La contraofensiva ucraïnesa del 2023 és una operació militar que es va produir en el marc de la invasió russa d'Ucraïna. Tot i que no seria fins al 10 de juny del 2023 que el president ucraïnès Volodímir Zelenski faria públic oficialment que l'ofensiva de primavera havia començat, molt abans van començar les accions prèvies per preparar-ne el terreny.
El 26 de juliol Ucraïna va intensificar la contraofensiva, iniciant un atac més massiu i amb unitats de combat més grans i més ús d'equipament militar occidental. A l'est, al front de Bakhmut, van avançar en l'intent d'envoltar pels flancs Bakhmut. Al front de Zaporíjia, al sud del país, van recuperar la població de Staromaiorske en l'eix de Velika-Novossilka (direcció Berdiansk), i van iniciar el flanqueig de Robòtine a l'eix més occidental d'Oríkhiv (direcció Melitòpol). En aquestes darreres incursions van arribar per primer cop a la línia fortificada russa (o línia Surovikin), un cop havien aconseguit trencar les defenses avançades russes les setmanes anteriors.
En general, l'ofensiva es va dur a terme sobretot en dos fronts o teatres d'operacions: el front sud a Zaporíjia i el sud-est i est a Donetsk, al llarg del riu Mokri Yaly. En menor mesura es van produir també operacions militars als extrems de la línia del front: per part d'Ucraïna s'intentava avançar a Kherson en una presa de posicions a la riba oriental (sud) del Dniéper, mentre que Rússia pressionava al nord-est, a l'eix Svàtove i Kreminnà a Luhansk, així com a Kupiansk (Khàrkiv), per atraure tropes ucraïneses ubicades a altres fronts, en especial Bakhmut i Zaporíjia.
Gairebé cinc mesos des del seu inici, destacades figures ucraïneses i analistes occidentals van començar a valorar negativament l'èxit de la contraofensiva. Les declaracions del general ucraïnès Valeri Zalujni, a principis de novembre de 2023, amb relació a que la guerra havia arribat a un "punt mort" van ser considerades pels observadors com una admissió del seu fracàs, i van anar seguides d'avaluacions més concretes fetes pels analistes, especialment pel que fa a l'èxit operatiu, des de diverses setmanes abans. Fins al moment, els objectius inicials d'arribar al Mar d'Azov i dividir en dos el territori rus ocupat al sud d'Ucraïna no s'havien assolit i un avanç el 2023 es va considerar, àmpliament, poc probable.
Preludi A finals d'abril Ucraïna va llançar una ofensiva d'interdicció sobre la logística i rereguarda russa al llarg de tot el front, tant a l'est com al sud. El 24 de maig Ucraïna va intentar enfonsar un buc de l'Armada Russa amb 3 vehicles aquàtics no tripulats. Un d'ells va transcendir el mateix dia perquè fou destruït per les defenses del vaixell. L'endemà però es va fer públic un vídeo d'un segon dron de superfície que va arribar a contactar-hi, sense saber-se però si havia arribat a detonar i les possibles conseqüències. El 29 de maig aquest mateix dia es va produir un atac ucraïnès sobre una refineria de petroli russa a la ciutat de Krasnodar a la regió russa homònima a l'est de Crimea.
El 12 de maig Ucraïna va avançar més de 2 km al flanc nord de Bahkmut, recuperant un territori equivalent al que Rússia li havia costat dos mesos de conquerir.
El 6 de juny de 2023, la presa de Nova Kakhovka a Ucraïna va cedir, provocant grans inundacions curs avall del riu. Les autoritats russes i ucraïneses es van culpar mútuament de la destrucció. Malgrat que amb l'aigua de l'embassament es refrigeraven els reactors de la central nuclear de Zaporíjia, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica no hi va veure un risc immediat d'entrada. Les inundacions podien dificultar les operacions ucraïneses previstes a la zona i el pas a la riba esquerra del riu Dniéper.
Ofensiva russa d'hivern i conquesta russa de Bakhmut El dia 12 de gener els mercenaris del Grup Wagner van aconseguir conquerir Soledar, al nord de Bakhmut, en el que va ser la primera victòria russa des de l'estiu de 2022. Una setmana després, Rússia va reobrir l'ofensiva sobre Vuhledar (front del sud-est a Donetsk) que el mes de novembre va haver d'aturar a Pàvlinka per les pèrdues patides. Malgrat que a final de gener de 2023 no havia aconseguit l'objectiu d'un trencament, s'hi mantenia una lluita ferotge per part de les divisions amfíbies russes destinades a la zona (anomenades VDV per les inicials transliterades en rus). L'1 de febrer tanmateix va anunciar l'aturada de «l'ofensiva activa» a Vuhledar novament, ateses les pèrdues humanes i materials patides en el nou intent.
Un cop completada la conquesta russa de la totalitat de la trama urbana de Bakhmut a finals de maig, i el reajust per part d'Ucraïna dels flancs al nord i sud de la ciutat, la situació al front es va estancar, a l'espera de l'anunciada contraofensiva ucraïnesa que no acabava de produir-se.
A banda de la victòria al front de Bakhmut, en la resta dels fronts no va aconseguir cap avanç més. Al front de Khàrkiv al nord, havien pogut aturar del tot l'ofensiva ucraïnesa de la tardor, i iniciar una ofensiva des de Svàtove i Kreminnà, que havien mantingut sota control, en direcció a Kupiansk i Bilohórivka amb infanteria, respectivament.
