miniatura|Empremtes de calçat deixades a l'escena del crim La fotografia forense és una branca de la fotografia que s'ocupa de crear reproduccions precises d'un acte, lloc o accident en benefici d'un tribunal o per ajudar en una investigació. Es refereix a la documentació visual de diferents aspectes que es poden trobar a l'escena del crim. Pot incloure la documentació de l'escena del crim o proves físiques que es troben a l'escena del crim o ja s'han processat en un laboratori. La fotografia forense difereix d'altres variacions de la fotografia perquè els fotògrafs de l'escena del crim solen tenir un propòsit molt específic per capturar cada imatge. Com a resultat, la qualitat de la documentació forense pot determinar el resultat d'una investigació, ja que amb l'absència de bona documentació, els investigadors poden trobar impossible concloure què va passar o no.
Sabent que la informació crucial per a una investigació es pot trobar a l'escena del crim, la fotografia forense és una forma de documentació que és essencial per conservar la qualitat de les proves físiques descobertes. Aquestes proves físiques a documentar inclouen les trobades a l'escena del crim, al laboratori o per a la identificació de sospitosos.
Antecedents miniatura|Alphonse Bertillon: Imatge identificativa d'un home de perfil i frontal miniatura|Accident automobilístic de 1918 L'oficial de policia francès Alphonse Bertillon el 1879 va desenvolupar estàndards d'imatge i un sistema de fotografies de perfil frontal, l'objectiu principal del qual era la fidelitat a la realitat. Va fundar l'antropometria i la va utilitzar per primera vegada per identificar els autors. Algunes de les seves innovacions, com la fotografia estandarditzada dels delinqüents o el processament sistemàtic de fotografies de les escenes del crim, encara s'utilitzen avui en dia en el treball policial. El seu descobriment va conduir indirectament a la invenció de la fotografia de legitimació i més tard a la legitimació.
Després del desastre del pont Tay del 28 de desembre de 1879, la companyia del fotògraf escocès James Valentine es va fer molt famosa quan se li va encarregar obtenir documentació fotogràfica de les restes del pont per al Tribunal d'Investigació. Va gravar més de 50 fotografies d'alta qualitat de les restes, que van ser utilitzades als tribunals per testimonis per donar proves. Les imatges es van vendre posteriorment per tot el país com a postals. Les fotografies també han estat recentment (2003) reexaminades utilitzant mètodes digitals per mostrar per què el pont es va esfondrar.
Tota fotografia forense ha de tenir en compte tres elements en l'escena del crim: el subjecte, l'escala i un objecte de referència. A més, les fotografies forenses generals s'han de mostrar amb una representació neutra i precisa.
Les escenes del crim poden ser fonts principals d'evidència física que s'utilitzen per associar o enllaçar sospitosos amb escenes, víctimes amb escenes i sospitosos amb víctimes. El principi d'intercanvi de Locard és un concepte important que ajuda a determinar aquestes relacions d'evidència. És el principi bàsic de per què s'han d'investigar les escenes del crim. Qualsevol cosa que es trobi a l'escena del crim es pot utilitzar com a prova física sempre que sigui rellevant per al cas, per això la documentació de l'escena del crim i les proves físiques en la seva forma real són clau per a la interpretació de la investigació.
Característiques de la fotografia forense miniatura|Accident del pont de Wooton, 11 de juny de 1861 La fotografia forense forma part del procés de recollida de proves. Proporciona als investigadors fotografies de subjectes, objectes i objectes que formen part d'activitats delictives. Per exemple, proporciona imatges de maquinària danyada o danys a vehicles de motor en un accident de trànsit, etc. Fotografies d'aquest tipus inclouen l'elecció de la il·luminació adequada, la selecció precisa de l'òptica adequada, l'angle de visió sense distorsions (s'accepta en lloc de múltiples vistes). Sovint, quan es fan fotos, s'insereixen escales a la imatge de manera que les dimensions de l'element ja es registren a la foto. Els tipus de fotografia habituals, com ara la fotografia creativa i artística, donen un propòsit diferent a la fotografia forense. La fotografia policial utilitza fotografies retrat per documentar els detinguts.
La fotografia de l'escena del crim ens permet capturar aspectes essencials de la presentació de l'escena del crim, inclòs el seu abast, els punts focals de l'escena i qualsevol prova física o material que es trobi en o a partir d'aquesta. Amb l'ús de la fotografia de l'escena del crim, el context de l'escena del crim es pot representar mitjançant una sèrie de fotografies; amb l'objectiu d'explicar tota la història. Aquestes fotografies s'utilitzen per capturar l'entorn físic de l'escena i el seu entorn, a més de proves físiques in situ i àrees clau de l'escena del crim (per exemple, entrades i sortides). A més, aquestes fotografies es poden fer a diferents intervals depenent del contingut que s'està capturant. Per exemple, les proves físiques (per exemple, petjades, detalls de ferides, proves de rastres, etc.) poden requerir imatges de primer pla, mentre que les condicions d'una habitació només poden requerir fotografia global i/o de gamma mitjana. Les fotografies també poden ser compatibles amb enregistraments de vídeo.
Fotografia d'evidències miniatura|James Valentine: Accident del pont de Tay, 1880, fotografia forense Aquesta forma de fotografia és proporcionar imatges dels diferents tipus de proves físiques i utilitzades com a proves al tribunal, part de l'expedient del cas, o per altres investigadors; típicament de les troballes forenses durant l'anàlisi de diverses disciplines forenses. Els laboratoris forenses generalment utilitzen radiació infraroja, ultraviolada (UV), raigs X o làser, a més de càmeres i microscopis, per representar detalls que, d'altra manera, serien invisibles a ull nu. Tanmateix, és crucial que aquests detalls no interfereixin amb l'aparença i l'estat de les proves que es documenten.
