miniatura|Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Va ser la dinastia més llarga coneguda d'aquell estat, que va governar durant tot el període conegut com a «Babilònic mitjà» (1595-1000 aC).
Els cassites eren un poble de fora de Mesopotàmia, del qual es desconeix l'origen, encara que molts autors teoritzen que es van originar a les muntanyes de Zagros. Els seus reis van trigar més d'un segle a consolidar el seu poder a Babilònia en condicions que encara no estan clares. Malgrat el seu origen extern, els reis cassites no van modificar les tradicions ancestrals de Babilònia i, al contrari, van posar ordre al país després de les turbulències que van marcar el final de la primera dinastia.
No essent grans conqueridors, van emprendre una gran quantitat de treballs de construcció, sobretot els grans temples, van contribuir a l'expansió de les terres agrícoles i sota els seus auspicis la cultura babilònica va florir i es va expandir per tot l'Orient Mitjà.
El període cassita és encara molt poc conegut, a causa de l'escassetat de fonts relacionades amb ell, de les quals es publiquen poques. Els aspectes econòmics i socials, en particular, estan molt poc documentats, a excepció del que es refereix a les donacions reials testimoniades per les esteles de donació característiques de l'època, els kudurrus.
Durant el mandat de la dinastia, el poder de Babilònia es va establir definitivament sobre tots els antics estats de Sumer i Accad, formant el país anomenat «Karduniaix» (Karduniaš). A partir dels cassites, qui volia dominar Mesopotàmia havia de regnar a Babilònia. Aquesta estabilitat és notable perquè és l'única dinastia babilònica el poder de la qual no va derivar de l'herència d'un o dos regnats fundacionals brillants seguits d'una decadència progressiva.
Fonts històriques Malgrat la seva llarga durada, el període de la dinastia cassita està poc documentat; les fonts són escasses i poques d'elles s'han publicat. Els rastres arquitectònics i artístics d'aquesta època són també escassos; provenen principalment del jaciment de Dur-Kurigalzu, on es va trobar l'únic conjunt monumental del període cassita, format per un palau i diversos edificis de culte. Altres edificis es van descobrir en diversos llocs babilònics més grans, com Nippur, Ur i Uruk. També s'han descobert altres jaciments menors pertanyents al regne cassita als turons de Hanrim: Tel Mohammed, Tel Inlie i Tel Zubeidi. Més lluny, al jaciment de Terca (a l'Eufrates mitjà), i a les illes de Failaka (a l'actual Kuwait) i Bahrain (al golf Pèrsic), també hi ha alguns rastres del domini cassita. Els baixos relleus gravats en kudurrus i segells cilíndrics són els testimonis més coneguts de les realitzacions dels artistes de l'època.
Pel que fa a l'epigrafia, J. A. Brinkman, gran expert en fonts de l'època, ha estimat que s'han trobat aproximadament 12.000 textos del període,[Brinkman 1974] és una obra actualment datada, però segueix sent fonamental per a la presentació de les fonts d'aquest període. la majoria pertanyents a l'arxiu administratiu de Nippur, dels quals només s'han publicat prop del 20%.La publicació de bona part dels textos publicats es troba a [Sassmannshausen 2001], l'única publicació recent d'un corpus de fonts de Nippur, que va duplicar el nombre de textos publicats del període cassita. Es van trobar en excavacions estatunidenques realitzades principalment a finals del i s'emmagatzemen a Istanbul i Filadèlfia. La resta provenen d'altres llocs; hi ha quaranta tauletes trobades a Dur-Kurigalzu que s'han publicat, d'altres d'Ur, i a la ciutat de Babilònia s'han trobat conjunts de tauletes econòmiques privades i textos religiosos que no s'han publicat. Als jaciments dels turons de Hanrim també s'han trobat tauletes, la majoria no publicades,Aquestes tauletes de monticle de Hanrim s'esmenten, per exemple, a [Kessler 1982]. i també hi ha tauletes la procedència de les quals es desconeix (l'arxiu «Peiser»). La major part d'aquesta documentació és de caràcter administratiu i econòmic, però també hi ha algunes inscripcions reials i textos erudits i religiosos.
