Mieczysław Weinberg ( Moissei Samuílovitx Vàinberg, en polonès: Mojsze [Mieczysław] Wajnberg) 8 de desembre de 1919El mateix compositor va afirmar que va néixer el 8 de desembre de 1919, però la sol·licitud d'admissió al conservatori trobada per Danuta Gwizdalanka a l'arxiu de la Universitat de Música Fryderyk Chopin mostra una data de naixement diferent, el gener. L'única opció que es contempla és que l'"envelliment" podria haver estat una condició necessària per ser admès al Conservatori de Música. - 26 de febrer de 1996) va ser un compositor i pianista jueu polonès naturalitzat soviètic. La seva trajectòria vital i artística és profundament marcada per l'Holocaust, l'exili, la repressió estalinista i la seva amistat amb Dmitri Xostakóvitx, que el va ajudar a sobreviure i el va considerar un dels millors compositors de la seva generació.
També conegut en el món anglosaxó com Moisey Vainberg o Vaynberg, també s'ha escrit com a Vajnberg, Wajnberg i Weinberg per als cognoms; Moishei, Moishe, Moissei, Moisey (Samuilovitx) i Mieczysław per als noms de pila. "Mieczysław Weinberg", ara l'"estàndard", seria utilitzant la grafia occidental que el compositor va utilitzar i va preferir. Els seus amics i la família l'anomenaven Mietek.
Weinberg va destacar per les seves aptituds musicals des de molt jove: va començar a compondre de ben petit i, amb només 10 anys, ja feia de pianista al teatre on el seu pare tocava a l'orquestra. Tenia plans per estudiar piano als Estats Units, però l'inici de la Segona Guerra Mundial ho va impedir. Per escapar de l'ocupació nazi, va fugir a la Unió Soviètica, mentre que la seva família, que va quedar-se a Varsòvia, va ser confinada al gueto i va perdre la vida. Des de 1939 va viure a la Unió Soviètica i a Rússia. Tot i que la comunitat musical local sempre el va considerar un dels seus, Weinberg no va perdre les arrels i sempre es considerà polonès. Weinberg, per la seva descendència jueva i polonesa, va patir les consecuències de l'antisemitisme perpetrat per Stalin i només la intervenció directa del seu protector i amic Xostakóvitx va impedir la seva execució. La mort del dictador el 1953 va alleugerir la seva existència encara atormentada per la pèrdua de tota la família durant l'Holocaust.
Weinberg va ser un prolífic compositor de talent i inventiva excepcional que va crear un extens catàleg que inclou una àmplia varietat de gèneres musicals: vint-i-sis simfonies (sis d'elles corals i quatre de cambra), set òperes, dos grans ballets, obres corals, cançons, música incidental (per al teatre, el cinema i la ràdio), deu concerts i abundant música de cambra que inclou disset quartets de corda, vint-i-sis sonates per a diversos instruments acompanyats pel piano, cicles de cançons i una dotzena d'obres per a piano sol. Segons alguns crítics, es pot considerar "el tercer gran compositor soviètic, juntament amb Prokófiev i Xostakóvitx".Steve Schwarz, review of The Golden Key on Classical Net Review, 2004.
Noms Molta confusió ha estat causada per diferents interpretacions dels noms del compositor. En els documents oficials polonesos (és a dir, abans de la seva mudança a l'URSS), el seu nom s'anomenava Mojsze Wajnberg, i al món del teatre yidis de l'antbellum de Varsòvia, era conegut també en jiddisch: משה װײַנבערג (Moishe Weinberg). En llengua russa (és a dir, després de la seva mudança a la Unió Soviètica), era i encara es coneix en rus: Моисей Самуилович Вайнберг (Moissei Samuilovitx Vainberg), que és l'anàleg en llengua russa de l'original polonès Mojsze, fill de Samuel. Entre els seus amics íntims a Rússia també se l'anomenava amb el seu diminutiu polonès Mietek (és a dir, Mieczysław).
