Anorexigen (del grec an- = "sense" i orexis = "apetit"), també conegut com a anorexigènic, anorexiant, o supressor de la gana, és aquell fàrmac o complement dietètic, que redueix la gana. Se sol emprar en el tractament de l'obesitat greu com a complement d'una dieta hipocalòrica. Els fàrmacs d'aquest tipus estan sovint relacionats amb les amfetamines. Els militars alemanys van experimentar l'administració d'amfetamines als seus soldats l'any 1945, quan les reserves d'aliments eren ben escasses a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial. Contrasta amb els estimulants de la gana denominats orexigen.
Llista d'anorexigens que actuen centralment Segons Anatomical Therapeutic Chemical Classification System:ATC/DDD Index
Phentermine Diethylpropion Rimonabant† (antagonista dels cannabinoides Sibutramine† Oxymetazoline
Segons MeSH.
Benfluorex Butenolide Cathine Diethylpropion FG-7142 Phenmetrazine Phentermine Phenylpropanolamine Pyroglutamyl-histidyl-glycine Sibutramine
Altres compostos supressors de la gana inclouen:
Amfetamina Benzphetamine Bupropion Bupropion/naltrexone (Contrave) Dextroamphetamine Dexfenfluramine† (the D-enantiomer of fenfluramine; withdrawn for the same reason as its racemate) Dexmethylphenidate Fenfluramine† Glucagon Methylenedioxypyrovalerone (MDPV) Liraglutide (Saxenda) Lorcaserin (Belviq) Lisdexamfetamine dimesylate (Vyvanse) Methamphetamine Methylphenidate (Ritalin) Phendimetrazine Phentermine/topiramate (Qsymia) Phenethylamine Topiramate (Topamax—an)
Llista d'anorexigens amb actuació perifèrica Només hi ha un membre en aquest grup, —orlistat (Xenical).
Salut pública Han ocorregut epidèmies d'hipertensió pulmonar fatal i danys a les vàlvules del cor associades amb els agents anorexigens. Aquest va ser el cas del fàrmac aminorex a la dècada de 1960 i també del fenfluramine a la dècada de 1990.Fishman AP. Aminorex to Fen/Phen: An Epidemic Foretold. Circulation 1999;99:156. Fulltext. La probable relació de phenylpropanolamine amb l'atac hemorràgic va portar la Food and Drug Administration (FDA) a retirar-los del mercat l'any 2000, i també en el cas de l'efedrina que es va pohibir en els suplements dietètics el 2004.
Alternatives no farmacèutiques Els efectes de pèrdua de pes en l'aigua ha donat lloc a certa recerca científica. Beure aigua abans dels àpats pot ajudar en la supressó de la ganan. Consumir mig litre d'aigua 30 minuts abans dels àpats està correlacionat amb una modesta pèrdua de pes (1–2 kg) en homes obesosDennis EA, Dengo AL, Comber DL, Flack KD, Savla J, Davy KP, Davy BM. "Water consumption increases weight loss during a hypocaloric diet intervention in middle-aged and older adults." Obesity (Silver Spring) 2010 Feb;18(2):300-7. and women.Vij VA, Joshi AS. "Effect of excessive water intake on body weight, body mass index, body fat, and appetite of overweight female participants." J Nat Sci Biol Med. 2014 Jul;5(2):340-4. .
El gènere de plantes Hoodia, històricament s'ha utilitzat com supressor de la gana, en combinació amb extractes d'altres plantes com la fucoxantina, que es troba a les algues.
Referències
Enllaços externs
Questions and Answers about appetite suppressant medication treatment from the Medical College of Wisconsin
].
Categoria:Fàrmacs