Peter Mark Sinclair Almond, de nom artístic Marc Almond (nascut el 9 de juliol de 1957) És un cantant, músic i compositor anglès. Va saltar a la fama com a cantant del duo Soft Cell d'estil synthpop/new wave, que cofundà amb David Ball, fama que consolidà amb la seva trajectòria en solitari un cop el duo es va dissoldre a mitjan dècada de 1980.
Algunes col·laboracions destacades són fent duet amb Gene Pitney amb el qual aconseguiren col·locar llur senzill "Something's Gotten Hold of My Heart" al número u de la llista britànica en 1989. La carrera d'Almond s'estén durant quatre dècades amb èxits comercial de crítica, i ha venut vora 30 milions de discs per tot el món. Com a fet destacat, romangué un mes en coma després d'un quasi mortal accident de motocicleta en 2004. Més tard es va convertir en mecenes de l'organització benèfica per afectats de danys cerebrals Headway.
Va ser nomenat Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) en els premis d'Any Nou de 2018 pels serveis a les arts i la cultura."New Year Honours List 2018". Gov.uk, published 29 December 2017.
Almond ha conreat sempre una veu espiritual i una imatge andrògina que ha esdevingut icònica en ell.
Infantesa Almond nasqué en Southport, Merseyside, fill de Sandra Mary Diesen i Peter John Sinclair Almond, un segon tinent del Regiment Reial de Liverpool. Va ser criat a prop a casa dels seus avis a Birkdale amb la seva germana petita, Julia, i de petit patia bronquitis i asma. Quan tenia quatre anys, van deixar la casa dels seus avis i es van traslladar a Starbeck, Harrogate. Dos anys més tard van tornar a Southport, i després es van traslladar a Horsforth, West Yorkshire. Allà, va assistir a l'escola infantil Horsforth Featherbank.
Almond es va presentar a la Politècnica de Leeds, on va ser entrevistat per Jeff Nuttall, també artista de performance, que el va acceptar gràcies a les seves habilitats interpretatives. Durant el seu temps a la universitat d'art, va fer una sèrie de peces de teatre de performance: Zazou, Glamour in Squalor, Twilights i Lowlifes, així com mini-pel·lícules inspirades en Andy Warhol. Zazou va ser visualitzat pel crític de The Yorkshire Evening Post i descrit com "una de les peces depriments més nihilistes que mai he tingut la desgràcia de veure", va fer que Almond es referís més tard com un "èxit" a la seva autobiografia.
Més tard va acreditar l'escriptora i artista Molly Parkin haver-lo descobert. Va ser a Leeds Polytechnic on Almond va conèixer David Ball, un company d'estudis; van formar Soft Cell el 1977.
De petit, Almond escoltava la col·lecció de discs dels seus pares, que incloïa "Let's Dance" de Chris Montez per part de mare i "The Twist" de Chubby Checker, així com la col·lecció de jazz de son pare, on hi havien Dave Brubeck i Eartha Kitt. D'adolescent, Almond escoltava Radio Caroline i Radio Luxembourg. Escoltà primer música progressiva, blues i rock, amb bandes com ara Free, Jethro Tull, Van der Graaf Generator, The Who, i The Doors. Va comprar el primer número del magazine Sounds perquè contenia un pòster gratuït Jimmy Page. Esdevingué fan de Bolan després d'escoltar-lo en The John Peel Show, tot seguit comprant el senzill de T. Rex "Ride a White Swan". A partir d'aleshores, Almond seguí tot el que feu Marc Bolan i va ser la seva obsessió per Bolan la que va fer que Almond adoptés la grafia "Marc" del seu nom.Sinclair, David (2007) "Marc Bolan: the celebration" , The Times, 17 September 2007. Retrieved 27 July 2010 Descobrí els sons de Jacques Brel mitjançant Bowie, així com d'Alex Harvey i Dusty Springfield. Brel es convertí en una influència important.
Carrera dècada de 1980 Almond i Dave Ball van formar el duo Soft Cell basat en sintetitzadors i van signar amb el segell Some Bizzare. Els seus èxits inclouen "Tainted Love" (Regne Unit núm. 1), "Bedsitter" (Regne Unit núm. 4), "Say Hello, Wave Goodbye" (Regne Unit núm. 3), "Torch" (Regne Unit núm. 2), "What !" (Regne Unit núm. 3), "Soul Inside" (Regne Unit núm. 16) i l'èxit "Memorabilia". El primer llançament de Soft Cell va ser un disc independent (finançat per la mare de Dave Ball) titulat "Mutant Moments" a través de Red Rhino Records el 1980.
