El President del Consell de Ministres del Brasil, en ocasions citat com Primer Ministre va ser un càrrec existent en dos períodes de la història política del país. La persona que ostentava aquest càrrec era el cap de govern en un sistema parlamentari.

La primera experiència parlamentària va donar-se entre 1847 i 1889, durant el regnat de l'Emperador Pere II. La segona i última ocasió en què es va posar en pràctica un sistema parlamentari es va produir durant el govern del president João Goulart, l'any 1961, a causa d'una esmena constitucional aprovada pels seus opositors abans d'iniciar el mandat. Aquesta segona experiència parlamentària va ser de curta durada, amb la restauració del sistema de govern presidencial en un plebiscit nacional el 1963.

En l'actualitat, el Brasil es regeix sota un sistema presidencialista, on el President de la República Federal n'és cap d'estat i de govern.

Etapa 1847–1889 El "Segon Regnat" va ser el període de la història del Brasil iniciat amb la declaració de la majoria d'edat de Pere II i el final de la regència (23 de juliol de 1840) i que s'allarga fins al cop d'estat del 15 de novembre de 1889 i la proclamació de la República Brasilera. L'emperador va ser coronat el 18 de juliol de 1841, amb 15 anys. Encara trigaria uns anys en adoptar les primeres mesures rellevants, sent una de les més importants la institució del parlamentarisme al país.

El càrrec de President del Consell de Ministres, referit per la premsa normalment com a "President del Gabinet", va ser creat pel decret núm. 523, de 20 de juliol de 1847, però mai va ser inclòs en la Constitució Imperial. El nombre de ministres era petit segons els estàndards brasilers actuals: inicialment hi havia sis carteres (equivaldrien a Interior, Afers estrangers, Marina, Guerra, Finances i Justícia) i el 1860 es va crear un setè ministeri (Agricultura, Comerç i Obres Públiques).

