La Simfonia de cambra núm. 1 per a orquestra de corda, op. 145, fou composta per Mieczysław Weinberg el 1986.

Weinberg la va completar a Moscou durant el mes d'agost de 1986, es va estrenar durant el Festival de Tardor de Moscou amb un gran èxit. És una adaptació quaranta-cinc anys després del Quartet de corda núm. 2, op. 3, compost l'any 1940 a Minsk durant la seva estada a Belarús i dedicat a la memòria de la seva mare i la seva germana, probablement assassinades a Trawniki el 1943.

Moviments La simfonia té una estructura de quatre parts: Allegro Andante Allegretto Presto

Origen i context Durant els seus últims anys creatius, Weinberg va concentrar-se especialment en el gènere simfònic. Les tres darreres simfonies i les quatre simfonies de cambra formen un conjunt fermament connectat, construït a partir de referències internes i revisions de materials anteriors, tancant així un ampli cicle musical que abraça la seva trajectòria compositiva. És especialment revelador que aquestes simfonies de cambra arribin després d’haver compost dinou simfonies per a gran orquestra: projecten una ombra reflexiva sobre la totalitat de la seva producció.

El mateix Weinberg va mostrar certa indecisió a l’hora de posar el títol de simfonia de cambra a aquestes obres. Quan li van preguntar per què distingia aquestes peces, tenint en compte que la seva segona, setena i desena simfonia compartien pràcticament la mateixa plantilla instrumental, va confessar: «És cert, vaig anar una mica perdut. En realitat aquesta nova simfonia no difereix gaire de les que ha esmentat pel que fa a la naturalesa del gènere. Sap, no volia continuar afegint números tan elevats a la meva llista de simfonies».

Tot fa pensar que, més enllà d’evitar rivalitzar numèricament amb les 27 simfonies de Nikolai Miaskovski, Weinberg va triar el terme de cambra perquè aquestes obres reprenen, de manera directa o indirecta, música preexistent. Les tres primeres simfonies de cambra són versions reorquestrades, completes o parcials, d’antics quartets de corda, escrits dècades abans.

La Simfonia de cambra núm. 1 n’és un exemple clar: és una adaptació del Quartet de corda núm. 2, que ell mateix havia revisat poc abans i que comparteix número d’opus amb la simfonia. El quartet original va ser compost el 1940, en el període que Weinberg va passar a Minsk estudiant amb Vladislav Zolotariov, quan deixà enrere el piano per dedicar-se plenament a la composició. Malgrat que aquesta obra de cambra va romandre gairebé inèdita, la versió orquestral –dedicada a la memòria de la seva mare i la seva germana, assassinades probablement a Trawniki el 1943– ha adquirit un paper destacat en el repertori i és, avui, una de les creacions més interpretades i enregistrades de Weinberg.

Anàlisi musical El primer moviment es desplega amb una marxa d’energia creixent, definida per un tema rítmic que es va tornant més penetrant i agut amb el pas dels minuts. El desenvolupament és dens i concentrat, fent emergir les tensions harmòniques latents fins a un breu clímax. La reexposició recupera el material inicial, però amb variacions que intensifiquen el discurs fins a una coda que s’esvaeix en un final incert i vacil·lant.

El segon moviment s’inicia amb una línia meditativa sustentada pel pizzicato de la corda. A partir d’aquí, el discurs s’expandeix cap a un punt culminant d’intensitat emotiva, seguit d’una secció més àgil –probablement incorporada durant la revisió posterior. La música retorna al tempo inicial, però sense resoldre’s: l’últim passatge, greu i contigu, destrueix qualsevol expectativa de conciliació.

El tercer moviment, afegit durant la reescriptura de l’obra, funciona com un intermezzo lleuger i sinuós, construït a partir d’un motiu melòdic que es replega constantment sobre si mateix, amb un to quasi irònic.

El quart moviment trenca l’ambigüitat amb un tema decidit i enèrgic. La progressió avança amb força renovada, passant per un episodi central breu, estretament lligat al material principal. El retorn d’aquest tema desemboca en una coda resolutiva, que tanca l’obra amb uns acords sobtats que passen d’un dolorós mi bemoll menor a un inesperat i lluminós do major.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1986 Categoria:Simfonies de Mieczysław Weinberg Weinberg 01 Categoria:Composicions per a orquestra de corda Categoria:Simfonies de cambra