La batalla de Bois-de-Céné va tenir lloc el 6 de desembre de 1793 durant la Revolta de la Vendée.
Preludi i forces presents miniatura|Abadia de l'Île-Chauvet Article detallat Batalla de Bouin. El 6 de desembre de 1793, Charette aconseguí escapar de l'illa de Bouin amb part de les seves tropes després de ser colpejat per les forces republicanes de l'ajudant general Jordy.Loidreau 2010, p. 332. A les 3 de la tarda arriba a Châteauneuf.Loidreau 2010, p. 332. El seu exèrcit tenia 800 supervivents segons l'estimació de Jordy, 4,6 o 1.200 segons la del tinent coronel republicà Dominique Aubertin.Aubertin 1824, p. 72. Al final del dia, els Vendeans es van trobar amb un comboi republicà entre Bois-de-Céné i Châteauneuf que escortava caixes de municions.Dumarcet 1998, p. 293Chassin, t. III, 1894, p. 389. La força dels republicans era de 300 homes a peu i uns quants genets segons les memòries del líder de Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La ChampionnièreDumarcet 1998, p. 293 i de 400 homes segons Charles-Joseph Auvynet.Dumarcet 1998, p. 296 Segons les memòries anònimes de l'administrador militar, el destacament estava format per 300 homes del 3r batalló de voluntaris d'Ille-et-Vilaine i una companyia de genets de Nantes dirigida pel general Nicolas Haxo.Administrateur militaire 1823, p. 117-118. Tanmateix, a les seves memòries, Aubertin, que diu tenir les seves dades del mateix Haxo, indica que el general només tenia 80 homes d'un batalló d'Ille-et-Vilaine, dotze genets de Nantes i el seu estat major.Aubertin 1824, p. 73-75.
Procediment Els enfrontaments van tenir lloc entre Bois-de-Céné i Châteauneuf, no gaire lluny de l'abadia d'Île-Chauvet.Gabory 2009, p. 331. Els diferents testimonis no coincideixen del tot en el curs de la lluita. Segons Lucas de La Championnière, la cavalleria va fugir des de l'inici de l'atac, però el general Haxo va oposar una llarga resistència amb el batalló d'Ille-et-Vilaine.Administrateur militaire 1823, p. 117-118. Tanmateix, no va poder evitar que els reialistes s'emportessin uns quants caixons de munició.Administrateur militaire 1823, p. 117-118.
Segons l'adjudant general Aubertin, l'alerta es va donar quan Haxo i el seu estat major estaven reunits en una casa. Els dos bàndols estan sorpresos per la trobada i els vendeneans es mostren reticents a llançar l'atac.Aubertin 1824, p. 73-75. No obstant això, van acabar notant el reduït nombre de republicans, però es van retirar per por a l'arribada de reforços.Aubertin 1824, p. 73-75. Segons Aubertin, l'enfrontament es limitava a l'intercanvi d'alguns trets.Aubertin 1824, p. 73-75.
Després de la baralla, Haxo va a Beauvoir-sur-Mer.Aubertin 1824, p. 73-75. Els Vendeans es van retirar a Saint-Étienne-de-Mer-Morte.Dumarcet 1998, p. 293
Pèrdues Aquesta victòria, qualificada de «miracle» per Lucas de La Championnière,Dumarcet 1998, p. 296 va permetre als Vendeans apoderar-se de municions, armes i una trentena de cavalls.Loidreau 2010, p. 334. El nombre de caixons capturats varia segons les fonts: només un segons Aubertin,Aubertin 1824, p. 73-75. dos segons l'administrador militarAdministrateur militaire 1823, p. 117-118. i tres segons Lucas de La Championnière i Le Bouvier-Desmortiers.Gabory 2009, p. 331.Le Bouvier-Desmortier, t. I, 1809, p. 208-209.
No es coneixen les pèrdues. Segons les memòries de Charles-Joseph Auvynet, els homes de l'escorta van ser "quasi completament sacrificats".Dumarcet 1998, p. 296 Segons Le Bouvier-Desmortiers, l'escorta va perdre tres quartes parts dels seus homesLe Bouvier-Desmortier, t. I, 1809, p. 208-209. i sis republicans van ser capturats a Châteauneuf abans de la lluita.Dumarcet 1998, p. 296 D'altra banda, segons les memòries de l'adjudant general Aubertin, el combat va acabar «sense pèrdues notables per cap banda».Aubertin 1824, p. 73-75.
Notes i referències
Referències
Bibliografia Dominique Aubertin, Mémoires sur la guerre de la Vendée, en 1793 et 1794, par l'adjudant-général Aubertin, Paris, Baudoin frères, libraires-éditeurs, 1824, 175 p. Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p. Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2009, 1504 p. (). Mémoires sur la Vendée comprenant les mémoires inédits d'un ancien administrateur miliaires des armées républicaines, et ceux de Madame de Sapinaud, Baudoin frères, Libraires, 1823, 224 p. Urbain-René-Thomas Le Bouvier-Desmortiers, Réfutation des calomnies publiées contre le général Charette, t. I, 1809, 630 p. Simone Loidreau, «Charette l'insaisissable - 6 décembre 1793», dans Hervé Coutau-Bégarie et Charles Doré-Graslin (dir.), Histoire militaire des guerres de Vendée, Economica, 2010, 656 p. Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p. Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. II, Baudoin frères, Libraires-éditeurs, 1824, 515 p.
Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée