Les Beques L'Oréal-Unesco per a dones i ciència, també anomenades Borses d'investigació, són unes beques nacionals que es concedeixen, dins del Programa L'Oréal-Unesco For Women in Science, en l'àmbit de cada estat.
Més enllà dels Premis internacionals, que concedeixen cinc guardons –un per a cada continent– el programa L'Oréal-Unesco For Women in Science manté un total de 52 programes nacionals i regionals en 110 països, destinats a incrementar el paper de la dona en la recerca de les solucions científiques que requereixen els problemes de la humanitat al , a promoure en un territori concret les carreres científiques de les dones joves, menors de quaranta anys, i a donar suport a la seva tasca de recerca.
En el cas del programa per a l'estat espanyol, les beques, en nombre de cinc, estan dotades amb quinze mil euros bruts (15.000 €) cadascuna, per als projectes d'investigadores espanyoles postdoctorades, proposades pels seus centres o institucions de recerca. Entre els requisits que es valoren hi ha, a més de la qualitat científica del projecte, la contribució que pot prestar a la ciència i la societat i els mèrits de la investigadora. Una comissió tècnica avalua els projectes i un jurat decideix finalment el nom de les premiades. L'eminent científica Margarita Salas ha estat la presidenta del jurat des de la primera edició fins que va morir.
El programa es va iniciar el 2006 amb tres borses, a quatre l'any següent, i fins a cinc a partir de la tercera edició. Estigueren dotades fins al 2008 en 20.000€ cadascuna i la convocatòria se centrava cada any en una temàtica diferent: nous materials, clima, ciències de la vida... fins que quedaren establertes en 15.000€ i les Ciències de la Vida. Aquestes borses de recerca va ser ratificades per mitjà d'un acord signat el 2006 per part de la llavors ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el president de L'Oréal España, Luis del Valle.
Història de les Beques +anyPremiades2026Cintia Folgueira (Lugo, 1988), des de l'Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la (IDIS), estudia les alteracions causades pels macròfags, que impedeixen que el cos cremi energia de forma eficient. Sara Mederos (Madrid, 1990), de l'Hospital del Mar Research Institut de Barcelona, investiga els mecanismes adaptatius del cervell quan li canvien les circumstàncies, per comprendre millor l'ansietat o l'estrès.
María Puertas-Bartolomé (Palència, 1991), investigadora a la Universitat de Valladolid, desenvolupa 'biotintes intel·ligents' per a bioimpressió 4D de materials per al sistema cardíac.
Ylenia Jabalera (Granada, 1994), investigadora Ikerbasque a CIC bioGUNE (Derio), utilitza l'evolució molecular per 'rescatar' proteïnes ancestrals, afegir 'paràgrafs' sans d'ADN i crear teràpies més segures.
Ujué Fresán (Navarra, 1987), investigadora a l'IIRTA, amb el projecte SALTA (SALubritat Total dels Aliments), en quantifica el valor nutricional i l'impacte ambiental, per proposar un nou sistema d'etiquetatge.2025Alejandra González (Madrid, 1985), de l'Institut de Recerca Sanitària d'Aragó, investiga com fer el tumor menys dens per facilitar el pas de fàrmacs i millorar-ne l'efecte.
Carolina Villarroya (Saragossa, 1987), del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC), busca noves immunoteràpies contra el càncer.
Isabel Abádanes (Guadalajara, 1992), de la UV, treballa en nanosistemes basats en MOFs, materials porosos avançats, que permeten alliberar medicaments directament en cèl·lules tumorals.
Ana Castells (Madrid, 1985), de l'Institut de Recerca biomèdica de Girona, busca entendre millor com actuen alguns compostos de la macrobiota sobre el cervell per desenvolupar nous tractaments.
Marta Pina (Osca, 1987), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, lidera el Projecte Nakali a Kenya, que estudia restes d'un nou primat, Nakalpithecus nakayamai, potser ancestre comú de goril·les, ximpanzés i humans.2024Vanesa Guerrero (Sevilla, 1989), de la Universitat Carles III de Madrid, busca una metodologia en el cap de l'estadística, amb dades funcionals que tingui en consideració l'equitat.
