Una comparsa, filà, o filada és el terme que s'empra per fer referència, segons el Diccionari Normatiu Valencià, al conjunt de persones que participen en les desfilades sota un mateix nom i amb la mateixa vestimenta, dintre dels actes de les festes de Moros i Cristians.

Les comparses Les comparses son entitats autònomes, regides per uns estatuts (en els quals es recull la seva organització interna, composta com a mínim per un president, un secretari, un tresorer, vocals i altres funcions que, en el cas de les filades o comparses poden ser: cuiner , assessor musical, contractista, cronista de la filada, etc) i que estan, en la majoria dels casos, registrades com a associacions culturals sense ànim de lucre. A més hi ha comparses o filades tant per al bàndol moro com per al cristià.”No ho faré més” a Moros, cristians i músics. Una visió completa de la Festa. Josep Vicent Vidal i Vidal. Área de Cultura de la Diputació de València, 2023. pág 78-79Alcaraz Santonja, Albert (2006). «Filaes i companyies festeres». Moros i Cristians. Una festa (en valenciano). Valencia: Edicions del Butllent. p. 83-99. .

Així, les comparses de moros i cristians, o filades, es constitueixen com a grups de festers que representen un aspecte, un punt històric a través dels seus atributs, vestimentes, forma de desfilar o d'entendre la festa, els seus ritmes, els seus acompanyaments musicals, els seus balls i coreografies... tot tracta de donar-los una identitat pròpia que a més reafirmen amb el nom que tenen, encara que de vegades es produeixen curiosos anacronismes, com el cas de les comparses anomenades contrabandistes, pirates, sevillans, toreros...

Els noms més usuals dins de les comparses o filades cristianes són: contrabandistes, pirates, bandolers, sevillans, andalusos, cordovesos, corsaris, bucaners, masers (comparses cristianes que reuneixen els relacionats amb el món de l'agricultura: pagesos, valencians ...), templers, garibaldins, espanyolets, tonmassins, terços, mosqueters...

Per la seva banda les comparses o filades mores solen denominar-se: Tuaregs, Marrocs (Marrakesch, Marràquets), Veduïns i Negres (Negres Zulues, Guàrdia Negra)...

El terme filà com sinònim de comparsa començà a utilitzar-se en les festes d'Alcoi, estenent-se als pobles més propers a aquesta població com ara Bocairent, Banyeres de Mariola, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Beneixama, Xixona o Callosa d'en Sarrià. L'origen del mot encara no és considerat unànimement pels estudiosos de la festa. Així, n'hi ha que consideren que aquest es deu a una reminiscència tèxtil, donat que tots els pobles on és comú el seu ús, han tingut una història de desenvolupament industrial lligat al tèxtil. D'aquesta manera, la filà de festers, seria un símil del procés manufacturer tèxtil.Villarrubia Juan, J. (2012) "Alguns trets inconnexos característics de les festes de Moros i Cristians de Bocairent", en 150 anys. Moros i Cristians de Bocairent, 1860-2010, Associació de Festes de Moros i Cristians a Sant Blai, Bocairent. Uns altres encara que també ho relacionen amb la indústria tèxtil, fan més força en els estris utilitzats en aquesta indústria, fixant-se més en l'acció de filar dels telers, fent paral·lelisme entre l'acció de la llançadora amb els fils i l'evolució de l'esquadra amb el cap.Jordà Cerdà, F. (1975) "Sobre el posible origen de la filà", en la Revista de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Alcoi: Associació Sant Jordi, pp.60-61.

Història Origen L'origen de la comparsa a la festa de Moros i Cristians podem comprovar que està relacionat amb el concepte de companyia, ja que part dels actes de les festes de Moros i Cristians al País Valencià en els seus orígens eren duts a terme per companyies de soldats o milícies urbanes.Alcaraz Santonja, Albert (2023). «La filà o comparsa de moros i cristians». En L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, ed. La filà de Dionisi. Sociabilitat, diversió i transgressió en la festa de moros i cristians (en valenciano). Valencia: Área de Cultura de la Diputación de Valencia. p. 30 i ss. .

