El Catedral fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979. El districte de la Catedral ocupava la meitat nord de l'actual districte de Ciutat Vella de València, incloent part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

El nom del districte, Catedral, prové la Seu de València, situada a la plaça de la Mare de Déu. L'any 1978 el districte tenia 23.285 habitants. https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Els%20Nous%20Districtes%201981.pdf

Geografia miniatura|esquerra|Riu Túria des del pont dels Serrans (1950) Geogràficament, el districte de la Catedral es trobava al bellmig de la ciutat de València, aleshores simple capital de la província de València. El Catedral ocupava la meitat exacta septentrional de l'actual districte de Ciutat Vella de València o Intramurs, aleshores dividida en dos districtes. En concret, ocupava els part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

El Catedral limitava amb els districtes de La Saïdia i Exposició al nord; Botànic a l'oest i el Patriarca al sud. Tota la part nord estava banyada pel riu Túria. La línia que separava el ditricte de Catedral del del Patriarca es trobava al carrer de la Pau, la plaça de la Reina, la plaça del Mercat i el carrer de Murillo. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf

Nomenclàtor A continuació es presenta un nomenclàtor del districte de l'any 1960.Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa Cal assenyalar que s'hi esmenten carrers actualment desapareguts (representats amb el símbol †), amb altres noms, i amb noms castellanitzats i/o amb grafies corruptes (en aquest cas s'han aplicat els noms actuals sempre que hi existisquen).