"Mutant Moments" va cridar l'atenció de l'empresari musical Stevo Pearce, que en aquell moment estava compilant una llista "futurista" per al diari musical Record Mirror and Sounds que presentava grups joves, emergents i experimentals de la nova onada del so electrònic. Va signar el duet amb el seu segell Some Bizzare i van gaudir d'una sèrie de nou singles d'èxit del Top 40 i quatre àlbums del Top 20 al Regne Unit entre 1981 i 1984. Van gravar tres àlbums a Nova York amb el productor Mike Thorne: Non-Stop Erotic Cabaret, Non Stop Ecstatic Dancing i The Art of Falling Part. Almond es va involucrar amb l'Escena d'Art Underground de Nova York en aquest moment amb l'escriptora/DJ Anita Sarko, la qual cosa el va portar a conèixer artistes com Andy Warhol i actuar en diversos esdeveniments d'art.
"Tainted Love", una versió d'un clàssic de Gloria Jones Northern Soul, va ser número u al Regne Unit i a molts països del món, i va estar al Llibre Guinness dels Rècords durant un temps com l'enregistrament que va passar més temps al Billboard Top 100 als Estats Units. També va guanyar el premi al millor senzill de 1981 als primers Brit Awards. Soft Cell va portar a l'atenció del públic un clàssic oblidat del Northern Soul i la seva versió de la cançó és, fins ara, el 59è senzill més venut de tots els temps al Regne Unit, amb més d'un milió de còpies venudes al Regne Unit.
Marc també es va fer amic de JG Thirlwell i, el 1983, com Clint Ruin, Thirlwell va actuar amb Soft Cell al programa de Channel 4 The Switch. En Marc va viatjar a Nova York amb Thirlwell i Nick Cave, on van formar part de The Immaculate Consumptive amb Lydia Lunch. Almond i Thirlwell van continuar treballant junts, i finalment van culminar amb el senzill Flesh Volcano el 1987.
El 1982, Almond va formar Marc and the Mambas com a projecte derivat de Soft Cell. Marc and the Mambas va ser un col·lectiu experimental inestable que va establir la plantilla per a l'artista que esdevindria Almond. Els Mambas van incloure en diversos moments Matt Johnson, Steve James Sherlock, Lee Jenkinson, Peter Ashworth, Jim Thirlwell i Anni Hogan, amb qui Almond va treballar més tard en la seva carrera en solitari. Sota el sobrenom de Mambas, Almond va gravar dos àlbums, Untitled i el doble àlbum Torment and Toreros. Va dissoldre el col·lectiu quan va començar a percebre'l massa com una banda normal.
Soft Cell es va dissoldre el 1984 just abans del llançament del seu quart àlbum, This Last Night in Sodom, però el duet es va reunir breument el 2001.
El primer àlbum en solitari d'Almond va ser Vermin in Ermine, publicat l'any 1984. Produït per Mike Hedges, comptava amb músics del grup Mambas, Annie Hogan, Martin McCarrick i Billy McGee. Aquest conjunt, conegut com The Willing Sinners, va treballar al costat d'Almond per als àlbums posteriors Stories of Johnny (1985) dels quals la cançó principal es va convertir en un èxit menor, i Mother Fist and Her Five Daughters (1987), també produït per Mike Hedges. Aquest darrer àlbum va ser molt aclamat en les crítiques, amb Ned Raggett que va escriure que l'àlbum 'Mother Fist' "abraça el cabaret europeu clàssic amb un efecte meravellós, més que qualsevol àlbum de rock americà o anglès des d'Aladdin Sane de Bowie o Berlín de Lou Reed".
