La casa-fàbrica Bertschinger-Masriera és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 63, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Orígens El 1717, el mestre de cases Francesc Vallescà va adquirir als tutors del menor Francesc Just dues cases malmeses pel setge de 1713-1714,AHPB, notari Bernat Forès, 19-04-1717. i les va reedificar. El seu fill Faust, també mestre de cases, va avalar el seu cunyat Gabriel Canals, receptor del tribut del vi al Portal de Mar, i el 1740, ell i la seva esposa Margarida Canals vengueren la propietat a Francesc Gregori, teixidor de vels i també involucrat en aquests negocis.AHPB, notari Francesc Minguella, 03-03-1740. El 1745 li foren embargats els seus béns, i la casa va sortir a subhasta pública, essent adquirida per Francesc Carles d'Herrera, agutzil major del Tribunal de la Inquisició,AHPB, notari Lluís Xammar, manual 1.005/1, f. 237v-245, 24-11-1745. que l'any següent en va fer agnició de bona fe a favor de María Magdalena de Vallejo y San Pedro,AHPB, notari Lluís Xammar, manual 1.005/1, f. 292v-293v, 26-03-1746. esposa de Michel Charles de Sucre, marquès de Preux. Aquest va morir el 1751 i Maria Magdalena es va casar en segones noces amb Josep Bracho Bustamente, baró de Cutinano i coronel dels Reials Exèrcits, i el 1755, el matrimoni vengué la propietat a Francisco Antonio de Zuloaga, comissari de guerra dels Reials Exèrcits, i la seva esposa Teresa de Mena.AHPB, notari Joan Olzina i Cabanes, manual 1.007/20, f. 211-215, 18-04-1755.
Fàbrica d'indianes Bosch El 1789, Teresa de Mena, ja vídua, la seva filla Rita de Zuloaga i de Mena i el marit d'aquesta, Gaietà de Juncar i de Tudó, establiren la propietat en emfiteusi al mestre de cases Esteve Bosch i Pardines, amb l'obligació d'invertir-hi en millores 3.000 lliures en el termini de 5 anys.AHPB, manual 1.083/36, f. 251v-255v, notari Ramon Mateu i Smandia, manual 22-04-1789. Tot seguit, va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis i posar-hi estenedors de la seva fàbrica d'indianes. Poc després, va adquirir una altra casa contigua al carrer de Sant Pere Mitjà.AHPB, notari Damià Mas i Sala, 15-11-1788 i 27-10-1789.
Fou succeït pel seu primogènit Joan Bosch i Quer, mestre de cases i fabricant d'indianes, que el 1781 s'havia casat amb Rita Renart i Closas, filla del també mestre de cases Francesc Renart.AHPB, notari Pere Pagès, 06-02-1781. Capítols matrimoniales entre Joan Bosch i Quer i Rita Renart i Closas. Els seus germans Jaume i Josep també eren fabricants d'indianes, i el negoci fou continuat pels seus fills Joaquim i Marià Bosch i Renart.
Fàbrica de naips Bertschinger i Codina El 1826, aquests vengueren la propietat als fabricants de naips Samuel Bertschinger i Antoni Codina i Augerolas, sogre i gendre, per 17.000 lliures en brut, que servirien per a pagar als creditors del seu difunt pare.AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/17, f. 24v-30, 07-01-1826. Tot seguit, aquests hi traslladaren la producció, i Bertschinger va demanar permís per a reformar-ne la façana, segons el projecte del paleta i futur mestre d'obres Felip Ubach. El 27 de març del 1828, la fàbrica va rebre la visita del rei Ferran VII i la reina Maria Josepa Amàlia de Saxònia, amb qui Bertschinger es va comunicar en alemany.
El 1845, ja mort el seu sogre, Codina la va traslladar a un nou edifici al carrer de la Ciutat, 13.
Fàbrica d'estampats Masriera El sastre Francesc Masriera i Vidal va crear una fàbrica d'estampats a la plaça de l'Oli i el 1845 es va traslladar al núm. 83 (actual 63) del carrer de Sant Pere Més Baix. El 1849 figurava sota la raó social Francesc Masriera i Germans, succeïda posteriorment per Joan Masriera i nebot, amb Josep Masriera i Morera, fill de Francesc: «Baja de San Pedro, 63, Fábrica de estampados de Juan Masriera y sobrino. Fábrica y depósito de géneros estampados -indianas- muebles persas de todas clases y ancharias para cortinages, sillerias y colchas, en fino y ordinario. Espediciones á todas partes.» El 1875, Joan Masriera va encarregar al mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre l'ampliació del principal per la part posterior,AMCB, Q127 Foment 448 E. així com el trasllat de la caldera de vapor. El 1889, Llorenç Masriera i Haase, fill de Josep, va demanar permís per a enderrocar la xemeneia existent i reconstruir-la en un altre emplaçament, segons el projecte del mestre d'obres Dimas Vallcorba.
Fàbrica de trenyines i xarxes Cuadrench Posteriorment hi hagué la fàbrica de trenyines de cotó i fil i xarxes de Bonaventura Cuadrench, succeït pel seu fill Antoni Cuadrench i Ferrer, que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Edifici de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un pati interior. A la planta baixa s'han mantingut els tres portals amb dentells de pedra, dos d'ells d'una sola peça. Els balcons de la primera planta són de llosana de pedra i barana de ferro amb poms de llautó, i les obertures de marc de pedra motllurada, de tractament similar al de les finestres dels extrems laterals. Els tres pisos superiors compten amb balcons de llosana de rajola i baranes de ferro, de volada decreixent en funció de l'alçada de les plantes. Corona la façana una cornisa amb motllures, restaurada al .
Notes
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Carafí Obrador Masriera Taller Masriera
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Masriera Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona Categoria:Fàbriques de naips de Barcelona Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix Categoria:Carrer de Sant Pere Mitjà