va tocar el seu segon concert quatre dies després al recentment inaugurat The Roxy, que Czezowski també havia començat a gestionar. Generation X va ser la primera banda a tocar al lloc.(This performance and off-stage interactions at the gig were included as part of The Punk Rock Movie (1978) Poc després de llur formació, Generation X va abandonar la interpretació de versions en les seves actuacions en directe per Londres i va començar a escriure el seu propi material amb Idol fent música al voltant de les construccions de lletres de James.
1977–1978 A principis de 1977, la direcció de la banda va passar de Czezowoski, que preferia la gestió del club a les funcions en directe, a una gestió dual de Stewart Joseph, un promotor de fanzine de Rough Trade Records, amb el periodista de Sounds Jonh Ingham, que va professionalitzar l'aspecte comercial de les actuacions, i va començar a apropar-se a les companyies discogràfiques per aconseguir un acord de gravació.The Roxy, WC2 - A Punk History, by Paul Marko (Pub. Punk 77 Books, 2007), p .78
El 16 de febrer de 1977, la banda va entrar a un estudi per primera vegada per gravar una sessió de demostració de cinc cançons als De Lane Lea Studios de Wembley, al Nord de Londres, patrocinada per Chiswick Records.
Mesos després durant el mateix any el primer enregistrament de Generation X és llançat per la pròpia banda sense etiqueta de discogràfica amb finalitats promocionals, amb la cançó "Your Generation" com a cara A, i "Listen" com a cara B, extreta de la sessió de demostració de De Lane Lea. Inicialment es van imprimir 250 còpies, seguides d'altres 500 còpies, totes en fundes de paper blanc sense impressions.
A mitjans de març de 1977, enmig d'un intens programa d'espectacles a Londres i cada cop més enllà dels confins de la capital cap a les províncies d'Anglaterra, es va haver d'abandonar la Universitat de Leicester a mitjan actuació, a causa que Derwood Andrews va requerir hospitalització per causa d'un cop d'ampolla de cervesa al cap, llançada des de la multitud.'Generation X - Day by Day' website, band gig list, entry 11 March 1977
A mitjans d'abril de 1977, acabant de tocar la seva primera cita internacional a París en una facturació conjunta al costat de les properes bandes The Jam i The Police, i enregistrant la seva primera sessió de ràdio en directe als estudis Maida Vale de la British Broadcasting Corporation, James i Idol van demanar a John Towe que deixés la banda, ja que consideraven que el seu estil de tocar era massa obert per al que volien d'un bateria, i James, l'estratega de la banda, havia arribat a l'opinió que la personalitat de Towe no encaixava amb la imatge en què estava formulant l'acte. Towe va passar a unir-se a un nou equip anomenat Alternative TV. Va ser substituït a la bateria per Mark Laff, de 18 anys, de North Finchley, reclutat a Subway Sect després d'un extens procés d'audició per a la vacant organitzada per Idol i James el maig de 1977. De juny a agost de 1977, entre els concerts, la banda va practicar en un espai d'assaig al soterrani sota una botiga de discos de la discogràfica Beggars Banquet a Fulham Road.
A mitjans de juliol, Generation X va signar un contracte d'enregistrament amb Chrysalis Records i va entrar als Wessex Sound Studios al nord de Londres per a la primera sessió d'enregistrament formal de la banda i posterior llançament comercial. Sota la supervisió del productor Bill Price, la sessió va resultar fallida perquè la banda no estava satisfeta amb els resultats, i Chrysalis Records va buscar un altre productor, que va trobar a Phil Wainman. A finals de juliol de 1977, la banda va treballar amb Wainman als Morgan Studios de Willesden, gravant el seu primer senzill "Your Generation". Wainman no va quedar impressionat amb l'habilitat musical de la banda, particularment amb la competència tècnica de Laff'Idol & James find the new X factor', New Musical Express, 6 December 1980 o amb la capacitat d'Idol com a cantant, i en resposta a Idol que li va demanar la seva opinió durant la producció sobre si pensava que Generation X "ho aconseguiria", va respondre amb cert dubte.Radio interview with Phil Wainman, 'The Producers' Wnew.Radio.com 13 September 2011 Es va llançar a principis de setembre de 1977, "Your Generation", amb una cara B de la cançó de punk-rock rebel i d'alta energia "Day by Day" (amb un títol extret per James de la publicació recent de l'autobiografia de Robin Day), va arribar al número 36 a la llista de singles del Regne Unit, després de ser criticat per Elton John en una columna de ressenyes al Record Mirror com a "horrible escombraria".'If that's your generation you can keep it', Record Mirror, 3 September 1977 La banda va tocar la cançó al programa de varietats de la tarda de Marc Bolan, titulat Marc, uns dies després emprant instruments de l'estudi de Manchester de Granada Television per a l'actuació, després el grup marxà amb la bateria. Com a conseqüència Granada vetà el grup durant 10 anys.
