Florenci (en llatí Florentius) va ser prefecte del pretori de les Gàl·lies durant el regnat de Constanci II (r. 337-361). La falta d'escrúpols de la seva administració financera va indignar a Julià (r. 361-363) que quan va ser nomenat cèsar no va ratificar les seves ordenances.

Biografia Va començar la seva carrera a la part oriental de l'Imperi Romà i cap al 345 era un membre important del govern de Constanci II.Jones, Martindale y Morris, 1971, p. 365. El 357 va ser destinat a la part occidental de l'Imperi per assumir la prefectura del pretori de les Gàl·lies subordinat a Julià, a qui l'emperador havia deixat al càrrec d'aquesta meitat abans de tornar a Orient. Va tenir una destacada participació en la reunió del consistorium que va aconsellar a Julià enfrontar-se als alamans a la batalla d'Estrasburg on va ser partidari d'atacar.Hunt, 1998b, p. 54. També va complir amb eficàcia la seva missió d'abastir l'exèrcit durant les campanyes del Cèsar. Tanmateix, va entrar al cap de poc en discussió amb ell a causa del nivell d'impostos: Florenci era partidari d'elevar-los per sufragar la despesa bèl·lica i Julià era, en canvi, partidari de gestionar-los millor per obtenir més recaptació sense haver-los de pujar. La polèmica va arribar fins a Constanci II qui va prendre partit pel seu cosí i Cèsar. L'any següent, el 358, els francs que habitaven al costat de la desembocadura del Rin van impedir l'entrada dels vaixells amb subministraments que arribaven des de Britànnia. Florenci va proposar pagar-los 2000 lliures de plata perquè deixessin passar a la flota, però Julià va optar per atacar-los i va aconseguir vèncer-los i deixar lliure el pas.

Ammià Marcel·lí el va acusar d'instigar Constanci II perquè ordenés el trasllat de part de l'exèrcit a Orient i d'anar-se'n, a propòsit, a Vienne quan les ordres van arribar a la caserna general a París el 360 provocant la rebel·lió de les tropes. Aquesta acusació es considera exagerada perquè, mentre que a la Gàl·lia la situació estava estabilitzada, l'Imperi Sassànida preparava una gran ofensiva i calia el trasllat de part de l'exèrcit per reforçar la defensa.Hunt, 1998a, p. 40. Com que la rebel·lió de les tropes va tenir èxit i Julià es va proclamar august, va fugir a la part oriental per buscar refugi a la cort de Constanci II. Julià, en lloc de prendre represàlies amb la seva família i béns, els va fer enviar a Orient sense molestar-los.

En recompensa va ser nomenat l'any 360 prefecte del pretori d'Il·líria (Illyricum) substituint a Vindoni Anatoli, que havia mort feia poc. No va poder exercir el seu càrrec massa temps, ja que l'estiu del 361, Julià, va envair la seva prefectura i va haver de fugir un cop més al costat de Constanci II, que arribava des de la frontera oriental per a lluitar contra el seu cosí. La seva lleialtat fou recompensada amb el nomenament com a cònsol per l'any 361, juntament amb Flavi Taure. Julià no va nomenar cònsols per aquell any així que l'any 361 figuraria als annals romans com: l'any de Taure i Florenci.Jones, Martindale y Morris, 1971, p. 1044.

Constanci II, el seu valedor, va morir el novembre del 361. Al seu llit de mort va nomenar Julià com a successor per posar fi a la guerra civil. Davant la perspectiva de Julià com a emperador va fugir de la ira de la seva ira junt amb el seu col·lega cònsol Taure. Es va amagar durant tot el regnat de Julià, però va ser jutjat i condemnat en absència. Julià va refusar generosament ser informat del lloc on s'amagava.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 22.7.5.

Un cop mort Julià i amb l'adveniment de la dinastia valentiniana, Florenci va poder sortir de l'amagatall tot i que no va ocupar cap càrrec mai més. Dos fills seus, Lucià i Florenci van arribar a ser governadors de Síria.

Referències

Bibliografia Ammià Marcel·lí, Res Gestae Lucien Jerphagnon, Julien dit l'Apostat, Tallandier (París), 2008 Hunt, David (1998a). «The successors of Constantine». En Cameron, Averil; Garnsey, Peter, eds. The Cambridge Ancient History [Los sucesores de Constantino] (en inglés). Vol. XIII: The Late Empire A.D. 337-425. Cambridge Univesity Press. p. 1-43. ISBN 978-0-521-30200-5. Consultado el 20 de mayo de 2019. Hunt, David (1998b). «Julian». En Cameron, Averil; Garnsey, Peter, eds. The Cambridge Ancient History [Juliano] (en inglés). Vol. XIII: The Late Empire A.D. 337-425. Cambridge Univesity Press. p. 44-77. ISBN 978-0-521-30200-5. Consultado el 20 de mayo de 2019. Jones, Arnold Hugh Martin; Martindale, J.R.; Morris, J. (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 1, AD 260-395 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978052107233

Categoria:Governadors romans de la Gàl·lia Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Cònsols romans del segle IV