Adriana Isabel Figueroa (Popayan, 1985), de la UB, aprofundeix en nanociència i materials bidimensionals (2D), per fabricar dispositius més eficients en tecnologies de la informació i la comunicació.
Paula Mayorga Burrezo (Màlaga, 1987), de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), treballa en el desenvolupament de nanopartícules orgàniques aplicables en teràpies contra el càncer.
Maria Godoy (Barcelona, 1983), de la UPC – BarcelonaTech, busca assegurar que cap implant s'infecti, trobant solució a la resistència dels bacteris als antibiòtics.
María Moreno Llácer (València, 1985), de l'Institut de Física Corpuscular de la UV, estudia l'origen de la massa per entendre la simetria matèria-antimatèria de l'Univers.2023Amaia Arruabarrena-Aristorena (San Sebastià, 1987), de la UPV, que s'ha centrat en «l'estudi d'alteracions cooperatives en reguladors de la cromatina, l'estructura condensada del nostre ADN, relacionades amb el desenvolupament del càncer». Núria Galiana (Tortosa, 1988), del Museu Nacional de Ciències Naturals, «estudia la influència de les interaccions biòtiques entre les espècies per a la distribució espacial d'aquestes al món, un camp emergent que està evolucionant molt de pressa».
Cristina Viéitez (León, 1984), de l'Institut de Biologia Funcional i Genòmica, se centra «en les histones, unes proteïnes que empaqueten els dos metres d'ADN al nucli microscòpic de les nostres cèl·lules».
Noelia Ferruz (Saragossa, 10 de maig de 1988), de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona, se centra «en l'ús de tècniques avançades d'IA per al processament de llenguatge».
Patricia González (Cadis, 1983), a l'Institut de Biomedicina de Sevilla, procura «entendre millor la fisiopatologia del Parkinson i contribuir al desenvolupament de teràpies que millorin qualitat i esperança de vida».2022Jone Mitxelena (Barakaldo, 1985), de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), per una recerca que busca «entendre els mecanismes moleculars implicats en la diseminació del cáncer colorrectal (CRC)» i trobar-hi tractaments efectius. Ana Belén Pérez Oliva (Múrcia, 1981), de l'Institut Murcià de Recerca Biosanitària (IMIB-FFIS), investiga «l'inflamasoma, un conjunt de proteïnes que intervenen en els processos inflamatoris i pot permetre tractar les anèmies congènites».
Nerea Méndez Barbero (Madrid, 1985), de l'Institut d'Investigacions Sanitàries Fundació Jiménez Díaz, estudia la prevenció del dany cardiovascular i, en concret, de l'ateroesclerosi i els aneurismes aòrtics.
Natalia Sánchez de Groot (Barcelona, 1981), de la Universitat Autònoma de Barcelona, pretén «aclarir la relació entre la microbiota intestinal i el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives».
Melissa García Caballero (Màlaga, 1985), per una investigació destinada «a revelar la comunicació entre les cèl·lules immunes i les endotelials, al microambient tumoral», per trobar fàrmacs eficaços.2020/21María Retuerto (Madrid, 1981), de l'Institut de Catàlisi i Petroleoquímica-CSIC, busca «crear una tecnologia per acumular energies renovables en forma d'hidrogen verd (H2) per combatre el canvi climàtic». Jezabel Curbelo (Santa Cruz de Tenerife, 1987) del Dep. de Matemàtiques de la UPC, «analitza l'evolució dels fluids a la natura a través de les equacions que els modelen».
Sonia Ruiz Raga (La Ràpita, 1986), de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, busca «crear dispositius de conversió de llum solar a energia neta de forma efectiva, barata, duradora i sostenible».
Clara Cuesta (Saragossa, 1985), del CIEMAT, estudia «les propietats dels neutrins, per comprendre'n millor el funcionament, l'origen de la matèria i desaparició de l'antimatèria».