Les inscripcions reials dels reis cassites, poques en nombre i generalment breus, aporten poca informació sobre la història política de la seva dinastia. Cal recórrer a les fonts posteriors, que són les cròniques històriques escrites a principis del mil·lenni I aC, la Història Sincrònica i la Crònica P, que aporten informació principalment sobre els conflictes entre els reis cassites i els reis assiris. Les inscripcions reials d'aquest últim, molt abundants, aporten informació essencial sobre les mateixes guerres. Les inscripcions reials elamites són una mica menys fiables. A aquestes fonts també s'afegeixen algunes cartes de la correspondència diplomàtica dels reis cassites amb EgipteCartes d'Amarna, EA1 i EA15 i els hitites. Les primeres formen part de les anomenades Cartes d'Amarna, trobades a Al-Amārna, l'antic Akhetaton, capital del faraó Akhenaton. Aquests últims es van trobar a Boğazköy, al lloc de l'antiga capital hitita, Hattusa.
El tipus de font textual sobre la vida administrativa i econòmica de la Babilònia cassita que més ha cridat l'atenció dels estudiosos és una forma d'inscripció reial, que es troba a les esteles conegudes com a kudurrus (que els babilonis anomenaven narû), commemorant les donacions reials. Es coneixen uns quaranta kudurrus del període cassita. Els seus textos solen consistir en una breu descripció de la donació i dels privilegis, una llarga llista de testimonis i malediccions per als qui no van respectar l'acte.
Història política
El començament desconegut
miniatura|Fragment de tauleta de la Crònica P, que relata els conflictes entre els reis cassites i assiris L'any 1595 aC, Samsuditana (rei de Babilònia) va ser derrotat per Mursilis I (rei dels hitites), que es va apoderar de l'estàtua de Marduk guardada a l'Esagila, el gran temple de la ciutat de Babilònia, que es va emportar amb ell. Aquesta derrota va marcar el final de la dinastia amorrita babilònica, ja molt afeblida pels diferents rivals, entre ells els cassites. Segons la llista reial de Babilònia, Agum II s'hauria apoderat de Babilònia després que la ciutat fos saquejada pels hitites. Segons la mateixa font, Agum II hauria estat el desè sobirà de la dinastia dels reis cassites (fundada per Gandaix), que hauria regnat qui sap on durant la segona meitat del . Possiblement els cassites es van aliar amb els hitites i van donar suport a la seva campanya per prendre el poder.
No hi ha mencions de l'origen exacte dels cassites en textos antics.Sobre el poble cassita i la seva història, vegeu [Zadok 2005]. El primer esment d'ells data del a Babilònia, però també s'esmenten a Síria i l'Alta Mesopotàmia en els segles següents. Tanmateix, la majoria dels experts situen el seu origen a la serralada de Zagros, on encara es trobaven cassites durant la primera meitat del mil·lenni I aC. El primer sobirà cassita atestat com a rei de Babilònia sembla ser Burnaburiaix I. Aquesta dinastia tenia com a rival la del País de la Mar, situada al sud de Babilònia al voltant de les ciutats d'Uruk, Ur i Larsa, que va ser derrotada a principis del pels sobirans cassites Ulamburiaix i Agum III. Després d'aquesta victòria militar, la preponderància de Babilònia al sud de Mesopotàmia no es va tornar a desafiar i els sobirans cassites van dominar tots els territoris de Sumer i Accàdia, que es van convertir en el país de «Karduniaix» (Karduniaš; el terme cassita equivalent a Babilònia), que era una de les grans potències de l'Orient Mitjà.
L'únic guany territorial notable obtingut pels governants cassites a partir d'aleshores va ser l'illa de Bahrain, aleshores anomenada Dilmum, on es va descobrir un segell que portava el nom d'un governador babilònic de l'illa, encara que no se sap res sobre la durada d'aquest govern.
