El 205 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com lAny del Consolat d'Escipió i Cras Dives (o també any 549 Ab urbe condita). L'ús del nom «205 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Esdeveniments Antic Egipte A la mort de Ptolemeu IV Filopàtor, Agàtocles, ministre del rei, i el seu cercle de col·laboradors amaguen la notícia per tenir temps d'apoderar-se del tresor reial i conspirar per col·locar Agàtocles al tron, però finalment decideixen, per consell de Sosibi, tutor del jove Ptolemeu V Epífanes, de col·locar Epífanes al tron l'any 204 aC però sota la tutela d'Agatoclea.Polibi. Història, XV, 25

Imperi Selèucida Antíoc III, després de passar l'hivern a Carmània, arriba a Babilònia. A finals d'any o potser a principis de l'any següent (204 aC), dirigeix una expedició a la regió del golf Pèrsic contra diversos pobles àrabs, sobretot contra Gerrha.Polibi. Història, V, 4

Àsia Menor Àtal I de Pèrgam rep una ambaixada romana que, per una interpretació dels Llibres sibil·lins sobre diversos fets prodigiosos, li demanen d'emportar-se la pedra negra de la Mare Idea (la Gran Mare Frígia) que era a Pessinunt. Àtal els va rebre i els va donar la pedra, el símbol de la deessa.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 10-11

Antiga Grècia El Senat va enviar a Publi Semproni Tudità com a procònsol a Grècia, al capdavant d'un exèrcit i d'una flota, per fer front a Filip V de Macedònia, amb el qual signa finalment un tractat de pau preliminar que després el senat ratifica, conegut com a Tractat de Fenice, que posa fi a la Primera Guerra Macedònica. El senat vol assegurar la pau amb Grècia mentre dura la Segona Guerra Púnica contra els cartaginesos.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 3

Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Africà i Publi Licini Cras Dives.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 10 Cras Dives va rebre l'ordre d'expulsar a Hanníbal del Brútium. Aconsegueix reconquerir algunes ciutats, però no pot continuar per una epidèmia que s'estén entre les seves tropes. Corneli Escipió rep Sicília, on hi va acompanyat de Gai Leli. Leli organitza una expedició per anar al nord d'Àfrica, i Escipió prepara les tropes i els subministraments per a una invasió a gran escala. L'expedició es vol fer per convèncer dos aliats cartaginesos, el rei berber Sifax i el príncep númida Masinissa, d'ajudar a Roma contra els cartaginesos.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 1

Hispània Revolta d'Indíbil i Mandoni contra Escipió l'Africà. Quan Escipió surt d'Hispània cap a Àfrica, Indíbil es torna a revoltar. Reuneix un exèrcit de trenta mil homes i quatre mil cavallers. Però els romans dirigits per Luci Corneli Lèntul i Luci Manli Acidí s'enfronten als rebels i els derroten. Indíbil mor a la lluita, i Mandoni es podt escapar amb les restes de l'exèrcit, però aviat els seus homes el lliuren als romans, que l'executen.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 33-34 Magó i Hasdrúbal fill de Giscó abandonen Gades amb totes les naus i les seves tropes per acudir a Itàlia en suport d'Hanníbal. Roma queda en possessió de tot el sud d'Hispània.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 1

Necrològiques Ptolemeu IV Filopàtor. Rei d'Egipte.

Referències

Categoria:Segle III aC