miniatura|328x328px|Exemple de dimensionament geomètric i tolerància Dimensionament i tolerància geomètrica (GD&T) és un sistema per definir i comunicar toleràncies i relacions d'enginyeria. Utilitza un llenguatge simbòlic en dibuixos d'enginyeria i models sòlids tridimensionals generats per ordinador que descriuen explícitament la geometria nominal i la seva variació permesa. Indica al personal de fabricació i a les màquines quin grau de precisió i precisió es necessita en cada característica controlada de la peça. GD&T s'utilitza per definir la geometria nominal (teòricament perfecta) de peces i conjunts, per definir la variació permesa en la forma i la mida possible de les característiques individuals i per definir la variació permesa entre les característiques.

Les especificacions de dimensionament defineixen la geometria nominal, modelada o prevista. Un exemple és una dimensió bàsica. Les especificacions de tolerància defineixen la variació permesa per a la forma i possiblement la mida de les característiques individuals, i la variació permesa en l'orientació i la ubicació entre les característiques. Dos exemples són dimensions lineals i marcs de control de característiques mitjançant una referència de dades (tots dos es mostren a continuació).

Hi ha diversos estàndards disponibles a tot el món que descriuen els símbols i defineixen les regles utilitzades a GD&T. Un d'aquests estàndards és l'American Society of Mechanical Engineers (ASME) Y14.5. Aquest article es basa en aquest estàndard. Altres estàndards, com els de l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) descriuen un sistema diferent que té regles d'interpretació molt diferents (vegeu GPS&V). L'estàndard Y14.5 proporciona un conjunt de regles força complet per a GD&T en un sol document. Les normes ISO, en comparació, normalment només aborden un únic tema alhora. Hi ha estàndards separats que proporcionen els detalls de cadascun dels símbols i temes principals a continuació (p. ex. posició, planitud, perfil, etc.). BS 8888 proporciona un document autònom que té en compte molts estàndards GPS&V.

Filosofia de dimensionament i tolerància Segons l'estàndard ASME Y14.5-2009, el propòsit de GD&T és descriure la intenció d'enginyeria de peces i conjunts. El marc de referència de referència pot descriure com s'adapta o funciona la peça. GD&T pot definir amb més precisió els requisits dimensionals d'una peça, permetent més d'un 50% més de zona de tolerància que el dimensionament de coordenades (o lineal) en alguns casos. L'aplicació adequada de GD&T garantirà que la peça definida al dibuix tingui la forma desitjada, s'ajusti (dins dels límits) i funcioni amb les toleràncies més grans possibles. GD&T pot afegir qualitat i reduir costos al mateix temps mitjançant la productivitat.

Hi ha algunes regles fonamentals que cal aplicar (es poden trobar a la pàgina 7 de l'edició de 2009 de la norma):

Totes les dimensions han de tenir una tolerància. Cada característica de cada peça fabricada està subjecta a variacions, per tant, s'han d'especificar els límits de variació permesos. Les toleràncies més i menys es poden aplicar directament a les dimensions o des d'un bloc de tolerància general o una nota general. Per a les dimensions bàsiques, les toleràncies geomètriques s'apliquen indirectament en un marc de control de característiques relacionat. Les úniques excepcions són les dimensions marcades com a mínim, màxim, estoc o referència. Les dimensions defineixen la geometria nominal i la variació permesa. No es permet mesurar i escalar el dibuix excepte en determinats casos. Els dibuixos d'enginyeria defineixen els requisits de les peces acabades (completes). Totes les dimensions i tolerància necessàries per definir la peça acabada s'han de mostrar al dibuix. Si les dimensions addicionals serien útils, però no són necessàries, es poden marcar com a referència. Les dimensions s'han d'aplicar a les característiques i disposar-les de manera que representin la funció de les característiques. A més, les dimensions no s'han de sotmetre a més d'una interpretació. S'han d'evitar les descripcions dels mètodes de fabricació. La geometria s'ha de descriure sense definir explícitament el mètode de fabricació. Si calen determinades mides durant la fabricació però no calen en la geometria final (per contracció o altres causes), s'han de marcar com a no obligatoris. Totes les dimensions i tolerància s'han d'ordenar per a una màxima llegibilitat i s'han d'aplicar a les línies visibles en perfils reals. Quan la geometria es controla normalment per mides de calibre o per codi (per exemple, materials d'estoc), les dimensions s'han d'incloure amb el calibre o el número de codi entre parèntesis després o per sota de la dimensió. S'assumeixen angles de 90° quan les línies (incloses les línies centrals) es mostren en angle recte, però no es mostra explícitament cap dimensió angular. (Això també s'aplica a altres angles ortogonals de 0°, 180°, 270°, etc.) Les dimensions i toleràncies són vàlides a 20 °C (68 °F) i 101.3 kPa (14,69 psi) tret que s'indiqui el contrari. Tret que s'indiqui explícitament, totes les dimensions i toleràncies només són vàlides quan l'article es troba en estat lliure. Les dimensions i les toleràncies s'apliquen a la longitud, l'amplada i la profunditat d'una característica, inclosa la variació de forma. Les dimensions i toleràncies només s'apliquen al nivell del dibuix on s'especifiquen. No és obligatori que s'apliquen a altres nivells de dibuix, llevat que les especificacions es repeteixin en els dibuixos de nivell superior.

Referències

Categoria:Disseny industrial