Margalida Comas i Camps (Alaior, 25 de novembre de 1892 - Exeter, 28 d'agost de 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona i possiblement la científica espanyola més important del primer terç del . Comas fou també una gran defensora de la innovació pedagògica, i contribuí de manera molt significativa al procés de construcció de la didàctica de les ciències a Espanya. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el butlletí de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.
Biografia Va créixer en una família de pensament progressista que estimava la cultura. El seu pare, Gabriel Comas i Ribas, natural d'Esporles (Mallorca), era un mestre amb idees liberals que va participar activament als moviments de renovació pedagògica de la Institució Lliure d'Ensenyament i va transmetre als seus fills que l'educació era clau per al desenvolupament de la societat. Margalida Comas va cursar els primers anys del batxillerat a l'Institut de Maó i quan el pare va ser traslladat a Palma, ella va continuar els estudis a l'Instituto General y Técnico de Baleares d'aquella ciutat. En acabar el curs 1910-1911 va obtenir el títol de batxillerat amb la qualificació d'excel·lent, i el mes de setembre li van concedir el premi extraordinari de batxillerat de la secció de Ciències per un estudi sobre la cooperació entre plantes i insectes en la pol·linització. Un dels membres del tribunal que va avaluar aquell treball era el zoòleg Josep Fuset, que seria més endavant un dels seus mentors.
Amb el títol de batxillerat, va sol·licitar permís a l'Escola Normal de Mestres de les Balears per examinar-se de les assignatures que li faltaven per obtenir els títols de mestra elemental i superior. Era un cas excepcional, perquè les noies que volien ser mestres, després de l'escola primària es matriculaven a l'Escola Normal, sense fer el batxillerat. La directora de l'Escola Normal ho va consultar al rector de la Universitat de Barcelona (aleshores no hi havia universitat a les Illes), el qual va recórrer al subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública. La seva petició va ser aprovada i a final de setembre de 1911, obté el títol de Mestra Superior amb la qualificació d'excel·lent.
També el 1911, Margalida Comas viatjà per primera vegada a l'estranger, acompanyant el seu pare i un altre mestre en un viatge d'estudis a França, Bèlgica i Suïssa, comissionats per l'Ajuntament de Palma. I el novembre de 1911 ella començà una estada de nou mesos a Albi (França), on ocupava el càrrec de lectora d'espanyol a l'Escola Normal d'aquella ciutat i aprofità per perfeccionar els seus coneixements de francès i obtenir el Brévet élémentaire, que l'habilitava per fer classes a l'escola primària francesa.
Després de l'estiu de 1912, Margalida Comas anà a Madrid per fer les proves d'accés a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, en la qual va ingressar amb el número 1 en la Secció de Ciències. Mentre estudiava, va haver de treballar perquè els ingressos de la seva família eren migrats i va fer clases a l'International Institute for Girls (Institut Internacional per a Noies), que s'havia establert a Madrid el 1910. El 1915 va acabar els seus estudis, després de ser cada curs la número de la Secció de Ciències de l'Escola i va obtenir el títol de Mestra de Primera Ensenyança Normal, que li permetia impartir classes en escoles normals o accedir al cos d'Inspecció educativa. El darrer curs era obligatori presentar una memòria original de recerca i la de Margalida Comas es titulava Instrucción en cálculo de los niños madrileños, siguiendo las pruebas de Vaney. El claustre de professors de l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid la va proposar per a la plaça de professora Numerària de Física, Química i Història Natural de l'Escola Normal de Mestres de Santander, de la qual va prendre possessió l'1 de setembre de 1915. En aquesta institució va desenvolupar el seu interès per la pedagogia. Va realitzar diversos viatges a París i a Londres per ampliar estudis sobre la metodologia de l'ensenyament de les ciències.
A Santader, feu amistat amb la professora Mercedes Rico Soriano (1872-1939), col·lega seva que impartia classes de matemàtiques a l'Escola Normal. Tenia vint anys més que ella, però compartia les mateixes inquietuds pedagògiques i científiques i l'animà a continuar la seva formació científica i estudiar ciències naturals. L'agost de 1918, Margalida Comas presentava una sol·licitud de matrícula no oficial a la Universitat de Barcelona, per examinar-se de zoologia. Era una matèria que havia preparat pel seu compte, treballant al Laboratori de Biologia Marina de Porto-Pi amb el professor Josep Fuset, que ho va acreditar en la instància presentada per Margalida Comas. Va fer l'examen i va obtenir un excel·lent amb honor. Però era difícil compaginar els estudis a la Universitat de Barcelona i la seva feina a Santander i l'abril de 1919 va demanar el trasllat a la Universitat Central, a Madrid. Així, en un mateix curs va aprovar algunes assignatures a Barcelona i d'altres a Madrid. El curs 1919-1920 no va examinar-se de cap assignatura, però va continuar la seva formació pedagògica i durant les vacances de Setmana Santa va anar a França per visitar diversos centres d'ensenyament.
El 1920, la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va treure una convocatòria de pensions i Margalida va sol·licitar-ne una per anar a Londres. La hi van concedir i va passar el primer trimestre del curs 1919-1920 al Bedford College for Women de la Universitat de Londres, que era el primer centre d'educació superior per a dones que va establir-se a Anglaterra, i va seguir-hi cursos de Química, Física, Botànica i Zoologia, a més de treballar en el laboratori. Els altres dos trimestres va estudiar Zoologia en el King's College i Física i Química, en els cursos nocturs de l'Institut Sir John Cass. Estava també interessada en la metodologia de l'ensenyament de les ciències i va seguir alguns cursets sobre aquesta temàtica, a més de visitar centres educatius.
Per continuar els seus estudis de llicenciatura en Ciències, li era més convenient residir a Barcelona o a Madrid que no pas a Santander i el 1922 va aconseguir una permuta a l'Escola Normal de Tarragona. A més de la seva activitat docent, va impartir conferències sobre l'ensenyament de les ciències a Anglaterra, que després va publicar en un recull, i va reprendre els estudis de llicenciatura de Ciències a la Universitat de Barcelona. En els tres cursos entre 1922 i 1925 va examinar-se de les assignatures que li faltaven i el 17 de febrer de 1925 va fer l'examen de grau, amb la qualificació d'excel·lent. Mentre estudiava i treballava, va escriure el seu primer article científic, en què descrivia un treball fet durant l'estiu sobre l'estructura microscòpica del cor dels cefalòpodes i que va publicar-se al vutlleí de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural. El mateix any, 1925, va examinar-se de les assignatures de doctorat, però li quedava per fer encara el treball de recerca. El 1926 va obtenir una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per a un any, que després li van prorrogar un any més, i va poder anar dos anys a la Sorbona de Paris per fer el treball de recerca, que li va dirigir el Professor Maurice Caullery i redactar la memòria d'investigació, "Contribución al conocimiento de la Biología de Chironomus thummi y de su parásito Paramermis contorta". Va llegir la tesi el gener de 1928, a la Universitat Central de Madrid (fins a 1954 va ser l'única universitat que a Espanya conferia el títol de doctor), i va rebre la qualificació d'excel·lent d'un tribunal presidit per Odón de Buen. Comas va centrar els seus treball de recerca en temes que havia plantejat la biologia moderna a partir del desenvolupament de la genètica, la teoria de l'evolució o el coneixement dels cromosomes i la determinació del sexe. Malgrat l'excel·lència del seu treball de recerca i els elogis que va rebre la seva tesi doctoral, la carrera científica experimental de Comas no va anar més enllà.
El 1931, Margalida Comas va casar-se amb Guillem Bestard, prestigiós fotògraf mallorquí, dedicat també a la pintura. Bestard, nascut a Pollença, era vidu i amb un fill i bon amic de la família Comas. La parella va establir-se a Barcelona, on aleshores vivien també els pares d'ella perquè el 1923 el pare havia obtingut el trasllat a una escola d'aquella ciutat. Tot i que els Bestard-Comes visquessin a Barcelona, Margalida va mantenir el seu lloc de treball a l'Escola Normal de Tarragona, de la qual havia estat nomenada directora. Aviat, però, va deixar l'Escola Normal de Tarragona per passar en comissió de servei a l'Escola Normal de la Generalitat, un nou centre de formació de mestres creat a manera d'assaig pedagògic que havia de servir de model per a altres escoles normals. A Barcelona, la seva vida professional i també la social eren molt intenses. Va participar en les activitats del Lyceum Club de Barcelona, un club de dones creat per iniciativa d'Aurora Bertrana i Carme Karr seguint el model d'altres que ja existien a diferents ciutats europees i americanes, i que tenien com un dels seus principals objectius promoure la lluita pels drets de les dones.
El curs 1932-33 va ser nomenada sots-directora de l'Escola Normal de la Generalitat, membre del Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i finalment, el 1933, professora de la secció de Pedagogia de la Facultat de Filosofia, Lletres i Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir l'assignatura "Biologia infantil".
Durant els anys de la República va formar part de les comissions d'ensenyament de Catalunya i el 1933 va ser secretària del Consell Regional de Segon Ensenyament, on era l'única dona. Amb la col·laboració de Concepció Casanova, va dirigir un seminari sobre la formació dels conceptes científics i el llenguatge infantil. Va participar en diversos congressos, entre els quals el de la Federació Mundial d'Associacions d'Educació. A l'escola d'estiu de 1935 va presentar la ponència «Bases per a l'ensenyament de les ciències naturals».
Quan començà la Guerra Civil espanyola es trobava a Madrid com a membre d'un tribunal d'oposicions. Va quedar aïllada de la seva família; el seu marit i els seus pares i germanes eren a Pollença, on havien començat ja les vacences d'estiu. No se sap exactament què va fer els dies següents al 18 de juliol. Possiblement va anar a Barcelona, però no pas travessant la frontera francesa per Irun, com s'ha dit en algunes obres sobre ella. Tenint en compte les zones en què va quedar dividida la península Ibèrica, hauria estat molt difícil per a una persona d'idees republicanes ben conegudes viatjar de Madrid a Irun, perquè hauria hagut de travessar territoris que eren en mans de les tropes sublevades. El que se sap de cert, per una carta que va escriure a una família amiga, és que el mes d'octubre Margalida Comas era a Barcelona. I la carta no fa cap referència a la complicació que hauria estat viatjar de Madrid a Barcelona passant per França.
A finals de 1937 va viatjar a Anglaterra comissionada per la Universitat de Barcelona per fer tasques de propaganda antifeixista. Més endavant, quan el National Joint Committee for Spanish Relief va dur a Anglaterra uns 4000 nens i nenes bascos per evitar-los el perill dels bombardejos i la fam, Margalida Comas s'hi va interessar i va visitar les diverses colònies per on els havien distribuït per tot Gran Bretanya. La manca de coneixement de la llengua anglesa per part d'aquelles criatures els causava molt problemes, entre els quals la dificultat d'accés a la instrucció. A través de l'ambaixador espanyol a Londres, que va fer les gestions amb el Ministeri d'Instrucció Pública, Margalida Comas va ser nomenada delegada del Ministeri per continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l'educació dels nens bascos refugiats.