Els tres desitjos o les vicissituds de la vida, H. 175 (en francès i tal com la va escriure: Les Trois Souhaits ou Les vicissitudes de la vie; en txec: Tři přání aneb Vrtkavosti života), és una òpera cinematogràfica en tres actes composta per Bohuslav Martinů el 1929, sobre un llibret en francès de Georges Ribemont-Dessaignes.Smaczny, Jan. Bohuslav Martinů. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London & New York, 1997.

Composta principalment a París entre la tardor de 1928 i maig de 1929, no es va estrenar fins al juny de 1971 al Teatre Mahen de Brno dirigida per Václav Nosek.Smaczny, Jan. Les trois souhaits. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London & New York, 1997.Robert Simon. Bohuslav Martinů: A Research and Information Guide - 2014 - Page 159 1317806107 Les trois souhaits, H. 175, the satirical “zeitoper” using jazz and film, also had a delayed premiere in 1971. Grove descriu l'obra com "una de les obres més experimentals del compositor, que combina el cinema amb l'acció escènica", i com "un drama madur" és "comparable en impacte teatral a moltes de les òperes posteriors de Martinů".

Origen i context Martinů va abordar l’òpera amb una mirada vital i contemporània, buscant que les seves obres reflectissin el món immediat. Quan tractava temes històrics o tradicionals, els integrava amb idees modernes, fusionant elements del passat amb preocupacions del . Les dues principals fonts d’inspiració en els seus drames musicals van ser, d’una banda, l’art popular txec i, de l’altra, la vida quotidiana de l’home contemporani, combinant-se per generar un flux únic de creativitat. El seu objectiu amb el teatre era que l'espectador es reconegués en l’escena: que els fets semblessin reals i actuals, que poguessin identificar-se amb els personatges i situacions, i que l’acció no aparegués com un espectacle cerimonial, sinó com una representació del món tangible i proper.

Martinů va demostrar una extraordinària capacitat per captar la màgia i la poètica del quotidià. Es va inspirar en el fervor de la multitud esportiva i en l’acollida de la travessa de l’Atlàntic per Charles Lindberg, reflectits en les obres simfòniques Half-Time i La Bagarre. També va incorporar elements còmics, com en l’episodi de lleialtat fallida a Alexandre bis, així com la tragèdia de la desigualtat social i l’egoisme a La Passió grega. Martinů va percebre els mitjans recents, com la ràdio i la televisió, com a nous canals per a l’òpera; d’aquesta manera va escriure dues òperes per a ràdio, Comèdia en el pont i La veu del bosc, i dues per a televisió, The Marriage i Pel que els homes viuen. Prèviament, ja havia explorat altres mitjans com el cinema, el ballet i l’òpera.

El ballet On tourne! era encara un joc innocent dins d’una expedició submarina, mentre que Els tres desitjos és un treball madur, ambientat en un estudi cinematogràfic i construït sobre un conte de fades sobre els desitjos humans i els seus dobles efectes. Martinů va utilitzar melodies i ritmes contemporanis, incloent-hi una versió europea del jazz nord-americà, integrant la poesia del dia a dia amb una actitud optimista envers la vida.

Com a artista, poeta i dramaturg Ribemont-Dessaignes va formar part del moviment surrealista de París. Com a compositor, algunes de les seves obres per a piano, escrites amb una ruleta, havien estat escoltades en una actuació dadaista a la Salle Gaveau. Compositor i llibretista es van conèixer quan l'obra de Ribemont-Dessaignes acabava de ser traduïda al txec.Large, Brian. Martinů. Duckworth, London, 1975, p44. Ribemont-Dessaignes va escriure el llibret de la segona òpera de Martinů Les larmes du couteau (1928) amb un "escenari estrany" i "orientat al jazz".Smaczny, Jan. Bohuslav Martinů. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London & New York, 1997.

