La xiuladora oriolina Rev. 20/04/2023 (Pachycephala orioloides) és un ocell de la família dels paquicefàlids (Pachycephalidae). És una espècie endèmica de les Illes Salomó.
Descripció La xiuladora oriolina és un ocell cantor de colors brillants amb una panxa daurada brillant, una caputxa i una banda pectoral negres, i les parts superiors i ales de color oliva. La gola és d'un groc daurat. La població de Vella Lavella i Ranongga és majoritàriament negra amb la gola, la panxa i la part inferior de la cua daurades. Els ocells de les iIlles Russell són completament daurats, més brillants a la part inferior. Alguns ocells de Guadalcanal són completament de color canyella amb el dors marró i la panxa beix. Les vocalitzacions inclouen una barreja de xiulets i grinyols semblants a les d'una flauta.
Distribució La xiuladora oriolina es troba a totes les Illes Salomó, excepte a les Illes Santa Cruz. Habita principalment bosc primari, però vaga pels jardins i límits dels pobles.
Estat de conservació Recentment la xiuladora oriolina ha estat avaluada per a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN el 2024 com en risc mínim. La mida de la població global no s'ha quantificat, però es va informar que l'espècie era comuna abans de ser dividida separada. Se sospita que la població és estable a causa de l'absència de proves de disminucions o amenaces substancials.
Taxonomia i sistemàtica La xiuladora oriolina va ser descrita per primer cop l'any 1853 pel zoòleg francès Jacques Pucheran amb l'actual nom binomial Pachycephala orioloides i la localitat tipus "Îles Solomon (San Jorge)".
Anteriorment es considerava una subespècie de la xiuladora daurada (P. pectoralis) però les proves publicades sòlides a favor tant de la separació com de mantenir-la com a subespècie són limitades, i caldria més estudis per resoldre la complexa situació taxonòmica. Fins i tot si no es reconeix com una espècie separada, la xiuladora oriolina inclou diverses subespècies molt diferents, tot i que els mascles comparteixen tenir la gola groga.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen nou subespècies:
P. o. bougainvillei (Mayr, 1932) ─ illes Buka, Bougainville i Shortland. P. o. orioloides (Pucheran, 1853) ─ illes Choiseul, Malakobi, Santa Isabel i Florida. P. o. centralis (Mayr, 1932) ─ illes de Nova Geòrgia oriental. P. o. melanoptera (Mayr, 1932) ─ sud de les illes de Nova Geòrgia. P. o. melanonota (Hartert, 1908) ─ Ranongga i Vella Lavella. Originalment descrita com una espècie separada. P. o. pavuvu (Mayr, 1932) ─ Pavuvu. P. o. sanfordi (Mayr, 1931) ─ Malaita. Originalment descrita com una espècie separada. P. o. cinnamomea (Ramsay, 1879) ─ illa Beagle i Guadalcanal. Originalment descrita com una espècie separada del gènere Pseudorectes. P. o. christophori (Tristram, 1879) ─ illa de Santa Ana i San Cristóbal. Originalment descrita com una espècie separada.
Referències
oriolina Categoria:Ocells d'Oceania