La gens Flàvia (en ), va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al . Sembla que eren d'origen sabí probablement emparentats amb els Flavii de Reate que apareixen en aquesta ciutat en el i als quals pertanyia l'emperador Vespasià. També apareixen Flavis a Etrúria i Lucània. Avançat l'imperi, el nom de Flavi s'heretava d'un emperador a l'altre a partir de Constanci Clor. La gens Flàvia del període republicà van usar els cognoms Fimbria, Gallus i Pusió. A partir de la dinastia Flàvia, la xifra de Flavis va créixer a causa de la gran quantitat de lliberts, els quals van adoptar el nom del seu antic amo.
A finals de l'imperi hi havia una immensa quantitat de persones amb el nom Flavius que podrien no ser descendents de la gens, ja que en aquell temps la distinció entre nomina i cognomina s'havia perdut. Davant la impossibilitat de determinar si eren o no de la gens, també s'han inclòs en el llistat d'aquest article. William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Flavia")
Orígens Sembla que els Flavis eren d'origen sabí i que podrien estar connectats amb els Flavis que vivien a Reate al , dels quals descendia l'emperador Vespasià. Però el nom Flavius també apareix en altres cultures italianes, com ara a Etrúria i a Lucania. El nom de la família deriva de la paraula flavus, que se servia per designar un color entre daurat i bronze o marró, probablement va sorgir per a referir-se als cabells del primer membre de la família. Flavus era també un sobrenom que es troba en diverses gentes.George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897.D.P. Simpson: "Cassell's Latin & English Dictionary", 1963. Hi ha noms en les actuals llegües romàniques que tenen noms amb el mateix origen : en italià i en castellà Flavio (fem. Flavia), en francès Flavien (fem. Flavie), en portuguès Flávio (fem. Flávia) i en romanès Flavius o Flaviu (fem. Flavia).
Praenomina usats per la gens Flàvia Els primers Flavis feien servir els praenomen: Marcus (relacionat amb el nom del déu Mart), Gaius («el qui gaudeix»), Quintus (alguns autors pensen que podria significar «el cinquè fill», mentre altres creuen que podria voler dir «nascut el cinquè mes») i Lucius («il·luminat»).Simon Hornblower, Antony Spawforth; "The Oxford Classical Dictionary (3 rev. ed.)", Arthur Miller, Londres, 2005, D'aquests el de Gaius és l'únic conegut pels membres de la branca Fimbriae. En nom de Gnaeus(que significava «nascut amb na marca distintiva») es troba una sola vegada;Pau el Diaca, "Epítome de Festus" mentre que els Flavi sabins només feien servir el praenomen Titus(que es creu podria ser un nom d'origen oscà).Titus Livius "Ab urbe condita", llibre IJulius Paris:" De Praenominibus" i distingien els seus fills amb un sobrenom que generalment quan es tractava dels menors era un sobrenom relacionat amb la família materna.
Branques de la gens Flàvia Durant l'època republicana van haver quatre cognomen dins la gens Flavia: Fimbria, Gallus, Lucanus i Pusio, però només els Fimbria van ser una branca separada.
Durant l'imperi una família va destacar, els Flavii Sabini. Eren descendents de Tit Flavi Petró, un soldat procedent de Reate, el qual va lluitar per Gneu Pompeu Magne i en dues generacions s'havien guanyat el respecte dels seus conciutadans de manera que dos dels seus nets van ser cònsols en anys consecutius el 51 i el 52; el més jove d'aquests es va adreçar cap a Roma al cap d'un exèrcit l'any dels quatre emperadors (l'any 69) i va reclamar la dignitat imperial passant a la història amb el nom de Vespasià. No obstant, en menys de trenta anys el prestigi d'aquesta família va decaure, en gran part degut als actes del seu fill, l'emperador Domicià.
Els Flavii Titiani podrien ser descendents dels Flavii Sabini des del cònsol Titus Flavius Clemens, un nebot de Vespasià; el primer membre d'aquesta branca, Titus Flavius Titianus, qui va ser governador d'Egipte entre el 126 i el 133, potser fos fill seu.
