El 219 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Paulus i Salinàtor (o també any 535 ab urbe condita). L'ús del nom «219 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Esdeveniments Pròxim Orient. Imperi Selèucida Antíoc III recupera Selèucia de Piera, que Ptolemeu III Evèrgetes I havia ocupat uns anys abans, i altres ciutats de Celesíria, entre les quals Tir. S'inicia així la Quarta guerra síria.

Antiga Grècia Els etolis, sota el comandament de Dorímac, estrateg de la Lliga Etòlia, destrueixen el temple de l'oracle de Dodona.Polibi. Història, IV, 67 Filip V de Macedònia signa un tractat amb el rei d'Il·líria Escerdílides (que atacaria Etòlia per mar) i entra a l'Epir amb 15.000 soldats i 800 cavallers i se li uneixen les forces epirotes i acarnànies. Ocupa algunes fortaleses etòlies a la frontera i saqueja les regions properes. Ha de tornar a Macedònia per una invasió dels dàrdans, que al saber que el rei tornava es retiren.Polibi. Història, IV, 37 Licurg, tot i no ser de sang reial, és elegit rei d'Esparta.Polibi. Història, IV, 2. Prúsies I, rei de Bitínia, fa signar la pau a Bizanci amb la mediació del rei gàlata Cavarus i l'almirall de Rodes Polèmocles. El tractat va ser desfavorable per a Bizanci.Polibi. Història, IV, 53

Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus i Marc Livi Salinàtor.Polibi. Història, III, 16 Els dos cònsols lluiten contra els il·liris als que manava Demetri de Faros i els derroten fàcilment. Sotmeten les fortaleses de Demetri que fuig al Regne de Macedònia, sota la protecció de Filip V. Polibi atribueix la victòria només a Emili Paulus. Al seu retorn a Roma Salinàtor i Paulus obtenen els honors del triomf, però són encausats immediatament per no haver dividit el botí adequadament entre els soldats. Paulus se'n lliura fugint, però Salinàtor és condemnat.Polibi. Història, II, 19; IV, 37Apià. Història de Roma, XXXIII, 8Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 3, 5 S'instal·la a Roma Arcàgat, un metge grec. Segons Luci Cassi Hemina (recollit per Plini el Vell) és el primer metge que exerceix a Roma. És rebut amb molt de respecte, i se li concedeix el ius quiritium, els privilegis d'una persona nascuda a Roma.Plini el Vell. Naturalis Historia, XXIX, 6

Península Ibèrica Hanníbal Barca assetja Saguntum (actual Sagunt, Camp de Morvedre), i la ciutat demana ajuda a Roma. Roma es limita a exigir a Hanníbal que retiri el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment cau. Roma, immediatament, declara la guerra a Cartago. És l'inici de la Segona Guerra Púnica.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 2

Necrològiques Mort de Cleòmenes III, rei agíada d'Esparta.Polibi. Història, IV, 35

Referències

Categoria:Segle III aC