alt=Brookgreen Gardens - sculpture garden: Seated Faun by Janet Scudder, 1924. Signed on left of base|miniatura|260x260px|Jardins Brookgreen: Faune assegut, per Janet Scudder, 1924 Janet Scudder (Terre Haute (Indiana), 27 d'octubre del 1869 - Rockport, 9 de juny del 1940), nascuda Netta Deweze Frazee Scudder, fou una escultora i pintora estatunidenca, famosa per les seues escultures commemoratives, retrats en baix relleu i en medallons, així com per les seues escultures i fonts de jardí.(1)
El seu primer encàrrec important fou el disseny del segell del Col·legi d'Advocats de Nova York al voltant del 1896. La seua obra Frog Fountain (1901) fou l'inici de la sèrie d'escultures i fonts que la feren famosa, com ara la medalla d'or del Congrés dels Estats Units en honor de Domício da Gama (ambaixador del Brasil) i una medalla pel centenari d'Indiana del 1916. Scudder també feu moltes exposicions nacionals i internacionals als Estats Units i a Europa des de finals de la dècada del 1890 fins a finals de la del 1930. La seua autobiografia, Modeling My Life, aparegué al 1925.(1)
Scudder estudià en l'Acadèmia d'Art de Cincinnati el 1887–89 i 1890–91 i en l'Institut d'Art de Chicago el 1891–92. Treballà com a assistent de Lorado Taft per a l'Exposició Mundial Colombina de Chicago el 1892–93, i amb Frederick W. MacMonnies a París (estat francés), al 1894–96, mentre continuava estudiant en l'Acàdemia Vitti i la Colarossi. Scudder fou membre de l'Associació de Sufragistes de l'Estat de Nova York, del comité d'art de l'Associació Nacional de Sufragistes Estatunidenca, i al 1920 de l'Acadèmia Nacional de Disseny. La nomenaren Dama de la Legió d'Honor francesa el 1925 pel seu treball com a voluntària de la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial.(1)
Va rebre premis per la seua obra, com ara una Medalla de Bronze de l'Exposició Mundial de Columbia, 1893; una Medalla de Bronze de l'Exposició de Compra de Louisiana, 1904; una Medalla d'Argent de l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic, 1915; i una Medalla d'Argent de l'Exposició Internacional, 1937. La seua obra s'exposa en les col·leccions del Museu d'Orsay, en el Museu d'Art Modern de París, i als Estats Units a la Biblioteca del Congrés, al Museu Metropolità d'Art, a l'Institut d'Art de Chicago, a l'Institut Peabody, als Jardins Brookgreen, a la Biblioteca Huntington, al Museu d'Art d'Indianapolis; al Museu de l'Estat d'Indiana, a la Societat Històrica d'Indiana, al Museu d'Art Swope i al Museu d'Art de Richmond.(1)
Biografia Netta Deweze Frazee Scudder nasqué el 27 d'octubre del 1869 a Terre Haute (Indiana); sos pares foren Mary (Sparks) i William Hollingshead Scudder. "Nettie", com l'anomenava la família, era la cinquena de set fills i visqué una infantesa marcada per la tragèdia. La seua mare va morir a l'edat de trenta-vuit anys, quan "Nettie" Scudder en tenia cinc. Quatre dels germans de Scudder moriren abans d'arribar a l'edat adulta. El pare de Scudder, una àvia cega i Hannah Hussey (la criada, cuinera i majordoma de la família) criaren els xiquets supervivents. Més tard, son pare es va tornar a casar.
Scudder rebia classes d'art els dissabtes en el Rose Polytechnic Institute of Technology (ara Institut de Tecnologia Rose-Hulman) amb el professor William Ames.(3) Després de d'estudiar en el Terre Haute High School fins al 1887, es va inscriure en l'Acadèmia d'Art de Cincinnati, i aviat va canviar de nom per Janet Scudder. A Cincinnati va estudiar escultura amb l'artista d'origen italià Louis Rebisso, així com disseny decoratiu, talla en fusta i pintura.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 36–37, 319.