C/. Abadia de Sant Nicolau C/. Abaixadors C/. Adoberies C/. Aladrers Pl. Alfons el Magnànim C/. Almirall C/. Almodí Pl. Almoina C/. Alt C/. Altar de Sant Vicent C/. Álvarez C/. Amoroses C/. ÀngelReanomenada de l'"Àngel Custodi" el 1963 Pl. Àngel C/. Aparisi i Guijarro C/. Arabista Ribera Pl. Arbre C/. Archer i Anna Huntington Pl. Arquebisbe C/. Assaonadors C/. Ausiàs MarchReanomenada del "bisbe en Jeroni" el 1963 C/. AvellanesEntre 1922 i 1940 del "Primat Reig" C/. Batlia C/. Baix C/. Bany dels Pavesos C/. Banys de l'Almirall C/. Barcella C/. Baró d'HerbersAbans de 1940 del "comte de Carlet" C/. Baró de Petrés C/. Betlem C/. Beneficència Pl. Beneyto i Coll C/. Blanqueria C/. Boix C/. Bosseria C/. Brodadors C/. Burguerins C/. Cavallers C/. Cabillers C/. Cabrit C/. Cadirers C/. Caixers C/. Calatrava C/. Calderers C/. Canvis C/. Campaners (†)Desapareguda dins de la plaça de la Reina. Actualment en altre barri C/. Cañete C/. Capelleria C/. Carda C/. Cardona C/. Caritat Pl. Carme C/. Carrasquer C/. CastellvinsAbans de l'"Ave Maria" Pl. Cecs Pl. Cisneros Pg. Ciutadella C/. Cobertís C/. Cobertís dels Brodadors C/. Cobertís de Sant Tomàs C/. Concòrdia C/. Conquesta Pl. Companyia C/. Comte d'Almodòvar Pl. Comte de Bunyol Pl. Comte de Carlet C/. Comte de Montornés C/. Comte d'Olocau Pl. Comte del Reial C/. Comte de Trènor Pl. Comunió de Sant Esteve C/. Cordellats C/. Corona C/. Corredors Pl. Correu VellEntre 1907 i 1940 del "músic Gomis" C/. Cors (†)Des de 1977 dels "Cors de la Mare de Déu" C/. Covarrubias Pl. Crespins C/. Creu C/. Cruïlles C/. Cuines C/. Cullereta (†)Desapareguda C/. Damià Forment C/. Danses Davallada de Sant Miquel C/. Drets C/. Doctor Chiarri Pl. Doctor Collado C/. Edeta C/. En Blanch C/. En Borràs C/. En Bou C/. En Colom C/. En Gordó C/. En Llopis C/. En Pina C/. En Roca C/. En Roda C/. EncarnacióDes de 1964 de "Lope de Rueda" C/. Entença C/. Ercilla C/. Ermita de Sant Jaume C/. Escalons de la LlonjaTambé "llonja de la seda" i des de 1996 de "Pere Compte" C/. Escola del Temple C/. Espasa Pl. Espart C/. Estamenyeria Vella C/. Estret de l'Almodí C/. Estret de la Companyia C/. Farina C/. Fenollosa C/. Ferros de la Ciutat (†)Desapareguda dins de la plaça de la Mare de Déu C/. Forn dels Apòstols Pl. Forn de Sant Nicolau C/. Fos C/. Frígola C/. Gallines C/. Garcilaso C/. Garrofa C/. Gegant C/. General Palanca C/. General Tovar C/. Generoso HernándezAbans "travessia dels Abaixadors" C/. Gil Polo Passatge Giner Pg. GlorietaTambé Glorieta Gómez Ferrer C/. Governador Vell C/. Guillem de Castro C/. Guillem del ReiAbans de 1959 d'"Ibanyes" C/. Gutemberg C/. Herba C/. Historiador Beuter C/. Historiador Chabàs C/. Horts C/. Hostal de Morella Pl. Ibanyes C/. Impertinències C/. Jardins C/. Jovellanos C/. Joan de Joanes C/. Joan Plaça C/. Juristes C/. Justícia C/. Landerer C/. Llenya (†)Des de 1969 al Forn d'Alcedo C/. Llibertat C/. LlíriaAbans de 1965 de "Burjassot" C/. Llotja Pl. Lope de Vega C/. Lusitans C/. Llimera Pl. ManisesEntre 1913 i 1953 del "poeta Liern" C/. Mar C/. Mare de Déu (†) Pl. Mare de Déu C/. Mare de Déu de les Neus C/. Mare VellaUn tram anomenat "Maravilla" Pl. Marqués BusianosTambé coneguda com a "Murcianos" C/. Marqués de Caro Pl. Marqués d'EstellaDes de 1980 "Porta de la Mar" C/. Marsella C/. Martín Mengod C/. Medines C/. Mendoza Pl. Mercat C/. Micalet Pl. Micalet (†)Desapareguda dins la plaça de la Reina C/. Misser Tarazona C/. Miracle C/. Miracle del MocadoretAbans de 1940 del "miracle de Sant Vicent" C/. MisericòrdiaDes de 1969 de "santa Cristina C/. Monges Pl. Montcada (†) Pl. Mossén Milà Pl. Mossén Sorell C/. Morella C/. Moret C/. Moro Zeid C/. Muñoz Degrain C/. Murillo C/. Mur de Santa AnnaEntre 1940 i 1944 de "Santa Anna" C/. Murtereta C/. Museu C/. Músic ChapíDes de 1969 de l'"Almirall". Actualment a la Font de Sant Lluís C/. Músic José Iturbi C/. Na Jordana Pl. Na JordanaEntre 1960 i 2005 del "Centenar de la Ploma". Actualment de "Pere Borrego i Galindo" C/. Nàquera Pl. Navarros C/. Navellos Pl. NegritoAbans de 1940 de "Calatrava" C/. Nocturns Pl. Nules C/. Olivera Pl. OliveretaDes de 1960 de "Tavernes de la Valldigna" C/. Pare d'òrfens C/. Palma de GandiaAbans de 1959 "Travessia d'Ercilla" i des de 1972 de l'"Om" C/. Palomar C/. Palomino C/. Pau C/. Perdiu C/. Pes de la Farina C/. Pineda C/. Pintor Fillol C/. Pintor López C/. Pinzón Pl. Poeta Badenes (†)Desaparegida a la plaça de la Mare de Déu. Actualment a Quatre Carreres Pl. Poeta Llorente C/. Pollastre Pl. Portal Nou C/. Portal de la Valldigna C/. Pouet de Sant Vicent C/. Pou C/. Presó de Sant Vicent Pujada del toledà C/. Puñaleria (†)Desapareguda dins la plaça de la Reina C/. Puríssima C/. Quart C/. Raga C/. Rellotge Vell C/. Repés C/. Rei En Jaume Pl. Reina C/. Ripalda C/. Roques C/. Roteros C/. Ruiz de Lihory C/. Sabateria dels xiquets C/. Sabaters C/. Saragossa (†)Desapareguda dins la Plaça de la Reina C/. Sagrari de la Companyia C/. Sagrari del Salvador C/. Salines C/. Salut C/. Salvador C/. Salvador Giner C/. Samaniego C/. Sant BertomeuDes de 1960 dels "Borges" Pl. Sant Bertomeu (†)Fussionada amb plaça Manises C/. Sant BultDes de 1969 del "poeta Liern" Pl. Sant Bult C/. Sant CalzeAntigament "travesía del Micalet" C/. Sant Cristòfol C/. Sant Donís C/. Sant EsteveDes de 1963 dels "Venerables" Pl. Sant Esteve C/. Sant JaumeDes del 1960 del "Convent de la Puritat" Pl. Sant Jaume C/. Sant LlorençDes de 1964 dels "Franciscans" Pl. Sant Llorenç Pl. Sant Lluís Beltrán C/. Sant Miquel Pl. Sant MiquelDes de 1970 del "músic López-Chavarri" Pl. Sant Nicolau C/. Sant Ramon C/. Sant Tomàs Pl. Sant Vicent Ferrer Pl. Santa Caterina Pl. Santa Creu C/. Santa Elena Pl. Santa Margarida C/. Santa Teresa Pl. Santa Úrsula C/. Santíssim C/. Sénia C/. Serrans Pl. SerransDes de 1963 dels "Furs" C/. Soguers C/. Talega C/. Tapineria C/. TempleDes de 1964, dels "Mestres" Pl. Temple Pl. Tetuán C/. Tint (†)Desapareguda C/. Tossal C/. Tossalet C/. Trinitaris C/. Trinquet de cavallers C/. Unió C/. Valencians C/. Vall de Crist C/. Vergara C/. Verònica C/. Vicente Ximeno C/. Viciana C/. ViriatActual plaça de Viriat C/. Zurita