Actualment el concepte de comparsa està clarament diferenciat del de companyia, tal com queda reflectit a les diferents entrades d'aquests conceptes, tant al Diccionari Normatiu Valencià, com al Dicionario de la Lengua Española.

A la Comunitat Valenciana les comparses s'anomenen filades, o filà, en singular.Alcaraz Santonja, Albert. La filà de Dionisi. Sociabilitat, diversió i transgressió en la festa de moros i cristians.. València: L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València., 2022, p. 27 i ss. .

Primeres comparses La primera vegada que apareix el concepte de comparsa a les festes de Moros i Cristians està documentada per a les festes de Biar de 1752.VV.AA (2006). «Génesis de la Fiesta de Moros y Cristianos de Biar. (páginas 113-135) Ramón Belda Díez». En Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, ed. Las fiestas de Moros y Cristianos en el Vinalopó. Alicante: Centre d'Estudis Locals del Vinalopó. p. 119. . Consultado el 9-08-2023. Aquesta cita és de vital importància per posar en relleu canvis que estaven esdevenint a la festa durant el segle XVIII, com que els alardos eren actes duts a terme per gent del poble en comptes de per companyies de soldats o milícies urbanes, de manera que la festa perdia l'adscripció militar.

En la variant valenciana de la festa de moros i cristians, les comparses es coneixen amb el nom en valencià de filades, en singular filada. Així queda reflectit al Diccionari Normatiu Valencià, on queda reflectida l'equiparació de comparsa i filada:

L'origen del terme filada, segons els estudiosos, està relacionat amb la indústria tèxtil que era el motor econòmic de gran nombre de les localitats on se celebraven aquestes típiques festes de la Comunitat Valenciana.Villarrubia Juan, Juan (2012). «Alguns trets inconnexos característics de les festes de Moros i Cristians de Bocairent.». En Associació de Festes de Moros i Cristians a Sant Blai, Bocairent, ed. 150 anys. Moros i Cristians de Bocairent, 1860-2010. (en valenciano). Bocairent. Aquesta hipòtesi es veu reforçada pel fet de ser Alcoi en primer terme i un gran nombre de poblacions veïnes després, les que van emprar de forma similar els termes de comparsa i filada, guanyant terreny i quedant-se al final com a terme usual filada davant comparsa. La idea és considerar la relació existent entre el procés manufacturer del taller tèxtil. Així, una filada representaria el conjunt de persones que formen una unitat, igual que una fila de mantes que es produïen a partir d'una mateixa "partida" de matèria primera. Així, els components d'una filada anaven i formaven tots plegats i iguals. També relacionat amb el món tèxtil, però posant èmfasi en les eines emprades, com la llançadora, assimilant els fils als membres de la filada, i la llançadora al capità de l'esquadra, que els dirigeix per obtenir un pas compassat i rítmic, opinió defensada per Jordà Cerdà.Jordà Cerdà, F. (1975). «Sobre el posible origen de la filà». Revista de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi (Associació Sant Jordi): 60-61.

Altres autors consideren que el nom de filada té el seu origen en "fila" o filera, ja que els participants a les festes desfilen colze a colze, avançant al mateix pas, formant una recta filera compassada a la música que acompanya la seva desfilada.Mansanet Ribes, J.L. (1990). Alcoi: Filà Verd, ed. La fiesta de Moros y Cristianos de Alcoy y su historia. Alcoy. Encara que aquesta hipòtesi és la menys acceptada ja que històricament la forma de desfilar ha anat evolucionant, de manera que en els seus orígens, no es desfilava igual que actualment, ja que la formació de les comparses i la seva forma de desfilar per exemple el 1862 a Alcoi, recollit en el seu reglament, era en parelles en dues files verticals paral·leles, recollit a l'article 14, pàgina 50v.

Referències

Categoria:Moros i Cristians