miniatura|Productes mesoamericans miniatura|Plantes natives del Nou Món. En sentit horari, des de dalt a l'esquerra: 1. Blat de moro (Zea mays) 2. Tomàquet (Solanum lycopersicum) 3. Patata (Solanum tuberosum) 4. Vainilla (vainilla) 5. Arbre del cautxú de Pará (Hevea brasiliensis) 6. Cacau (Theobroma cacao) 7. Tabac (Nicotiana rustica )Els productes mesoamericans portats a Europa van tenir un efecte únic en les societats europees, inicialment a Espanya i Portugal. La introducció dels "aliments miracle" americans va ser fonamental per treure la població europea de la fam habitual al .Super, John C.. Food, Conquest, and Colonization in Sixteenth-Century Spanish America. University of New Mexico Press, 1994. El blat de moro, les patates, el gall dindi, la carbassa, les mongetes i els tomàquets es van incorporar als estils de cuina espanyola i portuguesa existents. Igualment important va ser l'impacte primer de la canya de sucre i després del cafè, tornats a importar des del Nou Món, tot i que havien estat transplantats des del Vell Món, que ells no en tenien. Juntament amb l'impacte dels aliments, la introducció de nous productes (com el tabac) també va alterar el funcionament de la societat europea. Es poden classificar els impactes d'aquests béns i aliments del Nou Món en funció de la seva influència sobre l'estat, l'economia, les institucions religioses i la cultura de l'època. El poder i la influència de l'estat van créixer a mesura que les entitats externes (és a dir, altres nacions europees) van passar a dependre d'Espanya per a aquests nous béns a principis del . Les economies tant de Portugal com d'Espanya van veure un enorme augment de poder com a resultat del comerç d'aquests béns americans.

Productes de luxe Diversos dels béns i aliments portats al Vell Món apel·laven als gustos fastuosos de les classes altes. Les dificultats per aconseguir aquests productes els van portar a optar per preus més alts i el seu estatus d'elit entre els rics.

Cacau miniatura|"Traités nouveaux & curieux du café du thé et du chocolate", de Philippe Sylvestre Dufour, 1685. La xocolata va ser, amb diferència, un dels béns més influents del Nou Món en la societat espanyola, i després europea. A la dècada de 1590, la xocolata tenia una presència important a la península Ibèrica. El creixent hàbit de la xocolata a Espanya va provocar una transmissió intercultural dels gustos (com la vainilla, el pebre, el color vermell i una escuma espumosa similar a la que es troba a la xocolata). El gust per la xocolata es va difondre de baix a dalt a mesura que els colons i els conqueridors van trobar nous gustos autòctons. Els espanyols d'Amèrica que inicialment es van trobar amb el líquid de xocolata van tenir reaccions diverses, però l'amor pel nou gust es va estendre ràpidament a la mateixa península Ibèrica.

El mètode amb què es va estendre la popularitat de la xocolata va canviar quan va arribar a la península. El cacau era necessari per a la xocolata, però també es feia servir de moneda a tota Mesoamèrica, fet que demostra la seva condició de bé preuat a tota la regió. Si un plebeu en begués, es considerava gairebé tan dolent com un mal presagi. La xocolata va començar a formar una relació amb la gent que es trobava en casaments i altres festes. La classe alta a Espanya abraçaria aquest desig de xocolata fins al punt que les classes baixes van intentar emular-les. Per als nadius, la xocolata s'omplia de significat religiós mentre jugava el paper de droga per als espanyols. És interessant la distinció entre com les dues societats van percebre el paper de l'ús de la xocolata.

Els nadius van veure aquest líquid a través de la lent del significat religiós mentre que els espanyols van veure els beneficis econòmics i culinaris. A la dècada de 1620, milers de lliures de xocolata s'importaven a Espanya cada any. Els components de la xocolata europea van evolucionar amb el temps a mesura que els espanyols van intentar modificar la fórmula per reflectir els recursos disponibles (com afegir sucre com a edulcorant en lloc de mel). La xocolata va començar un article fastuós en les dietes de la noblesa espanyola, però finalment es va convertir en un producte accessible per a tots els membres de la societat espanyola. Mentre que l'interès inicial per la xocolata per als espanyols es va veure obstaculitzat per estigmes negatius (és a dir, que beure xocolata era una forma d'idolatria), la xocolata es va convertir en un dels béns més desitjats i influents del Nou Món.Norton, Marcy. "Tasting Empire: Chocolate and the European Internalization of Mesoamerican Aesthetics." American Historical Review, 2006: 660-691.

Tabac i rapè miniatura|La imatge més antiga d'un home fumant, de Tabaco d' Anthony Chute . Com se sap avui dia més que mai, el tabac te qualitats molt addictives. L'addicció insidiosa del tabac va provocar una demanda cada cop més destacada d'aquest producte en el comerç del Nou Món.Crosby, Alfred. The Columbian Exchange: The Biological and Cultural Consequences of 1492. Westport, 1972. La planta era fumada inicialment per tribus natives d'Amèrica amb finalitats cerimonials. Es creia que era un regal dels déus i era utilitzat principalment pels líders religiosos. Els espanyols van canviar aquesta dinàmica del cultiu quan van començar a comercialitzar el tabac tant per fumar com en forma de rapè. La demanda de tabac va estimular les xarxes comercials espanyola i portuguesa i va augmentar el poder ibèric en el comerç mundial. A partir de sir Walter Raleigh, el comerç del tabac va dominar les economies del sud-est d'Amèrica del Nord juntament amb el cotó, fins a arribar al punt àlgid de la popularitat del cotó en el comerç mundial.

