Richard Edmund Williams (19 de març de 1933 - 16 d'agost de 2019) va ser un animador, actor de veu, director i escriptor canadenc-britànic. Tres vegades guanyador de l'Oscar, és més conegut com a director d'animació a Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988), per la qual va guanyar dos premis de l'Acadèmia, i pel seu llargmetratge inacabat The Thief and the Cobbler (1993). El seu treball en el curtmetratge Conte de Nadal (1971) li va valer el seu primer Premi de l'Acadèmia. També va ser dissenyador i animador de seqüències de títols de pel·lícules. Altres treballs en aquest camp inclouen les seqüències de títol de Com va això, gateta? (1965) i Golfus de Roma (1966) i títol i seqüències d'enllaços a The Charge of the Light Brigade i les intros del felí de dibuixos animats homònims per a dues de les pel·lícules posteriors de La pantera rosa.Richard Williams, 'Who Framed Roger Rabbit' animator, dies at 86 – USA Today El 2002 va publicar The Animator's Survival Kit, un manual autoritzat de mètodes i tècniques d'animació, que des de llavors s'ha convertit en una caixa de 16 DVD, així com en una aplicació per a iOS. Des del 2008 va treballar com a artista en residència a Aardman Animations a Bristol, i el 2015 va rebre nominacions a l'Oscar i als BAFTA a la categoria de millor curt d'animació pel seu curtmetratge Prologue.
Primers anys Williams va néixer a Toronto, Ontario, fill únic de la il·lustradora comercial Kathleen "Kay" Bell (1909-1998) i de Leslie Lane (1905-1993), un pintor i retocador fotogràfic londinenc. Lane va marxar quan Williams era un bebè, i va ser adoptat pel seu padrastre, Kenneth D C Williams (1910–2003),Obituary, The Times, 19 August 2019. un executiu de publicitat que treballava per a Brigdens, una empresa d'impressió i disseny de Toronto.
Williams va créixer a Golfdale Road, un carrer suburbà de Toronto, on ell i el seu amic de la infància Martin Hunter van organitzar espectacles de màgia i actes de comèdia per al barri local: "Vam recollir 16,25 dòlars, una riquesa més enllà dels somnis de l'avarícia".Hunter, Martin, Young Hunting – a memoir, ECW Press, Toronto (2008), 40 La mare de Williams, Kay, va ser una il·lustradora consumada el treball de la qual es va inspirar en Arthur Rackham i Edmund Dulac. Kay va llegir al seu fill les històries de les Les mil i una nits, que més tard inspirarien la seva obra magna The Thief and the Cobbler. "Kay ens va presentar El lladre de Bagdad amb les seves catifes voladores, cavalls màgics i visirs malvats".Hunter, Martin, Young Hunting – a memoir, ECW Press, Toronto (2008), 38 A l'edat de cinc anys, Kay va portar el seu fill a veure La Blancaneu i els set nans (1937), una pel·lícula que va causar una "impressió tremenda". " sobre ell. Més tard va citar la seva mare dient-li: "Vas veure 'Blancaneus' quan tenies 5 anys i mai vas ser el mateix."
Williams es va educar a la Northern Secondary School de Toronto, llavors coneguda com a Northern Technical School. Un dels seus companys de classe, Lars Thompson, va recordar: "Sota el nom d'Ivan Yurpee, [Dick] tocava la trompeta en una banda de companys bojos. A classe, dibuixava els nostres professors amb el toc segur d'un animador i sense detecció".I Remember Richard Williams, Lars Thompson, Toronto Globe & Mail, 23 August 2019
Als 15 anys, Williams va viatjar a Hollywood des de Toronto en un viatge en autobús de cinc dies, on va fer la gira de l'estudi de Disney tres dies seguits, separant-se cada dia de la guia per buscar els animadors de l'estudi i ser expulsat de l'estudi. Finalment va ser convidat a conèixer els animadors, que li van mostrar com funcionava el procés d'animació de Disney, després que la seva mare es va posar en contacte amb un amic que treballava per a Disney.Obituary at The Guardian 20 August 2019 Retrieved 21 August 2019 "Sempre he volgut, quan jo era un nen, anar a Disney. Jo era un petit intel·ligent, així que vaig agafar els meus dibuixos i finalment vaig entrar. Em van fer una història i ho vaig fer en dos dies, que us podeu imaginar com va ser per a un nen."Obituary of Richard Williams at Bristol Live, Georgina Stubbs and Kate Wilson, 17 August 2019 Retrieved 8 October 2019
Amb l'ajuda del seu padrastre, Williams ja es guanyava la vida com a artista comercial als 17 anys,Obituary of Richard Williams at the NY Times, 18 August 2019 Retrieved 14 October 2019 creant anuncis per a empreses com Dr. Ballard's Pet Food. Després de graduar-se a l'escola secundària, Williams es va matricular al programa de publicitat de l'Ontario College of Art. No va rebre cap diploma, però, ja que va canviar el seu curs per incorporar-se al programa de belles arts després del tercer any.