L'òpera no només es refereix a la realització d'una pel·lícula, sinó que incorpora el resultat final, amb els mons que xoquen a la pel·lícula que veiem fent-se, i les línies entre la realitat i la irrealitat (pel·lícula) són sovint obscures. L'obra anticipa l'obra mestra posterior Julietta, en la manera en què es planteja l'"òpera dels somnis", amb diverses referències als somnis en el llibret.Allison, John. Czech Republic - Prague. Opera, February 2016, Vol.67, No.2, p184-5. L'òpera és una obra de teatre dins d'una obra, més aviat una narració cinematogràfica dins d'un episodi de la vida real.Nekvasil, Jiří. Bohuslav Martinů - Three Wishes in Rostock. Bohuslav Martinů Newsletter 1) 2007 p10-13. El compositor va planejar una altra col·laboració amb aquest poeta, però no es va acabar mai.Smaczny, Jan. Bohuslav Martinů. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London & New York, 1997.

Ribemont-Dessaignes diu que hi ha una "intensitat vital" en la música de Martinů, que reflecteix i està perfectament en harmonia amb l'acció.Miloš Šafránek. Czechoslovakia - Martinů's opera-film. Opera, September 1971, Vol.22, No.9, p790-792. En gran part del seu temps, la partitura fa referència a "l'enginy de Les Six, La Revue Nègre i els primers tangos de París... mostres d'atonalitat", mentre que "la música peculiar i melancòlica, que demana un pianista de jazz i un quartet de barberia, posa un somriure davant l'amargor de la vida". La partitura demana un banjo, un saxo, un flexatone així com un acordió, aquest últim també utilitzat a Julietta.Allison, John. Czech Republic - Prague. Opera, February 2016, Vol.67, No.2, p184-5. Un entreacte orquestral abans de l'escena final, titulat Le Départ, existeix com a obra orquestral independent.Smaczny, Jan. Les trois souhaits. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London & New York, 1997.

Representacions Malgrat el rebuig de la seva primera òpera Les larmes du couteau pel Festival de Baden-Baden, Martinů i Ribemont-Dessaignes van començar immediatament una col·laboració en una altra òpera, que es va completar poc després el maig de 1929.Large, Brian. Martinů. Duckworth, London, 1975, p44. Les trois souhaits va despertar cert interès l'any 1930 entre els directors de l'Òpera de Berlín-Charlottenburg; Martinů va viatjar a la capital alemanya per presentar l'obra, però les negociacions van fracassar per consideracions financeres i administratives relacionades amb la realització de la pel·lícula i els decorats, molt més grans que el que s'havien utilitzat per crear. L'òpera va rebre la seva estrena pòstuma el 16 de juny de 1971 a l'⁣Òpera Janáček de Brno en una producció del director de cinema Evald Schorm⁣; el director va ser Václav Nosek.Miloš Šafránek. Czechoslovakia - Martinů's opera-film. Opera, September 1971, Vol.22, No.9, p790-792. La fotografia va ser de Jaroslav Kučera.

El maig de 1973, dirigida per Jean-Pierre Jacquillat, una producció dels llavors directors de l'⁣Òpera de Lió Louis Erlo i Jean Aster va ser vista per la vídua del compositor, el repartiment inclou Emmy Gregor com la fada.Mayer, Tony. France - Martinů success. Opera, August 1973, Vol.24 No.8, p736-738. Una altra producció es va muntar a Lió l'octubre de 1990, dirigida per Kent Nagano en una producció de Louis Erlo i Alain Maratrat⁣; amb un repartiment que inclou Gilles Cachemaille, Jocelyne Taillon, Jules Bastin i Béatrice Uria-Monzon, es va publicar posteriorment en vídeo.Worldcat entry for Les trois souhaits ou les vissitudes de la vie, Polygram vidéo-cassette, accessed 6 August 2020.

L'òpera es va produir al Teatre Nacional de Praga l'any 1990, amb Jan Štych dirigint, i de nou el desembre de 2015 pel Teatre Nacional de Moràvia-Silesia d'Ostrava sota la direcció de Jakub Klecker.Allison, John. Czech Republic - Prague. Opera, February 2016, Vol.67, No.2, p184-5.