Per garantir la qualitat de les fotografies, l'evidència general es documenta sota les condicions següents:
Les proves es col·loquen sobre un fons net i sense distraccions (és a dir, paper de fons, paper de carnisser, taulell neutre, etc. ). Fins i tot il·luminació. Això es pot aconseguir amb dues fonts de llum d'igual potència i distància, col·locades aproximadament 45 graus cap a l'evidència. La càmera s'ha de col·locar directament per sobre de l'evidència. Pot ser que sigui necessari una escala o una bastida per a articles més grans. Número de cas i escala presents a totes les fotografies. Totes les cares de l'evidència fotografiades Fotografies de primer pla dels detalls rellevants trobats a les proves.
Fotografia d'empremtes Les fotografies d'empremtes com ara empremtes dactilars, empremtes de calçat o de peus i marques d'eines requereixen certs estàndards, ja que es poden analitzar, comparar i cercar a través de grans bases de dades digitals. Per exemple, les empremtes dactilars sovint s'introdueixen al sistema automatitzat d'identificació d'empremtes digitals (AFIS). Per complir amb els estàndards d'aquesta prova material, han de:
Omplir el marc amb l'empremta per aprofitar la resolució de la càmera; Incloure una escala per a un calibratge precís; Tenir plans paral·lels del subjecte, escala i imatge; Estar ben enfocat i exposat correctament; i Tenir il·luminació uniforme de la zona d'interès.
A més a més, es suggereix que aquestes imatges d'empremtes s'enregistrin a la càmera RAW, encara que el fotògraf pot decidir editar-les mitjançant Photoshop o un altre programari d'edició. Això crearà una imatge TIFF, però augmentarà la qualitat de la imatge.
Fotos de persones Es fan fotografies per a persones que han estat acusades d'un delicte i, un cop creat, s'introdueixen automàticament a una base de dades mestra amb qualsevol informació existent sobre aquesta persona. Per mantenir una qualitat constant, cal una il·luminació, un fons i una distància estandarditzats. A més d'associar la informació arxivada, també s'associen les característiques físiques (p. ex., el color del cabell i dels ulls, el pèl facial, els tatuatges, etc.) i cal una llista de fotografies adequada.
Mètodes Totes les fotografies han de contenir tres elements: el tema, una escala i un objecte de referència . Les fotografies de l'escena del crim han d'estar sempre enfocades, amb el tema de la fotografia com a objecte principal de l'escena. Sempre hi hauria d'haver una escala o regla. Això permetrà als investigadors la possibilitat de canviar la mida de la imatge per reconstruir l'escena amb precisió. Les fotografies globals han de ser una representació justa i precisa del que es veu. Qualsevol canvi de color pot identificar malament un objecte per als investigadors i possiblement per als jurats. (Figura 3.0)
Les fotografies generals preliminars haurien d'intentar capturar les ubicacions de les proves i les característiques identificatives de l'escena, com ara adreces, números d'identificació del vehicle i números de sèrie, resclosassions de marques de calçat/pneumàtics i les condicions de l'escena. Si bé el propòsit de la fotografia global és documentar les condicions de l'escena i la relació dels objectes, la fotografia de rang mitjà serveix per documentar l'aspecte d'un objecte.
En totes les fotografies s'ha d'incloure una escala, així com un retolador per indicar la identitat de l'objecte en qüestió. De nou, els objectes de les fotografies de mig rang han de ser una representació justa i precisa del que es veu. Ajustar els principis fotogràfics o la il·luminació pot permetre que el fotògraf assoleixi aquest objectiu. alt=Figure 3.1|center|sense marc|800x800px| Figura 3.1 La imatge de dalt és la figura 3.1. té un excés de lluminositat
A la figura 3.1, la fotografia 2 és una representació correcta .
La fotografia 1 té massa llum. Significa que el fotògraf no ha pogut captar la llum adequada per descriure l'objecte. En ajustar el flaix, el fotògraf hauria d'ajustar el flaix de la càmera per capturar l'objecte.
En general, els components bàsics de la fotografia macro o de prova són els següents: Si s'han de fer fotografies probatòries per utilitzar-les en un examen de comparació crítica més endavant, s'han de seguir les directrius d'acord amb les millors pràctiques de l'evidència digital.
La imatge digital s'ha de capturar en un format de compressió sense pèrdues. Els dos formats de compressió sense pèrdues àmpliament acceptats són el format de fitxer d'imatge etiquetat (TIFF) i el RAW. TIFF és un tipus de fitxer universal, mentre que els fitxers RAW són propietaris basats en el fabricant de la càmera. És possible que es necessiti programari especialitzat per obrir i millorar una imatge RAW. La càmera ha d'estar en una plataforma connectada a terra, com un suport de còpia o un trípode. En general, el cos humà no pot aturar les vibracions naturals amb una velocitat d'obturació de la càmera inferior a 1/60 de segon. L'ús d'una plataforma fixada a terra permetrà que el tema no quedi mogut L'obturador de la càmera s'ha de controlar amb un cable remot o mitjançant el mode de temporitzador. La simple acció de prémer el control de l'obturador pot fer que la càmera es mogui, quedant l'enfocament del tema mogut.
Documentació L'oficial que respongui també ha de mantenir un registre fotogràfic si es fa cap documentació fotogràfica. El registre ha de contenir la data i l'hora de la fotografia, el tema i qualsevol nota addicional. Aquests registres s'han de mantenir dins d'un expedient o informe d'incident, ja que formen part de l'expedient d'examen i del material que es pot descobrir en el judici. alt=Figure 3.2|center|sense marc|695x695px| Figura 3.2
Fotografia digital