En fisiologia cardiovascular, volum telediastòlic (VTD) és el volum de sang al ventricle dret o esquerre al final de l'ompliment de la diàstole que és quantitat de sang present al ventricle al final de la diàstole. Com que VTD grans causen una major distensió del ventricle, VTD s'utilitza sovint com a sinònim de precàrrega, que fa referència a la longitud dels sarcòmers en el múscul cardíac abans de la contracció (sístole). Un augment del VTD augmenta la precàrrega del cor i, mitjançant la mecanisme de Frank-Starling del cor, augmenta la quantitat de sang expulsada del ventricle durant la sístole (volum sistòlic)
Referències
Categoria:Fisiologia cardiovascular