Relacions diplomàtiques lang=ca|miniatura|Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del Els segles i aC van marcar la màxima esplendor de la dinastia cassita de Babilònia. Els seus reis igualaven els seus grans sobirans contemporanis d'Egipte, Hati, Mitanni i Assíria, amb els quals mantingueren relacions diplomàtiques, en les quals tenen el privilegi de portar el títol de «gran rei» (šarru rabû), que implicava abundant correspondència i intercanvis de regals (šulmānu).Sobre les relacions internacionals d'aquest període vegeu els punts de vista de [Liverani 1990] i [Bryce 2003]. Aquest sistema, testimoniat principalment per les Cartes d'Amarna a Egipte i d'Hattusa (la capital hitita), estava assegurat per emissaris anomenats mār šipri, implicava importants intercanvis de béns de luxe, que incloïen molt d'or i altres metalls preciosos, en un esquema de regals més o menys respectat per alguns sobirans, que de vegades es produïen amb algunes tensions menors. Aquests intercanvis es feien com a regals d'amistat o d'homenatge quan un rei era entronitzat. La llengua diplomàtica era l'accadi babilònic, en la forma anomenada «babilònic mitjà», com va ser el cas del període anterior.
Les corts de les potències regionals d'aquest període es van connectar mitjançant matrimonis dinàstics, i els reis cassites van participar activament en aquest procés, establint llaços multigeneracionals amb algunes corts, com la dels hitites (que possiblement van estar darrere de la presa del poder a la ciutat de Babilònia) i els elamites. Burnaburiaix II (ca. 1359-1333 aC) va casar una de les seves filles amb el faraó Akhenaton (tercer quart del )Cartes d'Amarna, EA13 i EA14 i una altra amb el rei hitita Subiluliuma II, mentre ell mateix es va casar amb la filla del rei assiri Aixurubal·lit I. Algunes de les princeses babilòniques es van casar amb sobirans elamites. Amb aquestes pràctiques es pretenia enfortir els vincles entre les diferents cases reials, que en els dos últims casos eren veïnes directes, per tal d'evitar tensions polítiques. Amb socis més llunyans, com els hitites, eren essencialment una forma de prestigi i influència, ja que les princeses babilònies i els especialistes (metges i escribes) que eren enviats a la cort hitita eren protagonistes de les influències culturals babilònies al regne hitita.
Conflictes amb Assíria i Elam miniatura|Mapa polític de l'Orient Mitjà després de l'expansió dels hitites i els assiris Babilònia es va veure involucrada en una sèrie de conflictes amb Assíria quan el governant assiri Aixurubal·lit I es va alliberar del domini Mitanni l'any 1365 aC, que va marcar l'inici d'un enfrontament multisecular entre el nord i el sud de Mesopotàmia. Burnaburiaix II (r. ca. 1359-1333 aC) inicialment va tenir una visió fosca de la independència assiria, ja que considerava aquesta regió una dels seus vassalls, però finalment es va casar amb la filla del rei assiri, amb qui va tenir un fill, Karakhardaix. Aquest últim va pujar al tron el 1333 aC, però va ser assassinat poc després i va ser succeït per Nazibugaix. Aixurubal·lit va reaccionar davant l'assassinat del seu net i va envair Babilònia per posar el seu altre net, Kurigalzu II (r. 1332-1308 aC) al tron. Aquest últim va mantenir la seva fidelitat al seu avi fins que va morir, però va provocar el següent rei assirià Enlilnirari, que va provocar una sèrie de conflictes que van durar més d'un segle i van culminar en l'enfrontament entre Kaixtiliaix IV (r. 1232-1225 aC) de Babilònia i Tukultininurta I (r. ca. 1243-1207 aC) d'Assíria. Aquest últim va envair i devastar Babilònia, saquejant la capital, des d'on va deportar milers de persones.