miniatura|Alçat de la façana, de Josep Pedrerol (1832) miniatura|Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa Pere Carbó i Rovira és un edifici situat als carrers dels Banys Vells, 1-3 i de la Barra de Ferro, 6 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història El 1831, l'indià de Sant Sadurní d'Anoia Pere Carbó i Rovira (1792-1850) va adquirir en emfiteusi al també indià Joan Roig i Vidal dues cases als carrers de la Barra de Ferro i dels Banys Vells,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/12, f. 9-12v, 12-1-1831. i l'any següent, va demanar permís per a reedificar-les, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol.
Emigrat a Cuba, el 1841 va retornar a Barcelona, deixant-hi el seu germà Miquel amb poders per a gestionar els negocis, i tot seguit, va participar en diverses empreses tèxtils. Una d'elles fou una filatura de cotó (1842) al carrer d'en Robador, 24-26 sota la raó social Josep Vallès i Cia.
Nissaga Carbó El 1822 es va casar a Vilanova i la Geltrú amb Magdalena Ferrer i Fontanals (1802-1858), amb qui tingué quatre fills: Magdalena Carbó i Ferrer (1824-1872), que el 1845 es casà amb el seu oncle Miquel Carbó i Rovira (c. 1808-1885). Madrona Carbó i Ferrer (1831-1910), que es casà amb l'indià Joaquim Casas i Gatell (1802-1878). Tingueren tres fills: Dolors Casas i Carbó (1856-1938), casada amb Agustí Biosca i Casanovas (c. 1850-1917). Joaquim Casas i Carbó (1858-1943), casat amb Aurora Massó i Verdaguer. Mercè Casas i Carbó (1861-1901), casada amb Josep Maria Vilanova i Santomà (1853-1925). Elisa Carbó i Ferrer (c. 1836-1912), casada el 1859 amb el també indià Ramon Casas i Gatell (1817-), germà de l'anterior. Van tenir tres fills: Montserrat Casas i Carbó (1860-1922), que es casà el 1890 amb l'enginyer madrileny Eduardo José Nieto Algora (c. 1861-1914). La seva filla Maria Caterina Nieto i Casas (†1923), casada amb Antoni Rocamora i Vidal, fou cinquena marquesa de Villamizar per rehabilitació del títol el 1916. Ramon Casas i Carbó (1866-1932), pintor, que es casà amb la seva model Júlia Peraire i Ricarte (1888-1941). Elisa Casas i Carbó (1868-1960),que es casà amb l'enginyer barceloní Josep Codina i Prats (1864-1901). Enric Carbó i Ferrer (1836-1901), que es casà amb Carme Juncadella i Oliva, filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas i a qui va dedicar la torre «Villa Carmen» al Mas Gener (Santa Eugènia de Berga) de Santa Eugènia de Berga. Heretà la casa del carrer dels Banys Vells i fou director del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui. Tingueren els següents fills: Josep Maria Carbó i Juncadella (†1901). Enric Carbó i Juncadella. Montserrat Carbó i Juncadella, casada amb Camil de Monteys i Xuriguer. Carme Carbó i Juncadella.
Descripció Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i quatre pisos. Els baixos són de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes dels balcons (amb el motllurat típic de l'època que es prolonga formant una imposta a nivell dels forjats) i l'emmarcament de les obertures (en aquest cas sense motllures), amb alternància de balcons i finestres. El parament té un estuc que imita lleugerament falsos carreus, i la cantonada és arrodonida. Les finestres de la cambra de ventilació són o bé semicirculars (sobre els balcons) o bé circulars (sobre les finestres), solució inspirada en el model dissenyat per Josep Mas i Vila per als edificis del principi del carrer de Ferran. El coronament té una doble cornisa amb permòdols.
Referències
Vegeu també Casa Ramon Casas i Gatell Cases Codina i Casas-Carbó Can Garrigó Mas Gener (Santa Eugènia de Berga) Mas Roure El Farell (Caldes de Montbui)
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis d'habitatges de Barcelona Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona Categoria:Edificis d'indians de Catalunya