McCarrick va deixar The Willing Sinners el 1987 per unir-se a Siouxsie and the Banshees, a partir d'aquest moment Hogan i McGee es van conèixer com La Magia. Almond va signar amb EMI i va llançar l'àlbum The Stars We Are el 1988. Aquest àlbum va incloure la versió d'Almond de "Something's Gotten Hold of My Heart", que més tard va ser regravada com a duet amb el cantant original de la cançó, Gene Pitney, i llançada com a senzill. La pista va arribar al número 1 al Regne Unit. També va assolir el número u a Alemanya i va ser un gran èxit a països d'arreu del món. The Stars We Are es va convertir en el seu àlbum en solitari més venut als Estats Units, i el senzill "Tears Run Rings" es va convertir en el seu únic senzill en solitari que va assolir el pic dins del Billboard Hot 100 dels EUA.
Els altres enregistraments d'Almond als anys 80 incloïen un àlbum de cançons de Brel, anomenat Jacques, i un àlbum de cançons fosques franceses interpretades originalment per Juliette Gréco, Serge Lama i Léo Ferré, així com poemes de Rimbaud i Baudelaire musicats. Aquest àlbum es va publicar l'any 1993 com a Absinthe, i es va gravar inicialment a finals dels anys vuitanta i posteriorment es va acabar a París a principis dels noranta.
dècada de 1990 El primer llançament d'Almond a la dècada de 1990 va ser l'àlbum Enchanted, que va generar l'èxit del Top 30 del Regne Unit "A Lover Spurned". Un altre senzill de l'àlbum, "Waifs and Strays", va ser remesclat per Dave Ball, que ara estava a la banda de dance electrònic The Grid. El 1991, Soft Cell va tornar a les llistes amb un nou remix de "Say Hello Wave Goodbye" seguit d'una reedició de "Tainted Love" (amb un nou vídeo). Els senzills es van publicar per promocionar un nou àlbum recopilatori de Soft Cell/Marc Almond, Memorabilia - The Singles, que va recollir alguns dels èxits més importants de la carrera d'Almond al llarg dels deu anys anteriors. L'àlbum va arribar al Top 10 del Regne Unit.
Després, Almond va signar amb WEA i va llançar un nou àlbum en solitari, Tenement Symphony. Produït en part per Trevor Horn, l'àlbum va donar tres èxits del Top 40, incloent interpretacions del clàssic de Jacques Brel "Jacky" (que va arribar al Top 20 del Regne Unit) i "The Days of Pearly Spencer" que va tornar Almond al Top 5 del Regne Unit el 1992. Més tard aquell any, Almond va fer un espectacle únic al Royal Albert Hall de Londres, que va comptar amb una orquestra i ballarins mentre interpretava material de tota la seva carrera. L'espectacle va ser gravat i llançat com el CD i el vídeo 12 Years of Tears.
El 1993 Almond va fer una gira per Rússia (inclosa Sibèria) per invitació del cònsol britànic a Moscou. Només acompanyat per Martin Watkins al piano, va tocar en petites sales i teatres soviètics, sovint sense amplificació, i va acabar al "mini Bolshoi" de Moscou. Transmesa en directe per televisió Almond va fer una súplica per la tolerància amb les persones gais. La gira va estar plena de problemes, que Almond va detallar a la seva autobiografia, però va marcar l'inici de la seva història d'amor amb el gènere de cançons populars russes conegudes com a romanç.
El següent àlbum d'Almond, Fantastic Star, el va veure separar-se de WEA i signar amb Mercury Records. Gran part de Fantastic Star es va gravar originalment a Nova York amb Mike Thorne, però més tard després de signar amb Mercury, va ser reelaborat a Londres. Almond també va gravar una sessió per al disc amb John Cale, David Johanson i Chris Spedding; algunes peces formaren part del tall final. Altres cançons van ser produïdes per Mike Hedges i Martyn Ware. Al procés d'enregistrament desarticulat es va afegir el fet que durant la gravació, Almond també va passar diverses setmanes assistint a un centre de tractament de Canterbury per l'addicció als medicaments amb recepta.Almond, M., Tainted Life – the autobiography, Sidgwick and Jackson, 1999, p. 389 Tanmateix, en el seu llançament, Fantastic Star va donar a Almond un senzill d'èxit amb "Adored and Explored", i també èxits menors i favorits de l'escenari com "The Idol" i "Child Star". Fantastic Star va ser l'últim àlbum d'Almond amb un segell discogràfic important, i el període també va marcar el final de la seva relació de representat comercial amb Stevo Pearce.Almond, M., Tainted Life – the autobiography, Sidgwick and Jackson, 1999, p. 409