El 1888-1889, Scudder torna a Terre Haute, on les dificultats de la família continuaven amb la mort d'un dels germans, el fracàs del negoci del pare i la seua mort el 1888. Per a ajudar-hi, Scudder, que aleshores tenia vint anys, ensenyava talla en fusta en una escola local per a xiquetes, la Coates College. El seu germà major, que vivia a Chicago, va pagar el seu retorn a Cincinnati al 1890 perquè pogués acabar els seus estudis en l'acadèmia. El 1891, Scudder es traslladà a Chicago per a viure amb el seu germà i la seua família mentre rebia classes en l'Institut d'Art de Chicago amb John Vanderpoel i Frederick Freer.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 36–37, 319. També va rebre classes de l'escultor de formació francesa Lorado Taft en l'Institut d'Art al 1893-1894. Mentre vivia a París, a mitjan dècada del 1890, anà a l'Acadèmia Vitti i estudià dibuix amb el pintor Luc-Olivier Merson en l'Académie Colarossi.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 39 and 319.
Carrera professional Primers anys com a escultora Després d'arribar a Chicago el 1891, Scudder volia guanyar-se la vida com a tallista de fusta i treballà breument en una fàbrica de mobles que feia decoració arquitectònica.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 36–37, 319. Hagué de deixar el treball perquè el sindicat no permetia a les dones afiliar-s'hi. El 1892-1893, Scudder fou contractada per l'escultor Lorado Taft com a assistent, en escultures monumentals per a l'Exposició Mundial Colombina a Chicago.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 37 and 39. Scudder també va rebre l'encàrrec de crear la figura de la Justícia per a l'Edifici d'Illinois de l'exposició i modelà l'escultura Nimfa de Wabash per a l'Edifici d'Indiana de la fira. Pel seu treball en l'exposició, Scudder guanyà una medalla de bronze, i 1.000 dòlars dels ciutadans de Terre Haute, que esperaven exhibir la seua Nimfa a la biblioteca de la ciutat.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 39 and 319.
Després de veure la font de Frederick W. MacMonnies, la Barcassa de l'estat, en l'Exposició Universal, Scudder decidí anar a París el 1894, per estudiar amb ell. Scudder viatjà a França amb Zulime Taft (la germana de Lorado Taft) i va convèncer MacMonnies perquè la contractàs. A l'edat de vint-i-cinc anys, Scudder fou la primera dona que va contractar en el seu taller.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 39 and 319. Scudder col·laborà amb MacMonnies en projectes com Shakespeare per a la Biblioteca del Congrés a Washington, DC, a més d'estudiar en l'Acadèmia Vitti i en la Colarossi.(7) Scudder va abandonar l'estudi de MacMonnies el 1896, i als Estats Units va intentar sense èxit trobar treball com a escultora en l'estudi d'Augustus Saint-Gaudens a Nova York.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 40.
Primer encàrrec important Gràcies a la seua amistat amb la companya d'estudis d'art Matilda Auchincloss Brownell, a qui va conéixer durant el seu viatge a casa des de París, i del pare de Brownell, Silas B. Brownell, secretari del Col·legi d'Advocats de Nova York del 1878 al 1916, Scudder rebé el seu primer encàrrec important el 1894. Els 750 dòlars que cobrà per un segell per al Col·legi d'Advocats de Nova York li permeteren oportunitats de treball regular en la fabricació de plaques, medallons de retrats, ornamentació arquitectònica i urnes funeràries, així com d'escultura.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 41–42. See also: Scudder era especialment experta en el retrat en baix relleu, la seua especialitat.
Retorn a Europa El 1898, Scudder va tornar a París per reprendre les classes de dibuix en l'Acadèmia Colarossi.(7) Scudder, Brownell i la seua assistenta van viure al barri de Montparnasse. També van passar l'hivern del 1899-1900 a Itàlia, on Scudder va trobar nova inspiració en l'estatueta de la font ornamental de Florència i en l'escultura del Renaixement italià, sobretot en Donatello, en el Museu Bargello i les figures de querubins de Verrocchio al Palazzo Vecchio.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 34, 36, and 41–42.