La re-transliteració del seu cognom del ciril (Вайнберг) a l'alfabet llatí va produir diverses grafies, incloent-hi "Weinberg", "Vainberg" i "Vaynberg". La forma "Weinberg" s'utilitza cada cop més com a representació en anglès més freqüent d'aquest cognom jueu comú, sobretot en l'última edició de Grove i pels biògrafs de Weinberg, Per Skans i David Fanning.Skans, Per. Citat a http://www.music-weinberg.net/. Vegeu també: Danuta Gwizdalanka: Mieczysław Wajnberg - kompozytor z trzech światów, Poznań 2013, amb les seves signatures en rus i polonès p. 52.
Biografia Varsòvia (1919-1939) miniatura|esquerra|Xemuel Weinberg, pare de Mieczysław Weinberg, amb la seva dona: l'actriu Sonia Weinberg (al seu costat, dreta) i la germana Adeley Weinberg (casada amb Gorfinkel), al començament dels anys 1900 Mieczysław Weinberg va néixer a Varsòvia en una família jueva originària de Moldàvia, on alguns dels seus membres havien sigut assassinats durant el famós pogrom de Kixiniov del 1903. A finals de la Primera Guerra Mundial es van traslladar a la capital polonesa, que en aquell tenia una població un terç jueva.
El seu pare, Xemuel Weinberg, va néixer a Chișinău, ara la capital de la República de Moldàvia, i en aquell moment la capital del districte rus de Bessaràbia. També era músic i tocava el violí, tot i que, en paraules de Mieczystaw, «no tenia un nivell professional molt elevat». A part d'actor i director de l'orquestra del teatre Ídix de Chișinău, també va fer alguna composició per aquest teatre.Szmuel Weinberg. Дата обращения: 2 ноября 2010. Архивировано 21 июля 2011 года. L'avi de Mieczysław i pare de Xemuel es deia Moixé (Moses) Weinberg, i era comptable.Ада Цодикова «Древо Жизни». Дата обращения: 22 января 2012. Архивировано 18 августа 2013 года.А. Мокроусов «Континент Вайнберг: загрузка». Дата обращения: 2 ноября 2010. Архивировано 23 июля 2014 года. La mare era mestressa de casa, assistida per mainaderes i donzelles, cosa que en aquella època denotava prosperitat.
miniatura|Edifici d’habitatges al carrer Żelazna 66 a Varsòvia, 2021. Casa on va viure Mietek Weinberg
Xemuel Weinberg es va guanyar una reputació com a violinista i dirigint activitats musicals arreu de l'Europa de l'Est en diferents teatres ídix, com el Central, l'Skala i l'Elyseum, entre d'altres. Quan va néixer la seva filla Esther el 1921, va agafar una feina estable al departament de música jueva de la companyia discogràfica Syrena Rekord. En un d'aquests viatges, va conèixer una soprano moldava anomenada Sonia (nascuda Sura-Dwojra Sztern, 1888–1943, en alguns llocs apareix com a Sara Kotlitski),Les fonts difereixen sobre el nom de la mare de Weinberg. Zalmen Zylbercweig llista el seu nom com a "Sonya", mentre que el certificat d'inscripció de Weinberg al Conservatori de Varsòvia enumena el nom de la seva mare com a "Sura Dwojra Stern"; a més, en un nou certificat de naixement obtingut molt més tard de la seva vida, va declarar el nom de la seva mare com a "Sara Kotlitskaya". És ben possible que un (o més) d'aquests hagués estat un nom artístic durant la seva carrera de cantant. La filla de Weinberg, Victoria, es refereix a la seva àvia com a "Sara Kotlitskaya" en una entrevista del 2016 amb Ielizaveta Bliumina nascuda a Odessa (aleshores part de l'Imperi rus), va ser actriu de teatre ídix a Varsòvia i a Lodz, i tocava el piano. Es van casar i es van traslladar a Varsòvia el 1916, on Xemuel va ocupar el lloc de director musical del teatre jueu de l'estat de Varsòvia. miniatura|esquerra|Mieczysław Weinberg amb el seu pare Xemuel Weinberg i la seva germana Ester Mieczysław va néixer tres anys més tard, el 8 de desembre de 1919, i la seva germana Ester el 1921. Va gaudir d'una infància feliç