Membres destacats Marcus Flavius, tribú de la plebs del 327 al 323 aC.Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII 22, 27Valeri Màxim, Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX, 10. § 1. Gnaeus Flavius, fill d'un llibert, va ser secretari d'Appius Claudius Caecus i edil el 304 aC. Flavius Lucanus, que va lluitar a favor de Magó el Samnita durant la Segona Guerra Púnica i li va lliurar el procònsol Tiberi Semproni Grac, amb la promesa que els lucans serien alliberats i mantindrien la seva pròpia constitució.Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXV,16Apià, Bellum Hannibalicum 35Valeri Màxim, Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX, 1 § 6 Quintus Flavius, un àugur qui, segons Valeri Màxim, va ser acusat per l'edil Gaius Valerius (potser el mateix que era edil curul el 199 aC). Quan catorze tribus ja havien votat en contra de Flavius, però ell insistia que era innocent, Gaius Valerius va declarar que tant li feia si era culpable o innocent, doncs ja havia aconseguit el càstig que volia, llavors la gent indignada van demanar l'absolució de Flavius.Valeri Màxim, Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX, 1 § 7Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXI,50; XXXII, 50 Quintus Flavius, de Tarquínia, assassí d'un esclau anomenat Panurgus, el qual pertanyia a Gaius Fannius Chaereas i del qui es diu que havia rebut classes d'interpretació del famós actor Quintus Roscius.Ciceró, "Pro Quinto Roscio Comoedo" 11 Lucius Flavius, un eques, que va declarar en el judici contra Verres l'any 70 aC. Probablement va viure a Sicília i es dedicava a transaccions comercials. Podria ser el mateix Lucius Flavius esmentat com a procurador de Sicília, que era el secretari de Gaius Matrinius.Ciceró, In Verrem I, 5; V 7, 59 Gaius Flavius, germà de Lucius i també un eques, el qual va ser recomanat per Ciceró a Manius Acilius l'any 46 aC, pretor de Sicília, per ser amic íntim del cunyat de Ciceró, Gaius Calpurnius Piso.Ciceró,"Epistulae ad Familiares" XIII 31. Gaius Flavius Pusio, mencionat per Ciceró com un dels equites que es van oposar al tribú Marcus Drusus.Ciceró, Pro Cluentio 56 Lucius Flavius, pretor el 58 aC, del partit de Gneu Pompeu Magne. També era amic de Ciceró i de Juli Cèsar, i podria ser el mateix Flavius al qui Cèsar va confiar la legió de la província de Sicília el 49 aC.Ciceró, Epistulae ad Atticum I, 18,19; II, 1; X, 1; Epistulae ad Quintum Fratrem I, 2Quint Asconi Pedià, in Cicero pro Milone, p. 47, ed. Orelli.Cassi Dió, Història de Roma, XXXIII 50 Gaius Flavius, un eques procedent d'Asta, una colònia romana d'Hispània. Ell i altres equites del partit de Pompeu, es van girar contra Juli Cèsar el 45 aC. No és clar si es tracta del mateix Gaius Flavius esmentat entre els enemics d'Octavi, que va ser sentenciat a mort l'any 40 aC, després de la presa de Perusia.Juli Cèsar, De Bello Hispaniensis 26Apià, Bellum Civile V 49 Gaius Flavius, un amic de Marc Juni Brut, al qual va acompanyar en el seu viatge a Filipos amb el càrrec de praefectus fabrum. Flavius va morir en la batalla de Filipos i Brut va lamentar-se molt per la seva pèrdua.Corneli Nepot, Vida d'Atticus 8Ciceró, Epistulae ad Atticum XII 17Plutarc, Vides paral·leles:Brutus, 51 Flavius Gallus, tribú de l'exèrcit sota les ordres de Marc Antoni en la malaurada campanya contra els parts el 36 aC. Durant la retirada d'Antoni, Gallus va fer un agosarat atac en solitari que li va costar la vida.Plutarc, Vides paral·leles: Antonius 42, 43