Incursions en territori rus a Bélgorod i Kursk miniatura|Incursió de grups opositors russos a l'óblast de Bélgorod (23 a 27 de maig del 2023)|esquerra El 22 i el 25 de maig es van produir incursions de grups opositors russos (la Legió Llibertat de Rússia i el Cos de Voluntaris Russos) a l'óblast de Bélgorod, fronterer amb Ucraïna, que havien agafat desprevinguda la guàrdia fronterera russa en estar desplegada en altres punts fronterers. Fou la incursió més important feta per forces opositores russes des de l'inici de la guerra.
L'1 de juny es va produir una nova incursió de grups opositors al Kremlin, suposadament amb suport d'Ucraïna, a la regió russa de Bélgorod, que Rússia va assegurar haver repel·lit el mateix dia, a la ciutat fronterera de Xebékino. Entre els grups paramilitars atacants hi havia novament la Legió Llibertat de Rússia i el Cos de Voluntaris Russos. La incursió va atacar un edifici administratiu que va quedar en flames, així com d'una fàbrica i una quantitat rellevant de sistemes militars russos.
El 3 de juny seguia activa la incursió dels grups paramilitars opositors russos a la zona de Xebékino, que en aquest cas van anar acompanyats de més de 500 trets d'artilleria des d'Ucraïna, mentre la població civil n'era evacuada i l'exèrcit rus no podia expulsar o abatre encara els paramilitars. Per la banda russa, des del Grup Wagner se seguia dient que calia que es fes càrrec de la defensa de la frontera.
El Grup Wagner va proposar de crear una zona de seguretat a la regió de Bélgorod, ateses les incursions de grups paramilitars opositors al Kremlin.
El 4 de juny l'artilleria ucraïnesa va disparar centenars de projectils contra la pròpia ciutat de Xebékino, ciutat de 40.000 habitants, provocant un nombre indeterminat de morts i ferits. Aquest dia van aparèixer també imatges de soldats russos capturats pels paramilitars anti-Kremlin. El governador de Bélgorod va comminar la població a abandonar Xebékino i la resta de zones russes que estaven sent bombardejades per Ucraïna.
Recepció de nou armament de llarg abast
L'11 de maig del 2023 el Regne Unit va confirmar que havia lliurat míssils de creuer Storm Shadow a Ucraïna; era el primer cop que Ucraïna rebia dels seus aliats occidentals llarg abast. L'endemà es va produir un atac ucraïnès sobre una fàbrica d'armament a Luhansk, a una distància d'entre 100 i 150 quilòmetres, fora de l'abast de l'armament que fins aleshores havia utilitzat Ucraïna, fet que va fer pensar que havia utilitzat míssils de creuer. miniatura|Llançament d'un míssil MIM-104 Patriot. A Ucraïna van aconseguir abatre per primer cop un míssil de creuer supersònic Kh-47M2 Kinjal rus Quatre aeronaus russes foren abatudes per una bateria antiaèria MIM-104 Patriot, de les dues que feia poc Ucraïna havia rebut dels Estats Units, el 13 de maig en territori rus a la regió de Bryansk, prop de la frontera amb Ucraïna, en el que fou el pitjor dia fins aleshores de les forces aèries russes en 14 mesos de guerra. Amb la destrucció dels dos caces bombarders (un Su-34, un Su-35) i dos helicòpters de suport Mi-8, un d'ells de la variant MTPR-1 amb sofisticada tecnologia de guerra electrònica, també van morir 9 membres de les seves tripulacions. Hores després, també una bateria antiaèria ucraïnesa Patriot havia aconseguit abatre per primer cop un míssil de creuer supersònic Kh-47M2 Kinjal rus que tenia per objectiu la pròpia bateria, fet que fins aleshores es creia que no era possible. Aquest dia van aparèixer restes de míssils de creuer Storm Shadow entre les runes de les instal·lacions bombardejades el dia abans per Ucraïna a la ciutat ocupada de Luhansk.
El 27 de maig Ucraïna va bombardejar amb municions de llarg abast posicions russes de logística i comunicació al llarg de tot el front: des de Bélgorod al nord (i en territori rus, node logístic cap al nord del Donbàs), Luhansk a l'est fins a Berdiansk i Mariúpol al sud, per on passa la ruta logística clau per a Rússia entre Crimea i el Donbàs. El 29 de maig Ucraïna va seguir atacant amb míssils i munició rondadora diferents zones de Zaporíjia ocupades per Rússia. Entre elles, un edifici a les rodalies de Mariúpol on s'hi allotjaven unes 400 tropes russes, que va provocar un centenar de morts. Ucraïna va seguir castigant a principis de juny la logística i les comunicacions russes, en aquest cas amb atacs al port de Berdiansk, mentre grups partisans atacaven un línia fèrria a Crimea.
El 7 de juliol els Estats Units van aprovar enviar a Ucraïna bombes de dispersió, una munició prohibida per més de 100 països, molts d'ells aliats europeus, però no pas per EUA, Ucraïna ni Rússia mateixa qui, de fet, portava utilitzant-les des de l'inici de la guerra. Organitzacions internacionals com Human Rights Watch van condemnar la decisió.
El 17 d'octubre es va produir el primer ús de míssils balístics MGM-140 ATACMS (inicials en anglès per «Army Tactical Missile System») des de plataformes HIMARS, que els EUA havien fet arribar en secret i per sorpresa a Ucraïna. L'aeroport de Berdiansk (Zaporíjia), la base operativa més avançada dels helicòpters d'atac russos en territori ucraïnès ocupat, fou objecte d'un atac amb aquests míssils de llarg abast, a una distància de com a mínim 100 km dels punts segurs per al seu llançament més propers. L'atac va provocar un nombre significatiu de pèrdues materials.
Cronologia 4 de juny: Rússia anuncia l'inici de la contraofensiva ucraïnesa miniatura|Membres del Cos de Voluntaris Russos en una incursió a l'óblast de Bégorov dins la Federació Russa