Font de la granota miniatura|Font de la granota. Bronze, 1901. En la col·lecció del Museu Metropolità d'Art Després de visitar Itàlia, Scudder torna a París el 1900 i comença a fer divertides escultures amb xiquets, als quals anomena els seus "bebés d'aigua": Amb la Font de la Granota (1901), una figura d'un xiquet que mira cap avall unes granotes, Scudder s'inicia com una reeixida creadora de fonts i escultures de jardins. Scudder dugué la Font de la Granota a Nova York, on l'arquitecte Stanford White va comprar-ne un model de bronze per a la seua propietat de Long Island.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 41–42.
Scudder va produir cinc versions d'aquesta font, la darrera per al Museu Metropolità d'Art de Nova York.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 41–42.The Met purchased their bronze Frog Fountain from Scudder at a generous discount for its permanent collections in 1906. See: Dimmick and Hassler, American Sculpture in the Metropolitan Museum of Art. Una altra versió de bronze es va presentar al Woman's Department Club d'Indianapolis (Indiana), el 1928; quan es va vendre la casa del club al 1964, l'escultura fou donada al Museu d'Art d'Indianapolis.Frog Fountain was installed on the main floor of the Woman's Department Club of Indianapolis clubhouse at 1702 N. Meridian Street in honor of the club's founder and past president, Mrs. Edward J. Robison. See: Altres dues versions de bronze se'n troben en terrenys de residències privades de Stonington, Connecticut, i Bar Harbor (Maine), però el guix original de la Font de la Granota ha estat destruït.
Altres obres Scudder presentà una figura que representava la Música per a l'Exposició Universal de París del 1900 i feu altres versions de fonts de jardí, entre les quals la Font de la Tortuga (1908) i la Jove Diana, la darrera de les quals va obtenir un esment d'honor en el Saló de París del 1911.(7) Stanford White, amic seu, li encarregà escultures amb regularitat fins a la seua mort, el 1906. Va crear pel cap baix trenta fonts per a llars d'estatunidencs rics, com ara Piping Pa (1911) per a John D. Rockefeller, Shell Fountain (1913) per a Edith Rockefeller McCormick i altres treballs per a Henry Huntington.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 41–42.
A més, a més Scudder va dissenyar una Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units del 4 de març del 1915 per a honorar Domício da Gama (ambaixador del Brasil) pels seus serveis com a mitjancer entre els Estats Units i els dirigents de l'oposició a Mèxic. Scudder també rebé l'encàrrec de la Comissió Històrica d'Indiana d'una medalla commemorativa del centenari d'Indiana el 1916 (de la seua admissió com el denové estat de la Unió). Also:
Exposicions Durant el , en l'apogeu de la seua carrera, les obres de Scudder es veieren en molts museus públics i en galeries privades. La seua primera mostra d'art en solitari es realitzà el 1913 en les galeries Theodore B. Starr a Nova York. A més a més, col·laborà en exposicions nacionals i internacionals: l'Exposició Mundial de Columbia (Chicago), 1893; Salon (París), 1899-1901, 1905, 1908, 1910-14, 1922, 1926, 1932, 1939; l'Exposició Universal de París, 1900; l'Exposició Panamericana (Buffalo, Nova York), 1901; l'Exposició Universal de Saint Louis (Missouri), 1904; el Pavelló Americà de l'Exposició Internacional (Roma, Itàlia), 1911; i l'Exposició Universal de San Francisco (Califòrnia), 1915.Newton and Weiss, Skirting the Issue, p. 319–20. També al Saló Hoosier d'Indiana el 1926, 1927, 1933 i 1934; en l'Exposició Internacional de París del 1937; i en l'Exposició General de Nova York del 1939.Newton and Weiss, A Grand Tradition, p. 3 and 293. També exposà en l'esdeveniment d'escultura en la competència d'art dels Jocs Olímpics d'Amsterdam del 1928.
Altres interessos