i plena de música seguint al seu pare per tot Polònia. Mieczysław Weinberg va declarar més tard: "Estava segur que la batuta del pare sonava com una trompeta". Les seves primeres experiències musicals van ser com a pianista a la companyia de teatre jueu on el seu pare era compositor i violinista. La primera immersió de Weinberg en el folklore klezmer i la cultura aixquenaz va influir en els ritmes obsessius, la subtil ironia i la melangia agredolça que més endavant caracteritzarien la seva obra. Després va dir: «El meu primer professor de música fou la vida». miniatura|Józef Turczyński va ser el seu professor al Conservatori de Varsòvia Per aquestes mateixes dates, Weinberg va rebre classes de piano a l'escola de música de la senyora Matulewicz i, quan aviat va demostrar un talent excepcional en aquest camp, va ingressar el 1933 al Conservatori de Varsòvia, llavors dirigit per Szymanowski, com a alumne de Józef Turczyński, pianista i pedagog de gran reputació que havia sigut alumne d'Anna Iéssipova -la gran mestra de Prokófiev-, i aqui a dedicar les seves primeres composicions: Mazurka Op. 10 i 10a. Hi va estar des dels dotze anys fins a graduar-se el 1939. Weinberg ja era un pianista de gran talent vist per molts com un artista seguint la famosa tradició polonesa d'artistes com Leopold Godowsky, Ignaz Friedman i Ignacy Paderewski.
Mieczysław va aprofitar aquestes habilitats per donar suport econòmic als seus pares actuant en cabarets, cafès i restaurants (d'una manera semblant a com ho van fer els seus compatriotes Andrzej Panufnik i Witold Lutosławski) i a la vegada per assegurar continuar els estudis com a pianista al Conservatori de Varsòvia. Fins i tot va arribar a participar en les estrenes del Trio per a piano de Panufnik i en el Concert per a piano de Zbigniew Turski, que havia compost com a peça de graduació al Conservatori.D. Gwizdalanka Mieczysław Wajnberg. Kompozytor z trzech światów, Poznań 2013. Turczyński va considerar que Weinberg i Witold Małcużyński havien sigut els seus dos millors estudiants. miniatura|Josef Hofmann va veure el seu talent i el va convidar a Filadèlfia De l'època d'estudiant ha sobreviscut Dues masurques per a piano, en fa menor i la menor, dedicades al seu mestre Turczyński i datades al manuscrit el 17 i el 21 de novembre de 1933, respectivament, dues setmanes abans del seu catorzè aniversari. Una Cançó de Bressol per a piano, datada el 24 d'octubre de 1935, és la seva primera obra amb número d'opus. Weinberg només tenia quinze anys quan va finalitzar les seves Tres peces per a violí i piano durant l'hivern de 1934, en una època en què encara no havia rebut cap formació formal com a compositor. Tres anys més tard, encara a Varsòvia i amb només divuit anys, les seves ambicions van augmentar i va compondre la primera peça de música de cambra, el Primer Quartet de corda, op. 2, dedicat també a Turczyński. L'examen final fou la interpretació del Concert per a piano núm. 3 de Rakhmàninov, que va exercir un fort impacte en Weinberg.
En una visita del prestigiós pianista nord-americà d'origen polonès Józef Hofmann al Conservatori de Varsòvia durant una gira, aquest es va oferir per ajudar-lo a entrar al prestigiós Curtis Institute of Music de Filadèlfia, del qual n'era el director, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial ho va aturar tot i, segons va recordar Weinberg, el "millor i més feliç moment" de la seva vida es va trencar.
Finalment, Weinberg mai va forjar una carrera com a pianista solista, no obstant això, va participar en grups de música de cambra i va interpretar al piano les seves pròpies composicions, així com les de d'altres companys per a la Unió de Compositors Soviètics.
Minsk (1939-1941)