Vainilla La vainilla, un aroma derivat de les orquídies del gènere Vanilla, va ser portada per primera vegada a Espanya a la dècada de 1520 per Cortès després de la seva conquesta de l' Imperi asteca. Els asteques havien començat a cultivar la planta després de la submissió dels pobles totonecs de l'actual Mèxic.

La vainilla es va popularitzar ràpidament com a edulcorant a Espanya i després a la resta d'Europa. Juntament amb la xocolata, va començar a ser un desig de sabors del Nou Món. El cultiu finalment es va estendre a la resta de la societat europea i s'ha convertit en un bé comú increïble a la societat europea. Fins i tot es podria argumentar que havia assolit l'estatus d'aliment bàsic per a la societat europea.

Cautxú El cautxú va ser conreat originalment pels olmeques de Mesoamèrica. Això es feia generalment drenant la saba dels arbres del cautxú. El cautxú no va tenir un impacte primerenc notable a Europa fins que es va poder vulcanitzar al segle XIX. Tanmateix, l'arbre del cautxú de Pará inicialment només creixia a la selva amazònica, no seria fins al segle XIX que l'arbre es va poder cultivar en una zona no brasilera a partir de 1876, quan l'anglès Henry Wickham va portar 70.000 llavors d'hevea brasiliensis al Regne Unit, i els anglesos davant la demanda les van plantar a les colònies britàniques del sud-est asiàtic. Així es va trencar el monopoli brasiler del cautxú, que havia durat des de 1736.

Aliments bàsics Diversos aliments que provenien del Nou Món es van convertir ràpidament en productes bàsics a Europa. Exemples de dependència europea dels aliments mesoamericans es poden trobar a Irlanda amb la patata i a Itàlia amb el tomàquet.

Blat de moro miniatura|Espigues de blat de moro variades Colom va trobar i va observar el cultiu del blat de moro en tots els seus viatges.Andrews, Jean. "Diffusion of Mesoamerican Food Complex in Southeastern Europe." Geographical Review: Apri93, Vol. 83 Issue 2, p194, 11p, 1993: 194-205. Els asteques i els maies d'Amèrica Central havien practicat durant molt de temps diverses formes de cultiu abans de la seva introducció a Europa. Diferents comerciants van portar el blat de moro a Europa al segle XVI on, a causa de la seva capacitat de créixer en regions variades, la popularitat del seu cultiu es va estendre ràpidament. El blat de moro es va convertir en un cultiu fonamental a l'Imperi Turc i als Balcans a mitjans del segle XVI, fins al punt d'esdevenir una necessitat per als exèrcits otomans en creixement i es va destacar per les seves collites molt productives. El fet que el blat de moro hagués arribat a l'Imperi Otomà a mitjans del segle XVI, sens dubte, suggereix que era un cultiu predominant tant a Espanya com a Portugal en aquell moment.

Patata miniatura|Patates russet amb brots El cultiu del tubercle conegut com patata es va originar a la regió sud del Perú. La patata va ser el principal cultiu bàsic de l'Imperi Inca i va tenir una popularitat similar a l'Imperi espanyol. Els exèrcits i obrers espanyols van adoptar el cultiu com a producte bàsic per la relativa facilitat associada a la seva producció. Els pagesos també van adoptar el conreu a mesura que avançava el . La patata va continuar estenent-se ràpidament per tot Europa on, al segle XIX, havia substituït el nap i la colina com els principals aliments bàsics.von Bremzen, p. 322

Mongetes Mentre que les mongetes feia temps que existien a Europa i Àsia. Els fesols comuns, lima i sieva són alguns dels nous tipus de mongetes que es van introduir a Europa després dels viatges inicials de Colom. Els nadius havien reconegut durant molt de temps els beneficis rics en proteïnes dels fesols. Els espanyols van adoptar ràpidament els nous fesols a la seva dieta.

Tomàquets Els tomàquets havien estat populars durant molt de temps a Amèrica del Sud, on els pobles autòctons del Perú els cultivaven i els comercialitzaven. Les conquestes de Cortès al segle XVI van donar lloc a la introducció de conreus a Espanya i després a Europa. El cultiu va créixer bé en sòls mediterranis i va créixer ràpidament en popularitat. El primer llibre de cuina descobert amb receptes de tomàquet es va publicar a Nàpols el 1692. L'historiador culinari Alan Davidson argumenta que el tomàquet i la patata van ser tractats inicialment amb sospita a causa de la seva similitud amb la planta verinosa de la belladona.Davidson, Alan. "Europeans' Wary Encounter with Potatoes, Tomatoes, and Other New World Foods." In Chilies to Chocolate: Food the Americas Gave the World, by Nelson and Cordell, Linda S. Foster, 3. Tucson, 1992. Això explica que la societat espanyola va tardar inicialment en incorporar el tomàquet a la seva dieta (en relació amb la popularitat inicial d'altres aliments, com la xocolata i el blat de moro).

Pebrots nous Colom havia registrat almenys dos nous tipus de pebrots després del seu primer viatge. Espanya, arran de la trobada inicial de Colom, va incorporant progressivament aquests nous pebrots a les seves dietes i els va estendre per tot Europa. La propagació del pebrot al Vell Món depenia de les xarxes comercials preexistents per Europa, Àfrica, Àsia i el Pròxim Orient. Els portuguesos i otomans van ser més influents en la difusió del complex alimentari mesoamericà per Europa que els espanyols (que van introduir els conreus en primer lloc). El 1543, es van publicar les primeres il·lustracions europees de pebrots en una herba alemanya. Els pebrots del Nou Món van començar a substituir els pebrots preexistents d'Àfrica i Àsia.

Carabassa