A més d'escriure i interpretar la producció musical de la banda, James i Idol durant aquest període van intentar estendre la identitat de marca de la banda més enllà de l'esfera purament musical, dissenyant i fabricant una sèrie de samarretes d'art òptic i pop-art per utilitzar-les en les sessions de fotos i actuacions en directe de Generation X,'England's Dreaming Tapes', by Jon Savage (Pub. Faber & Faber 2009), p. 283 i James va estar atent a la imatge pública que transmetia el grup en quant a la vestimenta i l'estil dels concerts.Punk Rock - An Oral History, p. 316, by John Robb. (Pub. P.M. Press, 2012) El cogerent de la banda, Jonh Ingham, els va presentar a l'artista gràfic Barney Bubbles, que amb ells va crear la portada del single "Your Generation", inspirant-se en el treball geomètric abstracte dels anys 20 del dissenyador rus El Lissitzky, que va presentar l'escola constructivista russa al disseny de música pop anglesa, que seria utilitzada per altres bandes fins al segle XXI. Bubbles també va rebre l'encàrrec de la banda de dissenyar els seus anuncis als diaris i cartells.
El setembre de 1977, Generation X va ser una de les primeres unitats de punk a aparèixer al programa de música pop de la BBC Top of the Pops, i va començar a adquirir cert reconeixement als mitjans de comunicació com un dels actes de punk-rock que tenia una accessibilitat de so i imatge, amb el potencial d'aconseguir l'èxit de la música pop comercial. Contràriament, la mateixa anàlisi va portar a recurrents crítiques adverses a la banda als mitjans de comunicació de l'escena musical alternativa de la qual havia sorgit, amb una sèrie de revisors que van rebutjar la producció com a banal artísticament i intel·lectual,'Clean Punks: The Menace to our Kids', interview with Generation X by Tony Parsons, New Musical Express, 29 January 1977 i van suggerir que estava utilitzant l'aparença de formar part del moviment punk cínicament com un trampolí en la recerca de la fama i la fortuna de la música pop més prosaica. Com que el punk-rock va desenvolupar un to cada cop més radical, impulsat en part pel contingut polititzat de les cançons de The Clash, Generation X també va enfrontar-se a acusacions de ser intrusos de classe mitjana en el que cada cop es va adoptant com un moviment de subcultura de la classe treballadora.'Generation X', interview with Tony James, 'Q' Magazine, April 2002, p. 114 Un exemple és una història en circulació dins de l'escena provinent del periodista musical Tony Parsons del New Musical Express que quan Idol i James havien aparegut al pub The Ship de Wardour Street per a una entrevista amb ell, en preguntar-li què volien beure, havien demanat sucs de taronja,The England's Dreaming Tapes by Jon Savage (Faber & Faber, 2009), p. 283 i havien criticat i rebutjat obertament sobre una base intel·lectual l'hedonisme de l'estil de vida "Sexe, drogues i Rock 'n' Roll". L'entrevista s'havia realitzat poc després de la formació de la banda, i James i Idol (especialment aquest últim) s'havien desplaçat d'aquesta posició a mesura que avançaven pels cercles socials de l'escena de la música pop londinenca, però la impressió inicial va perdurar en el Moviment punk rock britànic.'Clean Punks: The Menace to our Kids', New Musical Express, 29 January 1977
Generation X es va destacar en el creixent entorn de les bandes de música punk per la seva combinació de la primària estridència del punk-rock, amb un so i una imatge visual més melòdics, en la tradició dels estils comercials de música pop britànic anteriors dels anys 60, dibuixant influències de bandes com The Who, The Kinks, Small Faces i The Beatles.