Història miniatura|Plaça de la Seu (1950)

El districte de Catedral fou creat l'any 1940 per la nova administració municipal franquista sorgida després de la guerra civil espanyola.Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981.pdf El nom del districte té el seu origen en la Seu de València, consagrada a la Mare de Déu des de temps de Jaume I i sita a la plaça de la Mare de Déu o de la Seu. La plaça de la Seu ha segut el centre neuràlgic de la ciutat de València des de l'imperi romà i ha estat ocupada pel fòrum, la catedral visigòtica i la mesquita de la ciutat successivament. Geogràfica i administrativament, el districte del Patriarca venia a substituir en part o totalment als antics districtes creats el 1887 de Centre (I), Audiència (II), Universitat (III), Misericòrdia (VI) i Museu (VII).Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931

Com ja havia passat amb els anteriors, el nou districte va esdevindre també circumscripció electoral, en aquest cas per a les eleccions al terç familiar a l'ajuntament. Això passà, no obstant, a les darreres eleccions a regidors del franquisme, és a dir, les del 1973, on resultà elegit regidor pel districte Rafael Larruy Mata.COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014. Finalment, amb l'arribada de la corporació municipal sorgida de les eleccions municipals de 1979, es va establir una nova divisió administrativa de la ciutat que suposà la dissolució del districte de Catedral i la seua integració (amb el del Patriarca) en el nou districte de Ciutat Vella de València.

Demografia

Referències

Categoria:Antics districtes de València Categoria:Ciutat Vella de València