1950s: Eivissa, Londres i The Little Island miniatura|Rembrandt van Rijn – inspiració El 1953, Williams va veure una exposició de pintures de Rembrandt i es va "emocionar fins a les llàgrimes". Durant un temps, "va perdre tot interès per l'animació".Obituary at The Independent Retrieved 15 October 2019 Va deixar el Canadà i es va establir a Eivissa, on va viure dos anys i es va convertir en pintor, trobant inspiració en els pallassos i els intèrprets en un circ local. Aquests esbossos es convertirien finalment en el curtmetratge Circus Drawings, completat més de 50 anys després, el 2010. Mentre estava a Eivissa, Williams va tocar en una banda de jazz; la seva passió per la corneta de vàlvules seria perdurable, i lideraria diverses bandes al llarg dels anys, inspirades en la música de Bix Beiderbecke.
A Eivissa, Williams va començar a dibuixar storyboards per a una pel·lícula d'animació sobre tres idealistes equivocats. El 1955, Williams va deixar Eivissa i es va traslladar a Anglaterra, on va començar a treballar a l'empresa del canadenc George Dunning, T.V. Cartoons Ltd., que treballa principalment en anuncis de televisió. També va començar a desenvolupar el seu propi curtmetratge d'animació, The Little Island durant aquest període. Williams va explicar més tard que es va tornar atret a l'ofici de l'animació perquè les seves "pintures". estaven intentant moure's" i "no podia suportar la idea de fer quadres per a les dones d'industrials rics, i que tot el món de l'art era repulsiu com a forma de vida".Obituary of Richard Williams at www.bfi.org.uk 21 August 2019 Retrieved 14 October 2019
Al documental de Thames Television de 1983 The Thief Who Never Gave Up, Williams va acreditar a l'animador Bob Godfrey que li va donar el seu inici en el negoci: "Bob Godfrey em va ajudar... Vaig treballar al soterrani i feia treballs en espècie, i em deixava utilitzar la càmera...[era] un sistema d'intercanvi".
A mitjans de la dècada de 1950, el canadenc Jacques Konig estudiava a la Universitat de Londres: "Dick no va tocar la corneta i va dirigir la seva banda només per amor a la música, va ser una contribució significativa i necessària als seus ingressos. En el meu paper com a president estudiant del Chelsea College i de l'Escola d'Arts de Chelsea de la Universitat de Londres (1956–57), vaig reservar la seva banda de jazz tradicional per a molts dels nostres esdeveniments, i sabíem que tots els seus diners disponibles s'utilitzaven per finançar el seu curtmetratge dibuixat a mà i molt imaginatiu".I Remember Richard Williams, Jacques Konig, Toronto Globe & Mail, 23 August 2019
El 1958, Williams va completar The Little Island, la pel·lícula que va iniciar la seva carrera, explicant la història de tres homes en una illa deserta; cadascun representa una virtut única: veritat, bellesa i bé. La pel·lícula va guanyar el 1958 el premi BAFTA de la British Academy of Film and Television Arts a la millor pel·lícula d'animació.1958 BAFTA Award results
Dècada de 1960: Richard Williams Animació, títols de pel·lícules i anuncis publicitaris miniatura|Soho Square el 1992. Richard Williams Animation és l'edifici verd a la dreta de l'estructura Tudor simulada. miniatura|Dissenys de Williams per The Charge of the Light Brigade es van inspirar en il·lustracions de dibuixos animats contemporànies L'èxit crític i financer del següent curt de Williams, Love Me, Love Me, Love Me (1962), que va ser narrat per Kenneth Williams, li va permetre establir la seva pròpia empresa, Richard Williams Animation Ltd.Love Me Love Me www.bfi.org.uk Retrieved 12 October 2019 El mateix any va fer el curtmetratge A Lecture on Man.A Lecture on Man at www.bfi.org.uk Retrieved 13 October 2019 Richard Williams Animation Ltd. finalment va completar més de 2.500 anuncis de televisió i va guanyar nombrosos premis a la seva casa al número 13 de Soho Square a Soho, Londres.
