El Quartet de corda núm. 1, JW VII/8, inspirat en Sonata a Kreutzer -títol que després se li va donar- de Tolstoi, és un quartet de corda compost per Leoš Janáček en molt poc temps, entre el 13 i el 28 d'octubre de 1923, en un moment de gran concentració creativa. Va ser estrenat el 17 d'octubre de 1924 pel Quartet Txec, a qui estava dedicat, en un concert de la Spolek pro moderní hudbu (Societat de Música Contemporània) al Mozarteum de Praga. L'obra va ser revisada pel compositor en l'autògraf del 30 d'octubre al 7 de novembre de 1923. Una partitura de butxaca de l'obra va ser publicada l'abril de 1925 per Hudební matice.
Moviments Amb una durada de 17 minuts, consta de quatre moviments:
Adagio - Con moto Con moto Con moto - Vivo - Andante Con moto - (Adagio) - Più mosso
Origen i context miniatura|El Quartet Txec el 1895 Leoš Janáček, de seixanta-nou anys, finalment havia començat a assolir un renom mundial després de l'estrena a tot el món de Jenůfa. El Quartet txec li va demanar un quartet. Janáček ho va fer en l'increïblement curt espai de nou dies, inspirant-se en la novel·la de Lev Tolstoi Sonata a Kreutzer del 1891. La novel·la es va inspirar al seu torn en la Sonata per a violí núm. 9 de Beethoven, coneguda com la "Sonata Kreutzer" pel nom de qui anava dedicada, Rodolphe Kreutzer.
Janáček ja havia utilitzat la novel·la de Tolstoi el 1908–1909, quan el va inspirar a compondre un Trio per a piano en tres moviments, avui perdut. Els fragments supervivents del Trio suggereixen que era bastant similar al quartet supervivent, i s'han realitzat reconstruccions com a trio de piano. La seva relació amb el quartet posterior només se sap pel comentari del mateix Janáček que el quartet va sorgir d'algunes idees del trio. El violinista Pavel Dědeček, que va tocar en la primera interpretació del trio de piano original, també va assegurar que algunes idees del trio van servir d'inspiració per al quartet.
Anàlisi musical «M'imaginava una dona pobra, turmentada i atropellada, com la que descriu l'escriptor rus Tolstoi a la seva Sonata a Kreutzer», confiava Janáček en una de les seves cartes a la seva jove amiga Kamila Stösslová. A la música del quartet es representa un drama psicològic que conté moments de conflicte, així com esclats emocionals, treballs apassionats corrents cap a la catarsi i el clímax final.
La idea temàtica central de tota l'obra és molt semblant al tema de la simfonia El Danubi del compositor (1923–25). Utilitzant un principi de muntatge temàtic, el quartet gairebé abandona els camps de l'harmonia tradicional, l'homofonia i el contrapunt i, en canvi, s'allibera amb els variats factors sonors típics de Janáček, incloses les seves característiques inflexions modals.
La capacitat inventiva de Janáček va transformar profundament el gènere del quartet de corda, ja que va prescindir completament de les estructures tradicionals i del desenvolupament temàtic clàssic com a principi constructiu. Els seus dos quartets representen una autèntica revolució dins del repertori, definint un estil d’una originalitat inconfusible. A partir de materials d’arrel folklòrica, el compositor crea motius d’una gran força rítmica i expressiva, que no desenvolupa segons els models habituals, sinó que utilitza de manera reiterada i transformadora. Aquesta tècnica, propera al concepte de leitmotiv wagnerià, li permet generar una intensitat acumulativa mitjançant la repetició, la superposició i la fragmentació dels motius.
Els moviments dels seus quartets s’allunyen completament de l’estructura clàssica de narratio, confutatio i confirmatio, i es desenvolupen segons una lògica interna dominada per la tensió expressiva dels leitmotivs. Aquests motius, que van adquirint pes emocional amb el pas del temps, serveixen a Janáček per articular una narrativa musical que evoluciona més per impuls dramàtic que per forma. El compositor elimina sovint les transicions convencionals i introdueix interrupcions brusques o silencis plens d’inquietud, que trenquen la continuïtat i accentuen el dramatisme. Amb aquest procediment, construeix un discurs intensament personal i profundament psicològic, basat en el que ell mateix descrivia com a “formes noves d’imitació que reflecteixin el teatre complex de la nostra consciència”.
El quartet rep el sobrenom de Sonata a Kreutzer perquè s’inspira en la novel·la breu de Lev Tolstoi, en què un home confessa, durant un viatge en tren, la seva tràgica història de gelosia i violència. Convençut que la seva esposa, pianista aficionada, manté una relació amb un violinista amb qui sol tocar, acaba assassinant-la en un arravatament de bogeria. Les cartes de Janáček revelen, però, que la seva lectura de la història és diametralment oposada a la moralització de Tolstoi: no volia denunciar el desig, sinó reivindicar la dona humiliada, la sensualitat reprimida i la llibertat negada. L’obra, per tant, es pot entendre com una condemna de la violència masclista i una exaltació apassionada de l’amor femení i de la seva força vital.
Aquest quartet desenvolupa una narració sonora d’una intensitat excepcional. Segons l’anàlisi detallada de Milan Škampa —autor d’una edició crítica que vincula els motius musicals amb la trama de la novel·la—, el primer moviment traça un retrat profundament humà de la dona: els seus anhels, inquietuds i somnis frustrats. El segon presenta el violinista, figura de fascinació i desig, i reflecteix l’emoció de la trobada entre tots dos. En el tercer, Janáček contraposa la passió amorosa amb la gelosia destructora del marit, que culmina en el quart moviment amb una explosió de violència i tensió gairebé insuportable. El resultat és un discurs musical tan poderós que transcendeix el propi relat literari i adquireix una dimensió emocional autònoma.
Arranjaments Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: banda sonora de la pel·lícula Le Paltoquet arranjament de: Quentin Damamme interpretat per: Viotti Quartet Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: orquestra de corda arranjament de: Richard Tognetti interpretat per: Australian Chamber Orchestra, dtor. Richard Tognetti Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: orquestra de corda arranjament a càrrec de: Mario Brunello interpretat per: Orchestra d'Archi Italiana, dtor. Mario Brunello Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: trio de piano arranjament de: Michal Hájků, (pseudònim de Jarmil Burghauser) interpretat per: Abegg Trio Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: arranjament de: Till Alexander Körber interpretat per: Merlin Ensemble Arranjament apte per a: dos violins, viola i violoncel arranjament per a: trio de piano arranjament de: Stephen Coxe interpretat per: Weilerstein Trio
Referències
Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček
Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1920 Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Composicions musicals del 1924