La durada del gabinet depenia del suport que tingués a la Cambra de Diputats i del suport de l'emperador, amb una durada mitjana inferior a dos anys. Si la Cambra de Diputats es feia incompatible amb el Consell de Ministres, corresponia a l'Emperador dissoldre el gabinet o dissoldre la Cambra. Va haver, en total, 32 Presidents del Consell de Ministres. #President del Consell de MinistresIniciFiPartit1r111x111pxManuel Alves Branco(1797-1855)Vescomte de Caravelas20 de juliol de 18478 de març de 1847Liberal2n123x123pxJosé Carlos Pereira de Almeida Torres(1799-1850)Vescomte de Macaé8 de març de 18478 de març de 1848Liberal3r95x95pxFrancisco de Paula Sousa e Melo(1791-1854)Vescomte de Macaé8 de març de 184829 de setembre de 1848Liberal4t109x109pxPedro de Araújo Lima(1793-1870)Marquès d'Olinda29 de setembre de 18486 d'octubre de 1849Conservador5è97x97pxJosé da Costa Carvalho(1796-1860)Marquès de Monte Alegre6 d'octubre de 184911 de maig de 1852Conservador6è105x105pxJoaquim José Rodrigues Torres(1802-1872)Vescomte d'Itaboraí11 de maig de 18526 de setembre de 1853Conservador7è105x105pxHonório Carneiro Leão(1801-1856)Marquès de Paraná6 de setembre de 18523 de setembre de 1856Conservador8è109x109pxLuís Alves de Lima e Silva(1803-1880)Duc de Caxias3 de setembre de 18564 de maig de 1857Conservador9è109x109pxPedro de Araújo Lima(1793-1870)Marquès d'Olinda4 de maig de 185712 de desembre de 1858Conservador10è121x121pxAntônio Paulino Limpo de Abreu(1798-1883)Vescomte d'Abaeté12 de desembre de 185810 d'agost de 1859Conservador11è121x121pxÂngelo Moniz da Silva Ferraz(1812-1867)Baró d'Uruguiana10 d'agost de 18592 de març de 1861Conservador12è109x109pxLuís Alves de Lima e Silva(1803-1880)Duque de Caxias2 de març de 186124 de maig de 1862Conservador13è124x124pxZacarias de Góis e Vasconcelos(1815-1877)24 de maig de 186230 de maig de 1862Lliga Progressista14è109x109pxPedro de Araújo Lima(1793-1870)Marquès d'Olinda30 de maig de 186215 de gener de 1864Lliga Progressista15è124x124pxZacarias de Góis e Vasconcelos(1815-1877)15 de gener de 186431 d'agost de 1864Lliga Progressista16è80x80pxFrancisco José Furtado(1818-1870)31 d'agost de 186412 de maig de 1865Liberal17è109x109pxPedro de Araújo Lima(1793-1870)Marquès d'Olinda12 de maig de 18653 d'agost de 1866Liberal18è124x124pxZacarias de Góis e Vasconcelos(1815-1877)3 d'agost de 186616 de juliol de 1868Liberal19è105x105pxJoaquim José Rodrigues Torres(1802-1872)Vescomte d'Itaboraí16 de juliol de 186829 de setembre de 1870Conservador20è116x116pxJosé Antônio Pimenta Bueno(1803-1878)Vescomte de São Vicente29 de setembre de 18707 de març de 1871Conservador21è123x123pxJosé Maria da Silva Paranhos(1819-1880)Vescomte de Rio Branco7 de març de 187125 de juny de 1873Conservador22è109x109pxLuís Alves de Lima e Silva(1803-1880)Duque de Caxias25 de juny de 18735 de gener de 1878Conservador23è100x100pxJoão Lins Vieira Cansanção de Sinimbu(1810-1906)Vescomte de Sinimbu5 de gener de 187828 de març de 1880Liberal24è93x93pxJosé Antônio Saraiva(1823-1895)28 de març de 188021 de gener de 1882Liberal25è107x107pxMartinho Álvares da Silva Campos(1816-1887)21 de gener de 18823 de juliol de 1882Liberal26è98x98pxJoão Lustosa da Cunha Paranaguá(1821-1912)Marquès de Paranaguá3 de juliol de 188224 de maig de 1883Liberal27è117x117pxLafayette Rodrigues Pereira(1834-1917)24 de maig de 18836 de juny de 1884Liberal28è103x103pxSousa Dantas(1831-1894)6 de juny de 18846 de maig de 1885Liberal29è93x93pxJosé Antônio Saraiva(1823-1895)6 de maig de 188520 d'agost de 1885Liberal30è114x114pxJoão Maurício Wanderley(1815-1889)Baró de Cotegipe20 d'agost de 188510 de març de 1888Conservador31è135x135pxJoão Alfredo Correia d'Oliveira(1835-1919)10 de març de 18887 de juny de 1889Conservador32è80x80pxAfonso Figueiredo(1836-1912)Vescomte d'Ouro Preto7 de juny de 188915 de novembre de 1889Liberal Etapa 1961-1963 La situació política al Brasil era complexa i l'amenaça d'un cop militar era molt present. El President Jânio Quadros va dimitir el 25 d'agost de 1961. El Vicepresident, João Goulart, es trobava a la Xina en viatge oficial, i no va poder tornar fins al 8 de setembre. Mentrestant, el President de la Cambra de Diputats, Ranieri Mazzilli, va ocupar el càrrec de manera interina, tot i que es va conformar una junta militar que assumí el poder de facto al país. Els militars no veien amb bons ulls que un socialista governés al país i van accelerar els plans per impedir que jurés el càrrec. El Congrés Nacional i la cúpula militar van arribar a un acord: adoptar un sistema parlamentarista, deixant Goulart vestir la Faixa presidencial però sense dirigir l'executiu.

Aquesta etapa va estendre's fins al 24 de gener de 1963. El nou sistema no va assentar-se i el Congrés Nacional va convocar un plebiscit pel 6 de gener de 1963. La consulta «Aprova l'Acte Addicional que va instituir el parlamentarisme?» va ser guanyada pel No amb un 82,6% dels vots emesos, tornant al presidencialisme setmanes després. #President del Consell de MinistresIniciFiPartit1r113x113pxTancredo Neves(1910-1985)8 de setembre de 196112 de juliol de 1962PSD2n117x117pxFrancisco Brochado da Rocha(1910-1962)12 de juliol de 196218 de setembre de 1962PSD3r108x108pxHermes Lima(1902-1978)18 de setembre de 196224 de gener de 1963PTB

Referències

Bibliografia complementària Imperi

República

Vegeu també

Primer ministre

Categoria:Història política del Brasil