Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo (Signor Bruschino, o El fill accidental) és una òpera (farsa giocosa per musica) en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en La fils par Hasard (1809) de René de Chazet i Maurice Ourry. S'estrenà al Teatro San Moisè de Venècia el 27 de gener de 1813. A Catalunya es va estrenar l'agost de 1964 als jardins de la Loggia de Senya Blanca, a S'Agaró.

Entre 1810 i 1813, el jove Rossini va compondre cinc peces per al Teatre San Moisè, començant per La cambiale di matrimonio, la seva primera òpera, i acabant amb Il signor Bruschino. Aquestes farses eren peces curtes, populars a Venècia a finals del segle XVIII i principis del . Eren íntims, amb un repartiment de cinc a vuit cantants, sempre amb una parella d'amants, aquí Sofia i Florville, almenys dues parts còmiques, aquí Bruschino fill, Gaudenzio i Filiberto, i un o més papers menors, aquí Marianna, Bruschino apre i un policia. L'estil exigia molta comèdia visual improvisada pels cantants, i sovint un "tic" lingüístic compulsiu. Aquí, Bruschino pare repeteix sovint la frase "Oh, fa tanta calor!". Les farses de Rossini també tenen un important element sentimental. En general, s'ha descrit com "una comèdia musical vivaç i ràpida, la partitura elegant de la qual revela rastres encara de Cimarosa i fins i tot de Mozart⁣".Osborne, Charles 1994, p. 28

Il signor Bruschino és avançat en l'ús de nous efectes musicals. A l'obertura, Rossini va fer servir els violins com a instruments de percussió en fer-los picar rítmicament sobre les pantalles dels seus llumets. En total són trenta-dos copets que han passat a la història. Aquesta obertura, alegre i enèrgica, és una de les diverses de Rossini que ha adquirit una importància considerable en el repertori de concerts modern.

Representacions Després de l'estrena, l'òpera només va ser realitzada dues vegades durant el , el 2 de juny de 1844 al Teatro Canobbiana a Milà i el 28 de desembre de 1857 al Théâtre des Bouffes-Parisiens a París com Monsieur Brusquino, dirigida per Jacques Offenbach. La seva estrena a Nova York va tenir lloc el 9 de desembre de 1932 a la Metropolitan Opera i es va veure per primera vegada el 14 de juliol de 1960 a Anglaterra, presentada pel Kent Opera Group, una companyia amateur.Gossett and Brauner 2001, p. 779Osborne Charles 1994, p. 27 L'òpera va tornar a aparèixer amb produccions esporàdiques al segle XX a partir del centenari de la mort de Rossini (1968), que va marcar un sensible auge del renaixement de les representacions rossinianes que s'havia iniciat ja a tot Europa alguns anys abans. Altres actuacions han tingut lloc a Itàlia i altres llocs d'Europa, en particular, escenificacions a París i Macerata el 1992. L'agost de 1964, es va representar als jardins de la Loggia de Senya Blanca, a S'Agaró.

Rols Rol Tipus de veu Estrena Cast, 27 de gener de 1813(Director: -) Gaudenzio, tutor i tutor de Sofia baix Nicola De Grecis Sofia soprano Teodolinda Pontiggia Bruschino sènior baix Luigi Raffanelli Bruschino júnior tenor Gaetano Dal Monte Florville, l'amant de Sofia tenor Tommaso Berti Filiberto, hostaler baix Nicola Tacci Marianna, una criada soprano Carolina Nagher Un comissari de policia tenor Gaetano Dal Monte Servidors no parlen

Argument Època: segle XVIII Lloc: Castell de Gaudenzio a França.Osborne, Charles 1994, p. 26

Sofia i Florville estan enamorats, però el seu guardià, Gaudenzio, s'oposa al matrimoni. El pare de Florville i Gaudenzio són antics enemics. El pare de Florville mor, amb el que queda eliminat un obstacle, però Gaudenzio ja ha estat d'acord amb casar Sofia amb el fill del seu antic amic, Signor Bruschino. Sofia mai ha conegut al seu promès, ja que s'han promès per correspondència. En el seu camí per conèixer Sofia, el jove Bruschino s'atura en una taverna, gasta una factura elevadíssima i és detingut per ser incapaç de pagar. Captant l'oportunitat, Florville pretén ser Bruschino fill de manera que es pugui casar amb Sofia. Les complicacions sorgeixen quan Bruschino pare arriba a la casa de Gaudenzio. Afortunadament, però, al final es veu obligat a acceptar Florville com el seu propi fill. En un juganer trio, Florville (com Bruschino fill) demana al seu "pare" el perdó, mentre que Gaudenzio censura al vell Bruschino per la seva falta de simpatia paternal.

Estructura Simfonia 1 Introducció Deh, tu m'assisti, amore (Florville, Marianna, Sofia) 2 Duet Io danari vi darò! (Florville, Filiberto) 3 Cavatina Nel teatro del gran mondo (Gaudenzio) 4 Trio Per un figlio già pentito (Gaudenzio, Bruschino, Florville) 5 Recitatiu i Ària Ah, donate il caro sposo (Sofia) 6 Ària Ho la testa o è andata via? (Bruschino) 7 Duet È un bel nodo (Gaudenzio, Sofia) 8 Final Ebben, ragion, dovere (Gaudenzio, Bruschino, Florville, Sofia, Marianna, Filiberto, Bruschino figlio)

Enregistraments AnyElenc: Gaudenzio, Sofia, Bruschino pare, Marianna, FlorvilleDirector, Teatre d'òpera i orquestraSegell1991Samuel Ramey, Kathleen Battle, Claudio Desderi, Jennifer Larmore, Frank LopardoIon Marin, English Chamber Orchestra (Enregistrat al Henry Wood Hall, Londres, Maig)Àudio CD: DG Cat: 477 5668 & 0008751021988Bruno Praticò, Patrizia Orciani, Natale de Carolis, Katia Lytting, Luca CanoniciMarcello Viotti, Orchestra dei Filarmonici di TorinoÀudio CD: Claves CD 50-8904/05 (reissued on Brilliant Classics)

Referències

Bibliografia

Osborne, Richard (1998), "Il signor Bruschino", a Stanley Sadie (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. xxxx. Londres: MacMillan Publishers, Inc.

Vegeu també Llista d'òperes més importants

Enllaços externs Llibret de l'òpera

Categoria:Òperes ambientades a França Categoria:Òperes de la dècada del 1810 Categoria:Farses (gènere operístic) Categoria:Òperes en italià Categoria:Òperes de Gioachino Rossini Categoria:Òperes del 1813