El 1965, va fer el curtmetratge The Dermis Probe,The Dermis Probe at www.bfi.org.uk Retrieved 12 October 2019 i també va animar les seqüències del títol de Com va això, gateta? (1965). El 1966, va animar els tçítols de Golfus de Roma. També el 1966 es va fer un documental de televisió, The Creative Person,sobre la seva vida i obra. El 1967 va completar el curtmetratge Sailor and the Devil, principalment animat per l'il·lustrador Errol Le Cain,Sailor and the Devil at www.bfi.org.uk Retrieved 14 Oct 2019 també va animar la seqüència del títol de Casino Royale.
El 1968 el seu estudi va guanyar reconeixements pels segments d'animació del llargmetratge èpic de Tony Richardson sobre la Guerra de Crimea, The Charge of the Light Brigade (1968),Charge of the Light Brigade www.bfi.org.uk Retrieved 14 Oct 2019 que Williams descrit com "la millor feina que he fet mai". El crític de cinema Vincent Canby va descriure el treball de Williams com "uns dibuixos animats meravellosos, fets a l'estil dels dibuixos animats patriòtics de mitjans del segle XIX".
A mitjans de la dècada de 1960, Williams va començar a treballar en el projecte personal que pretenia ser "el millor llargmetratge d'animació de sempre", basat en els contes de Mulla Nasrudin, i inicialment titulat Nasrudin. El projecte va evolucionar amb el pas del temps i el 1973 es va establir per una nova història i títol, The Thief and the Cobbler.
A finals dels anys 60 i principis dels 70, Williams va contractar i va portar a Londres alguns dels grans animadors de Hollywood dels anys 30, homes grans que ja estaven a punt de jubilar-se, comArt Babbitt (Goofy), Grim Natwick (Betty Boop) i Ken Harris (Wile E. Coyote). Babbitt, en particular, va impartir classes magistrals a l'estudi de Williams al 13 Soho Square, formant una nova generació d'animadors.
Després de l'estrena el 1967 de El llibre de la selva de Disney, Williams va conèixer per primera vegada el mestre d'animació Milt Kahl, de qui es faria amic. Kahl havia animat Shere Khan, el tigre, i Williams es va agenollar per polir-se les sabates. Però Kahl li va dir: “Pots deixar de netejar-me les sabates perquè dibuixes millor que jo; però després pots netejar-les una mica més perquè no pots animar."
Els anuncis de televisió van proporcionar a Richard Williams Animation la seva principal font d'ingressos. Tot i que Williams menyspreava la forma, el director Clive Donner el va persuadir per augmentar el seu joc. Després d'un reeixit comercial per a la cervesa Guinness, ambientat al Royal Albert Hall de Londres, que va guanyar diversos premis, l'estudi de William es va fer conegut pels anuncis publicitaris, amb personatges com Cresta Bear.
1970s: A Christmas Carol i The Pink Panther El 1971, Williams va dirigir el guanyador dels Premis Oscar Conte de Nadal, una adaptació animada de la novel·la de Charles Dickens de 1843.1973 A Christmas Carol: Free Download, Borrow, and Streaming: Internet Archive El disseny de la pel·lícula es va basar en els gravats originals de 1843. A Christmas Carol es va emetre a cadena de televisió ABC el 21 de desembre de 1971, i es va estrenar a les sales poc després. El 1972, va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge d'animació.1973|Oscars.org