Una producció de gener de 2007 a la Großes Haus, Das Volkstheater Rostock, Alemanya dirigida per Peter Leonard, dirigida per Jiří Nekvasil, i amb Olaf Lemme (Juste/Arthur), Ines Wilhelm (Indolenda), Christoph Kayser (Adolphe), Lucie Ceralová (Fairy/Lilian Nevermore) va ser el primer sense talls musicals; al començament de l'acte 3 es van eliminar només alguns diàlegs.Nekvasil, Jiří. Bohuslav Martinů - Three Wishes in Rostock. Bohuslav Martinů Newsletter 1) 2007 p10-13.

Rols Rol (paper a la pel·lícula) Tipus de veu Estrena Elenc, 16 de juny de 1971(Director: Václav Nosek )Brno State Opera archive accessed 4 August 2020. + programme booklet Artur de St. Barbe (Mr. Juste) baríton Jaroslav Souček Nina València (Indolenda) mezzosoprano Milada Šafránková Serge Eliacin (Adolf) tenor Josef Škrobánek Lilian Nevermore (Fada) mezzosoprano Eva Výmolová Eblouie Barbichette (Žebračka) soprano Jarmila Krátká Adelaida, la minyona de Nina (Barmanka) mezzosoprano Libuše Lesmanová Director parlat Jiří Přichystal Kapitán baix Václav Halíř Majordomo tenor Zdeněk Soušek General baríton Jaroslav Ulrych Ministre d'Hisenda baríton František Kunc Dina soprano Jaroslava Janská Cantant argentí tenor Zdeněk Pospíšilík Barman tenor Jiří Holešovský Námořní hlídka / Telefonista / Cambrer parlat Pavel Stejskal Dues dames i un cavaller Mahulena Motlová, Míla Lubichová, Jiří Bakala Pallassos (ballarins) Juraj Dubovec, Emanuel Fišer, Arnošt Stejskal Cor

Argument Pròleg Un cor que canta sobre els diners, amb una tornada de "mil dòlars" és tallat per l'entrada del director i l'equip d'una pel·lícula que comença els frenètics preparatius per al rodatge. Mentre el director organitza el rodatge hi ha una crida urgent perquè faltin accessoris i vestits. Des dels seus camerinos entren els protagonistes: Nina Valencia (interpretant a Indolenda) i el seu marit Arthur de St. Barbe (Mr. Juste), Serge Eliacin (Adolf) i Lillian Nevermore (la fada). Després d'un breu coqueteig entre Serge i Nina, comença el rodatge, i la història de la pel·lícula i l'òpera.

Acte 1 Els dos primers actes tenen lloc en un plató de pel·lícula on s'està fent la pel·lícula de la història dels tres desitjos (de riquesa, joventut i amor). El so d'un rellotge de cucut al dormitori de Juste anuncia el matí. El seu matrimoni s'ha acabat clarament, i ell surt a caçar al bosc, que s'ha convertit en el substitut de la seva antiga vida sexual. La seva dona intenta aferrar-se al record del seu somni de la darrera nit que implica "Tres estrelles en una sola trampa! Una rosa sense espines! Una flor blau daurat? Un lliri de neu negre!”, els mateixos elements onírics que ha viscut Adelaide, la criada de la parella. Al bosc, Juste es troba amb una fada atrapada en un parany, l'allibera i la porta a casa. Indolenda, avorrida, coqueteja amb Adolf, el seu cosí petit, que mostra poc interès per la seva parenta gran. Quan Juste porta la fada a casa, ella elimina qualsevol sospita que podria ser una nova mestressa prometent-se que complirà tres desitjos si recuperava la seva llibertat. Indolenda fa el primer desig, ser ric. La casa de Juste s'omple de seguida d'objectes de riquesa i es canvien per roba glamurosa! Els convidats elegants entren delectant-se amb les riqueses. Mentrestant, la Fada revela un secret: es tracta d'una festa de compromís per a Adolf i la rica Eblouie Barbichette. Com a regal de noces, la Fada els ofereix una illa daurada amb un palau daurat. Amb el cor entonant "La vida és bella!" l'acte acaba.

Acte 2