Flavii Fimbriae Gaius Flavius Fimbria, pare del cònsol del 104 aC. Gaius Flavius C. f. Fimbria, cònsol del 104 aC, jutjat per extorsió. Es va aixecar en armes junt amb altres cònsols contra Saturninus l'any 100. Va ser un intel·ligent jurista i un poderós orador. Gaius Flavius C. f. C. n. Fimbria, un dels més violents del partit de Gai Mari durant la guerra civil contra Sul·la. Va ser enviat a Àsia com a llegat del cònsol Luci Valeri Flac, allà va iniciar un motí, va matar Flaccus l'any 85 i va assumir el comandament de les tropes contra Sul·la. Va sotmetre amb gran violència gran part d'Àsia, però va morir a mans dels seus homes quan es van negar a lluitar directament contra Sul·la l'any 84.Liv Mariah Yarrow. Historiography at the End of the Republic: Provincial Perspectives on Roman Rule, Oxford University Press, 2006, p. 246 Flavius C. f. C. n. Fimbria, germà de l'anterior, legat de Gai Norbà en la guerra contra Sul·la, el 82 aC. Ell i altres militars del partit de Carbó van ser convidats a un banquet a casa de Publius Tullius Albinovanus i llavors van ser assassinats.Appià, Bellum Civile I, 91
Flavii Sabini miniatura|100px|L'emperador Vespasià, escultura del museu Puixkin Titus Flavius Petro, avi de l'emperador Vespasià, nadiu de Reate, centurió en l'exèrcit de Gneu Pompeu Magne en la batalla de Farsàlia l'any 48 aC.Suetoni, De Vita Caesarum: Vespasianus 1 Titus Flavius T. f. Sabinus, pare de Vespasià. Va ser un dels recaptadors de l'impost sobre les terres de conreu a la secció quadragesima d'Àsia i va adquirir fama de just en el seu treball fins al punt que li van erigir estàtues en algunes ciutats amb la inscripció, καλως τελωνησαντι («benvingut honest recaptador»). Més endavant es va establir com a banquer entre els helvetii, on hi va morir. Tit Flavius T. F. T. N. Sabinus, germà gran de Vespasià. Va ser cònsol suffectus l'any 52 i praefectus urbi durant bona part del govern de Neró. L'emperador Vitel·li li va oferir rendir l'imperi a les seves mans fins a l'arribada de Vespasià, però els soldats de tots dos s'hi van negar a aquest acord i Sabinus va ser mort per les tropes de Vitel·li, malgrat els esforços de l'emperador per salvar-lo.Cassi Dió, Història de Roma, LXV, 17 Titus Flavius T. f. T. n. Sabinus Vespasianus, emperador del 69 al 79, i anteriorment consul suffectus l'any 51, procònsol a Àfrica i a Judea en temps de Neró.Suetoni, De Vita Caesarum: Vespasianus 2-18 Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià).Suetoni, De Vita Caesarum: Vespasianus 3 Titus Flavius (T. F. T. N.) Sabinus, cònsol suffectus l'any 69, probablement nebot de l'emperador Vespasià. Va ser un dels generals triats per l'emperador Marc Salvi Otó per fer front a Vitel·li, però després de la mort d'Otó, es va sotmetre al conqueridor i va permetre que les seves tropes al nord d'Itàlia se sotmetessin a Vitel·li.Tàcit, Historiae I, 77; II, 36,51 Titus Flavius T. f. T. n. Sabinus, fill del cònsol del 52 i nebot de Vespasià, va ser cònsol amb el seu cosí l'emperador Domicià l'any 82, però després l'emperador el va matar amb l'excusa que un herald s'havia confós dient-li "emperador" en lloc de "cònsol".Cassi Dió, Història de Roma LXV 17Filòstrat d'Atenes. Vida d'Apol·loni de Tíana, VII,3Suetoni De Vita Caesarum: Domitianus 10 Titus Flavius T. f. T. n. Clemens, fill del cònsol del 52 i nebot de Vespasià, va ser cònsol amb el seu cosí, l'emperador Domicià, l'any 95. L'emperador tenia intenció que els fills de Clemens el succeïssin, però va matar el seu cosí durant el seu govern com a cònsol, segons Cassi Dió acusat d'ateisme, fet que implica que segurament s'havia convertit al cristianisme.Suetoni De Vita Caesarum: Domitianus 15Cassi Dió, Història de Roma LXVII 14 miniatura|100px|emperador Tit, escultura als museus capitolins miniatura|100px|emperador Domicià, escultura al museu del Louvre Titus Flavius T. f. T. n. Sabinus Vespasianus, més conegut com a emperador Tit del 79 al 81. Titus Flavius T. f. T. n. Domitianus, més conegut com a emperador Domicià del 81 al 96. Flavia Domitilla, filla de Vespasià, coneguda com a Domitil·la la jove. Júlia Flàvia, filla de l'emperador Tit. Es va casar amb el seu cosí Titus Flavius Sabinus, cònsol el 82. Va morir assassinada pel seu oncle, l'emperador Domicià, acusada de prostitució.