Judith Birkenfeld (Bad Homburg, Alemanya, 1983), de l'Institut d'Òptica del CSIC, «investiga el desenvolupament d'una eina per a la detenció primerenca del queratocon, una malaltia ocular de la còrnia que afecta 1 de cada 2.000 persones a Espanya».2019Cristina Romera Castillo (Jaén, 1982), de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, per estudiar noves formes de degradació del plàstic marí. Marta Melé Messeguer (Barcelona, 1982), del Centre de Supercomputació de Barcelona, que «analitza les variacions dels gens entre els individus i les seves implicacions en malalties com el càncer de mama, per a la prevenció d'aquest tipus de càncer».
Sara Cogliati (Milà, 1982), investigadora del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), a Madrid, «per estudiar les característiques clíniques específiques del sexe en les malalties cardiovasculars».
Patricia Fernández Calvo (Galícia, 1979), del Centro de Biotecnología y Genómica de Plantas de la UPM, «per identificar els sucres vegetals que activen les defenses de les plantes i les protegeixen davant d'algunes malalties».
Verónica Torrano (Barcelona, 1978), investigadora en el departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universidad del País Basc, «per desxifrar les vies de comunicació que governen la progressió tumoral del càncer de próstata».2018Ana Ortega Molina (Madrid, 1983), del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), «pel seu estudi de la implicació de ruta de senyalització de mTOR1 a la patologia del limfoma fol·licular i autoimmunitat». Ruth Rodríguez Barrueco, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge/UB, «que treballa en dianes terapèutiques basades en la glicosilació anòmala a les cèl·lules mare del càncer de mama».
Biola María Javierre Martínez (Osca, 1983), de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), «estudia la descripció de noves dianes terapèutiques per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda infantil».
Alicia Gonzalez Martín (Melilla, 1949), de la Universitat Autònoma de Madrid, «pel seu treball en nous reguladors de la tolerància immunològica i malalties autoimmunes».
Meritxell Rovira Clusellas (Barcelona, 1978), del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), «que investiga les cèl·lules ductals pancreàtiques com a font de cèl·lules beta per al tractament de diabetis».2017Mariona Coll (Vic, 1979), de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona,«treballa en nous materials per a la conversió d'energia solar a través de la nanoquímica». Eva Mª Fernández Cabanillas, de la UNED, busca desenvolupar «materials per a l'emmagatzematge d'hidrogen com a font d'energia alternativa respectuosa amb el medi ambient».
Maia García Vergniory (Getxo, 1978), investigadora del Donostia International Physics Center, «que dissenya materials topològics amb possibles aplicacions en la construcció de dispositius de baixa potència».
Mª del Prado Martín Moruno (Madrid, 1981), de la UCM, «l'àrea d'estudi de la qual són les empremtes cosmològiques de les ones gravitacionals en teories gravitatòries».
Mariam Tórtola Baixauli (València, 1977), de l'Institut de Física Corpuscular de la UV, «que intenta desxifrar l'asimetria matèria-antimatèria de l'univers amb oscil·lacions de neutrins com a membre col·laborador de l'experiment DUNE».2016Jaione Valle Turrillas (Pamplona, 1977), del Centre Tecnològic Navarrabiomed, sobre biofilms, «comunitats de bacteris que creixen adherits al tracte intestinal i que podrien ser l'origen de patologies neurodegeneratives com Alzheimer, Parkinson o Huntington». Anna Laromaine (Cassà de la Selva, 1978), «investiga la interacció de nanopartícules amb material biològic per a aplicacions mèdiques».
Vanesa Esteban Vázquez, «estudia les al·lèrgies des de l'interior dels vasos sanguinis per desenvolupar teràpies alternatives a l'adrenalina».
Azucena Bardají (Barbastre, 1974), «treballa sobre la immunització materna per evitar malalties com la tos ferina i el virus respiratori sincitial en embarassades».