Philippe Faucon (Oujda, 26 de gener de 1958) és un director de cinema francès.
Biografia Va passar la seva primera infància al Marroc i Algèria, on el seu pare era soldat i on els seus pares van viure els últims quatre anys de la guerra d'Algèria.Jean-Michel Frodon, Entretien avec Philippe Faucon, Cahiers du cinéma, n° 608, janvier 2006,
Després d'un màster en literatura obtingut a la Universitat d'Aix-Marsella a Aix-en-Provence, va començar a treballar al cinema com a director d'escena en pràctiques, entre d'altres a Mauvais sang de Leos Carax, Un médecin des Lumières de René Allio, Trois places pour le 26 de Jacques Demy.
Les seves primeres sis pel·lícules (fins a Samia) van ser produïdes per Humbert Balsan, a qui va conèixer al plató d' Un médecin des Lumières de René Allio. Després de la mort d'Humbert Balsan el febrer de 2005, Philippe Faucon va crear, amb Yasmina Nini-Faucon, la productora Istiqlal Films. Mentrestant, va rodar la seva pel·lícula La Trahison a Algèria, inspirada en la història de Claude Sales, relatant un episodi que va viure aquest últim durant la guerra d'Algèria. La pel·lícula La Trahison, acabada el 2005, l'any de la mort d'Humbert Balsan, està dedicada "a Gauvin", el personatge interpretat per Balsan a Lancelot du Lac, de Robert Bresson (1974).
La pel·lícula de Philippe Faucon La Désintégration, estrenada el febrer de 2012, aproximadament un mes abans que esclatés l'afer Merah, va ser vist posteriorment com un premonitori dels fenòmens de radicalització gihadista i de la sèrie d'atacs que va viure França, des de l'afer Merah fins als atemptats de 2015 i 2016.
Philippe Faucon va guanyar el Premi Louis-Delluc el desembre de 2015, el Premi de la Crítica de Cinema de Cinema i Televisió del Sindicat Francès el febrer de 2016, el César a la millor adaptació i la de millor pel·lícula el febrer de 2016 per la seva pel·lícula Fatima. A més, Zita Hanrot va rebre el César a la millor actriu revelació pel seu paper a la mateixa pel·lícula.
Filmografia 1990 : L'Amour 1992 : Sabine 1995 : Muriel fait le désespoir de ses parents 1996 : Mes dix-sept ans (TV) 1997 : Tout n'est pas en noir (curtmetratge) 1997 : Les Étrangers (TV) 2000 : Samia 2002 : Grégoire peut mieux faire (TV) 2005 : La Trahison 2008 : Dans la vie 2008 : D'amour et de révoltes (sèrie de televisiós) 2009 : Making off (curtmetratge) 2011 : La Désintégration 2015 : Fatima 2016 : Vivre (curtmetratge) 2018 : Fiertés (TV) 2018 : Amin 2021 : La Petite femelle (TV) 2022 : Les Harkis Distincions Premis Premi Louis-Delluc el desembre de 2015 per Fatima Premi del Sindicat Francès de la Crítica de Cinema i Televisió el febrer de 2016 per Fstima Premi Lumières al millor guió a la 21a cerimònia de lliurament dels premis Lumières 2016 per Fatima Cèsar 2016: Millor adaptació per Fatima Cèsar 2016: Millor pel·lícula per Fatima
Condecoracions Cavaller de la Legió d'Honor
Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Francesos nascuts a l'Algèria francesa Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ais-Marsella Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Directors de cinema algerians Categoria:Directors de cinema marroquins Categoria:Artistes algerians Categoria:Nascuts el 1956